Frida Jiménez Espin_4t B Col·legi Mare Janer
Udol. Fer la primera ullada i que siguis allà. Sense intercanviar cap nom, sabent que sempre estaries al meu costat. Cap preocupació. De vegades recordo estar en aquella situació on només ens preocupàvem per si plouria o faria sol. Quan vam arribar, ens vas cuidar a tots tres com la Nana a la Wendy i als seus germans. Encara així ho sabíem. Sabíem que sempre hi series allà per posar un somriure en les nostres carones angoixades en adonar-nos que s’acabava el temps. Cada vegada et feies més fràgil i trencadís. Les trepitjades, els lladrucs i el moviment uniforme de la teva cua s’esvaïa. El darrer udol. L’udol del buit. L’udol etern.