Óscar Domínguez Hinojosa_3r B Col·legi Mare Janer
Estava sol, trist, apartat de la societat, des que ella va morir. Quan un dia, caminant a la deriva de la tristesa, vaig trobar aquell gos que em salvaria la vida. Aquell animal semblava trist i sol, igual que jo. Tenia la sensació que ell volia que el seguís, i això vaig fer. Vam arribar a un descampat on no hi havia ningú, només una porta sola al mig del no-res, que ell esgarrapava amb emoció. Només tocar-la es va obrir. Sense pensar-m’ho la vaig creuar deixant enrere aquell món trist i… En creuar-la, vaig aparèixer en un món diferent. On era ella i, amb llàgrimes als ulls, ens vam abraçar per no tornar-nos a separar.