LAIA ARMENGOL_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
“Dona’m una nit més. Un últim petó que em faci somriure, per poder recordar el tacte de les teves mans sobre les meves. Que el temps es pari, que no importi. El que abans era un sentiment recíproc, ara s’ha convertit en una nit interminable, en uns passos solitaris i en la convivència amb el silenci i els records. Potser en una altra vida et torno a veure; no dubtaria ni un minut si em donessin l’oportunitat de refer la nostra història. Per a què? Qui et necessitava més que jo?” Una sensació m’ofega el pit i no em deixa continuar. L’única opció que tinc és estimar la terra que et cobreix a fi que el mal desaparegui una estona.