Recordo a tothora aquell home d’orelles grosses, rostre pacífic i lleugerament bigotut, al qual les canes consumien feia temps… recordo aquell jove engolit per una inexorable disfressa del temps que, altra hora perfecte, m’ensenyà a ser. Recordo especialment, entre els seus Absoluts coneixements, el dia que m’assegué al seu resguard i em parlà sobre la justícia: -Has de lluitar sempre per ser just. Defensar uns principis. Encara que això suposi anar en contra d’una majoria.
Ara que ell no hi és, trobo dia rere dia asil en aquella afirmació inversemblant. Des d’aleshores busco la justícia i em demano per què se la va endur amb ell.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.