Alexia Viladot_1ère Agora Lycée Comte de Foix
Tot va començar un dia normal, em trobava a Tràmits. Era un dia molt pesat i l’afluència de gent superava l’aforament màxim. Tota la gent es queixava, tothom estava impacient. Sentíem comentaris desagradables: “això és vergonyós”, “no sabeu treballar”… L’Èlia i jo intentàvem calmar la gent però sense èxit, al final vam acabar fent-nos unes polseres amb clips per no estressar-nos i el temps d’espera va arribar a assolir rècords històrics. Que insòlit! De sobte em vaig despertar rient i la meva mare em va comunicar eufòrica que marxàvem del país. Llàstima que les paraules de la meva mare no fossin un somni sinó la crua realitat.