Ares Carro Camprubi_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
Sonava i sonava, no parava de sonar; el soroll era insuportable, no el podia aturar. Vaig mirar per la finestra, no vaig veure res. Vaig mirar pel balcó, no vaig veure res. Vaig intentar tancar els ulls, no vaig poder. Per què? Era inútil. El soroll no parava de sonar. Sonava i sonava. Em vaig intentar moure, però res, no vaig poder. Em vaig rendir, però al cap de dos minuts vaig percebre una ombra. I finalment, molt baixet, l’ombra digué: “Com li explico que està viu al país dels morts i que el que sent és el soroll d’una serra elèctrica que el vol matar?”