Miquel Heredia_3ème C Lycée Comte de Foix
Anàvem dinou a vint. Malauradament, anava perdent, no em podia relaxar. El contrincant era alemany, de la federació de bàdminton. El partit finalitzaria als vint-i-un punts marcats per un dels dos jugadors. Era el partit més important de la meva vida, la final europea, una final que em regalaria una beca per accedir a una universitat. I, de sobte, el jugador alemany va enviar el volant fora del terreny, el que em feia empatar al marcador: vint a vint. Punt de partit. Les mans em tremolaven. En Hans va fer un cop terrible que no vaig parar. Em vaig tirar a terra pensant que ja havia perdut. Però no! Jo era el nou campió de bàdminton.