Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.283 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.283

Eternitat

Laia Armengol 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 29 de gener del 2026 Lectura: 1 min · 640 caràcters

“Dona’m una nit més. Un últim petó que em faci somriure, per poder recordar el tacte de les teves mans sobre les meves. Que el temps es pari, que no importi. El que abans era un sentiment recíproc, ara s’ha convertit en una nit interminable, en uns passos solitaris i en la convivència amb el silenci i els records. Potser en una altra vida et torno a veure; no dubtaria ni un minut si em donessin l’oportunitat de refer la nostra història. Per a què? Qui et necessitava més que jo?” Una sensació m’ofega el pit i no em deixa continuar. L’única opció que tinc és estimar la terra que et cobreix a fi que el mal desaparegui una estona. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats