Cèlia Besolí Ramos_4t B Col·legi Anna Maria Janer
En un primer moment et donen la notícia. No sents res. Simplement no ho pots creure, no pots ni vols acceptar-ho. Al mes, comences a sentir alguna cosa, sents injustícia, ràbia, incredulitat, tristesa, impotència i és que res és com era abans, com era quan era feliç. Després comences, de mica en mica, a acceptar. Saps que et necessiten, que no només depèn de tu, que som tots. Ara, tot i que ho tens més assolit, vols oblidar-ho, només un dia, una hora, un segon, decideixes marxar, vols escapar, surts de casa i camines. No vols mirar enrere i veure tot el que has perdut en poc temps. Tot i que ja no hi penses, no ho oblides.