Roc Múgica Campbell_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Feia temps que l’estava esperant, mitja hora, una hora o potser dues. No sabia quant de temps feia que l’esperava. El fet és que al final va arribar. Em va saludar, el vaig saludar, es va disculpar, el vaig perdonar, el vaig convidar a seure i a prendre alguna cosa. Ell va acceptar. Vam demanar un parell de refrescs. Feia temps que el notava un pèl inquiet i li vaig preguntar què li passava. Ell, però, no va accedir a dir-m’ho i se li notava una certa inquietud a la veu. Jo, tot i així, vaig insistir-hi fins que al final va accedir a explicar-ho. Quan m’ho va explicar, vaig entendre el perquè d’aquella eterna espera.