Teo Cayetano Oñate_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Sento com la fresca brisa matinera em fa dolços petons a les galtes. Les oronetes entonen un harmoniós càntic. Miro davant meu. Un radiant somriure em mira fixament. La propietària d’aquest somriure és la nit i jo el dia, no podem viure l’un sense l’altre. Tanco els ulls. Sento un altre cop la brisa, però és gèlida. Les oronetes ja no canten. El silenci engrandeix la meva soledat. Miro davant meu. El somriure ja no hi és, ni la seva propietària. Llavors la realitat em colpeja. Mai hi havia hagut algú somrient-me. El meu maleït cervell enamorat havia creat la imatge que el meu cor desitjava. Intento reconstruir