Pol Estany Obiols_4rt C Col·legi Anna Maria Janer
Ningú coneixia les causes d’aquella malaltia. El que més m’angoixava era el fet de no saber les conseqüències. Fos el que fos, l’únic que sabia era que el meu millor amic restava immòbil en un llit, connectat a una infinitat de màquines. En aquella sala, el patiment i el dolor s’apoderaven del meu cos a un ritme frenètic i vertiginós. La meva vida no tenia cap mena de sentit. I de sobte aquella màquina va deixar d’emetre aquell so i va traçar una línia ben recta. Llàgrimes glaçades. En Joan ho era tot, i ara m’abandonava. I jo només pensava a tornar-lo a veure. I seria aviat. La vida és curta i fugaç com un obrir i tancar d’ulls.