Lluïsa Berrio Gigo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA
Arraulida al meu llit, noto com la meva habitació es va enfosquint i la nit s’apropa lentament. Uns ulls vermellosos m’observen des de la foscor, sé que no és la meva imaginació. Aquests ulls estan fets de sang i malícia, m’intento moure, però alguna força sobrenatural m’ho impedeix. El cor em batega acceleradament, m’explotarà, tinc el cos suat i tremolós. Els ulls es van apropant lentament, cada vegada estan més a prop i no puc fer res per impedir-ho, vull cridar, però de la meva boca només surten uns gemecs d’hiperventilació. L’habitació es va tenyint d’una foscor espessa i cruel, sé que el meu final està a prop.