Jan Escofet Lludet_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
El meu final no està lluny. El veig. Em sento trist, però alhora tranquil. Hi ha gent que em cuida, però no sé qui són. Em donen el menjar triturat. Em dutxen. Em canvien els bolquers. Se m’escapa tot i no me n’adono. No ho puc evitar. Passa constantment. Mai no sortiré d’aquí. M’entristeix molt passar el final de la meva vida així. Soc com un nen petit: estic tot el dia assegut sense poder parlar ni caminar. Quan era petit em passava el mateix. Cuidadors que m’eren completament desconeguts em vestien, m’alimentaven, eren amables amb mi. És trist, ho sé. Però, al cap i a la fi, molts naixem i morim cuidats per estranys.