Anhel d’eclipsi

Maria Vidal_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER

Entre la broma blanca, els rajos il·luminen la terra plàcida i adormida. Tenebrosa, misteriosa i captivant. La seva bellesa és incondicional. Sublim. Rere els núvols, no pot admirar la seva esplendor a l’estany. Llum de dia, obstacle en la rutina. Amor incompatible, destí abocat al fracàs. Amants condemnats a un sol i breu instant. Se’n va sigil·losa i transparent. Ell, apareix rogent per l’horitzó llunyà. Moments febles de contemplació secreta. La trobada s’esvaeix vertiginosament. Passió impossible; tràgic destí. És l’etern desig diari i constant. L’arribada de l’eclipsi anhelat. Acaronar-se sense tacte. Estimació tendra i fugaç.