YlIANA SOLOVIOVA NARANJO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
És fosc, hi ha algú que il·lumina el petit lloc buit. Aquell dia la petita espera que la foscor sigui lluminosa i trobi el lloc on tot és bell. La veu. La troba. L’abraça. Aquelles accions de les dues feien que li tornés la nostàlgia. La toca. Es gira, però ja no pot tornar a casa. L’atrapa. És a la finestra, veu la seva mare dormint, no pot tornar, la llum ho impedeix, i cada nit passa el mateix. Des del primer cop que va tocar la llum, ella es va tornar en una llum atrapada en la foscor. Comprenia que era un esperit, i cada nit li venia el record del moment en què va haver de marxar. Cada nit tornava aquella nostàlgia.