Ensurt

ÍKER PALAU ALMIRÓN_3r C COL·LEGI MARE JANER

6.30. Torrades amb mantega. Examen important. Recordo l’aposta. Necessito aprovar. Criden als estudiants. Plors i rialles es barregen. Tremolo. Miro la nota. Ploro. Em compadeixen. Me’ls miro. Ric. No entenen el que passa. Pregunten la nota. No responc. Ensenyo el paper. Miren la nota. Aprovat. Muntanya d’emocions. Surto fora. Espero ma mare. Tornem a casa. Pregunta. No responc. S’impacienta. Li dic que s’esperi. Accepta. Arribem. Esperem mon pare. Arriba. Ja hi som tots. Pregunten. Me’ls miro. Ric. Tornen a preguntar. Ric. Trec el full. Contents. Entra més família. Tots feliços. Celebració. Aconseguit. Tinc recompensa. Feliç. 

Et necessito

JÚLIA COMELLA PIERRE_3r C COL·lEGI MARE JANER

Em pensava que hi series per sempre. Ens vas deixar quan més ho necessitàvem. No em vas poder veure créixer. Et necessitava, necessitava estar al teu costat, sé que estàs a dalt mirant-me i cuidant els nostres, però no és el mateix. Ara pensar en tu fa que els ulls se’m posin vermells i que les llàgrimes llisquin galta avall. Recordar-te em fa somriure, pensar en tots els bons moments que podíem haver passat junts, com podries estar orgullós de mi. Em fa feliç quan l’àvia m’explica coses de tu, com us vau enamorar… Quan vas fer l’últim sospir i la malaltia se’t va emportar, se’ns va trencar el cor en mil parts. Et necessito.J