Ezoe Alberola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Negre, negre i obscur. Això era tot el que veia ficant-me al llit: obscuritat. No sabia si era un somni, si tot havia acabat per a mi. Però, sentia calma, la pau que podia assolir un ésser humà. El temps semblava que no passava, res no es movia, res no existia. De cop, com si la meva ànima sortís del meu cos, em vaig veure en l’obscuritat. Un cos inert, estava morta. Era com si el temps ja no passés, com si tot hagués desaparegut, només tenia un sentiment de llibertat. Però no, també tenia pell, òrgans… La meva mare sempre em deia que segur que els somnis tenen significat. Era un mer reflex de la realitat, o del que jo pressentia?