Estimada Cris, la veritat, em costa dir el que sento ara mateix. Tot és diferent. M’adono que les coses han canviat i ja res és com abans. Noto com, a poc a poc, ens anem allunyant. Ja no sento res per ningú. Em fa molt mal acabar així, en aquesta situació, però crec que és el millor que podria fer ara mateix. Ets una persona increïble i sempre t’ho he dit. Espero que trobis algú millor que et faci sentir bé i que et faci feliç. Gràcies per tots els moments viscuts amb tu. Estic convençuda que el temps posarà les coses al seu lloc. Ens anirà bé a tots dos. Guarda de mi un bon record. Gaudeix de la teva vida. I bona sort! Adeu, Cris.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.