Naia Olaskoaga_3r C EA SEGONA ENS. D’ORDINO
El 16 de setembre a les 11 del matí em trobo al mig de la vall d’Incles amb poca pinta d’excursionista. Estic il·lusionada d’anar a Fontargent i caminar 6 hores seguides un dia festiu. M’endinso al bosc. Com que estem en un país ben pla, no costa res pujar. La típica herba que punxa com mai m’irrita la pell. Ma mare demana: “És aquest el camí?” Com que em diuen que he de ser positiva dic que sí. Arribo a la base d’un pendent molt fort i confirmo a la mare que ens hem perdut. Decidim baixar i en un tronc podrit escriu les nostres inicials. Imagineu-vos en quin estat estava. Si algun dia el veieu, sabreu que no aneu pel bon camí.