Al començament va ser molt difícil, no ens enteníem. No m’ajudaves a entendre’t, feies el que volies i jo em sentia frustrada. Als llocs on havies de ser discret sempre estaves al meu costat per fer soroll. Quan et necessitava estaves absent, com si no existís ningú al meu costat. Amb el temps vam començar a estimar-nos, a conèixer-nos, a passar tot el dia junts, al carrer, a casa, al parc, a la biblioteca, a l’escola, a l’autobús, etc. Avui en dia encara hi ha vegades que t’absentes, no aconsegueixo entendre’t i em sento sola. Tenim diferències, com tothom, però les superarem plegats, ets el meu mòbil i no et canviaré.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.