Emma gomes_3ème B, Lycée Comte de Foix
Notava la seva presència prop meu. Es balancejava per culpa del fastigós efecte de l’alcohol i somreia divertit. Jo, cansada i adolorida, m’escapava d’aquell home que tant m’havia fet sofrir. Que seguís pegant-me si volia. No estava disposada a donar-li allò que era l’únic que de veritat em pertanyia. Va cridar-me agafant-me pel jersei, fent que tot l’espai que ens separava es tornés inexistent. Estava aterrida. Em veia obligada a escollir entre fer-ho amb el meu propi pare o acabar finalment amb tot aquell sofriment, i em permeto d’afegir, que no de la millor manera, ja que posar fi a la meva vida no va ser la millor opció.