Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 5.687 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.687

El peluix de l’àvia 

Ana Sofia Moura 3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX 25 de novembre del 2024 Lectura: 1 min · 641 caràcters

De petita, li vaig demanar un peluix a la meva àvia. Aquell osset estava en una estanteria, ple de pols. Em va prometre que el dia que ja no hi fos, seria per a mi. Mesos després vaig tornar a casa de l’àvia i no la vaig trobar però vaig heretar el seu peluix. Ara, no he tornat mai més a casa seva per tornar-li el peluix i el tinc a casa. El peluix conserva l’olor de l’àvia i em recorda que segueix estant amb mi. Sento com diàriament m’observa i, a les nits, noto com el peluix, amb la mirada, em vigila. Així doncs, cada dia em sento protegida. Espero tornar a veure un dia la meva àvia per agrair-li el seu regal i dir-li com l’enyoro.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats