Em fa feliç, m’alegra saber que deixa altres noies de banda i em mira a mi. M’agrada que m’enviï missatges bonics sense que m’ho esperi; els nervis que em recorren de cap a peus quan el veig; missatges bonics, aquell somriure inevitable que em surt als llavis quan parlen d’ell, aquelles abraçades tendres que només ell sap com fer-les. M’agrada pensar i fer plans per als dos, encara que siguin amb molta antelació, quan es posa gelós si li dic que algú prova de lligar amb mi. M’encanta saber que, quan ens enfadem, només durarà una estona i després m’envia un “hola”, un simple “hola” que em fa la noia més feliç i afortunada del món.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.