Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.360 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.360

S’acaba el temps

Arantxa Solano 1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix 13 de gener del 2022 Lectura: 1 min · 628 caràcters

Una notícia acaba de canviar la meva vida. Entro a casa amb els ulls plens de llàgrimes. La mare m’agafa la mà amb força, escolto el seu plor. El meu cor es comprimeix quan veig l’avi mirant la foto de l’àvia amb nostàlgia i tristesa. El meu pare sempre m’ha dit que he de valorar les coses mentre les tinc, i finalment he entès les seves paraules. No hi haurà més nits plenes de contes, ni consells vora el foc, ni petons plens d’amor. L’àvia ha marxat quan més la necessitava, l’únic record que em queda d’ella és l’anell que l’avi va regalar-li. Les nostres vivències romandran dins del meu cor per sempre més.
T’estimo àvia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats