Visc rodejada de restriccions, obligada a fer el que sempre han volgut que fes, perseguint aquella línia que ningú veu però que tothom segueix. L’àvia sempre deia que aquest món estava format per un ramat d’ignorants esclavitzats per l’alfa. El que mai vaig entendre, fins fa relativament poc, va ser que l’alfa mai va ser res físic ni tangible, sinó que anava més enllà. Visc, vivim obligats a seguir uns ideals inculcats des d’aquell primer sospir, amb por d’agafar un altre camí i ser l’ovella negra que sempre he volgut ser. Doncs, sí. Sé qui volen que sigui, però no, no sé qui soc.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.