Oliveira Da Silva_3ème E Lycée Comte de Foix
Caminàvem pel carrer donant-nos la mà; ella somreia cada vegada que em mirava però jo no podia fer el mateix. La gent ens mirava com si no fóssim normals. Van passar 5 minuts i no hi va haver ni una sola persona que no ens mirés malament. Això no m’agradava. Volia tornar a casa on ningú ens pogués veure. Volia tornar a casa on la pogués abraçar, on li pogués fer pessigolles, on pogués veure que ella somreia de veritat. M’agradaria poder fer-li un petó al mig del carrer com fan les parelles normals, però clar, nosaltres no som una parella normal. Mai ho serem. Aquest és el problema, perquè ella és una noia, però jo també ho soc.