LARA LÓPEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Respiro fondo, poso la ment en blanc, o almenys ho intento. Sento com les cames em tremolen, faig l’intent que els meus passos semblin esvelts, segurs i amb força. Em dic a mi mateixa: “Tu pots.” El buit omple les meves orelles d’un silenci que m’ensordeix, mentre el meu cos s’adapta al més ràpid possible a l’aigua. La música comença, intento no perdre el ritme al meu cap, remo amb força mentre faig la figura i penso què va després. Quan hi penso, tot s’ha acabat. El meu cos està exhaurit. Intento fer l’últim esforç per sortir de l’aigua, els meus “ho podria haver fet millor” envaeixen el meu cap mentre els jutges decideixen.