Diana Martins Fernandes_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Les nits il·luminades per la lluna, el meu pare ens reunia i ens explicava històries, com la de la vella i embruixada mansió, on havia viscut un vell turmentat i sever.
El vell portava una enorme càrrega a l’esquena: la d’haver tancat la seva filla, els pecats de la qual van ser enamorar-se i quedar-se embarassada, en un dels dormitoris.
Pobra senyoreta! El seu futur era incert, però els seus crits de dolor eren constants. El pitjor, però, va ser quan va parir, sense l’ajut de ningú, tancada en aquella habitació.
Ningú sap què li va passar al nen o a la mare, però sovint és possible sentir crits que provenen de la gran mansió.