vane

Anna Llobet_3r A COL·LEGI MARE JANER

Obro els ulls en una habitació blanca, no sé per què però porto una camisa de força. Sí, vaig patir esquizofrènia però quan tenia 10 anys. Ja fa temps que ho vaig deixar enrere. Vaig deixar enrere tots aquells mals moments que m’han fet ser qui soc però que llavors quasi destrueixen la meva vida. Lligada vaig pensant i veig que tot el que he hagut de superar no ha servit de res, perquè si no, què faig lligada amb una camisa de força? De sobte s’encén una pantalla i sona una veu. Em diu que s’ha acabat el temps. No entenc res. S’obre una porta i entra a la sala una dona. Diu que lamentablement no he pogut superar aquest scape room.

Carles Aláez Vidal_3r A Col·legi Sant Ermengol

De petit vaig tenir una idea ben clara: algun dia podria ser corredor de Fórmula 1. Des que era petit, vaig començar a córrer amb cotxes de joguet; després, amb 18 anys ja vaig començar a la Fórmula 2. Em deia que no me’n podria sortir però, com diuen a vegades, quan menys t’ho esperes et passa. I és el que em va passar. En acabar la temporada em van trucar per anar a representar Red Bull en la Fórmula 1. Al cap de dos setmanes tenia el meu primer gran premi, que era a Barcelona. Al començar, vaig tenir la sensació que no havia d’estar on estava, però vaig tancar el ulls i vaig dir: “Soc més que ràpid, més que veloç, soc un llamp.”

Oriol Alís Feliu_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Aquella tarda em disposava a jugar a l’ordinador com cada tarda. Quan tornava de l’escola l’única cosa que feia era jugar, no socialitzava amb ningú. La meva única vida era a l’habitació. Un dia mentre jugava i parlava amb uns amics pel Discord, una xarxa social, la meva mare va entra plorant i em va dir que tenia una malaltia que és molt difícil de curar. En aquell moment em vaig sentir molt trist i em vaig posar a plorar. Em vaig penedir de tot el temps que no havia pogut aprofitar amb ella. El dia que la vaig perdre va ser el dia més trist de la meva vida. I pensar que vaig perdre temps amb ella per culpa de l’ordinador!

Aleks Tsvetanov Dikov_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Els meus pares sempre em despertaven, però aquell dia no em van dir res. Quelcom passava. Tan tranquil me’n vaig anar cap a la cuina. La meva mare només en veure’m em va dir la notícia: la Covid-19 ja estava a Andorra. Van començar tres mesos durs per a tots. Fent classes des de casa, sense aprendre res. A la televisió únicament se sentien noves defuncions i contagis cada dia. La gent desesperada intentava ser forta. La mascareta estava per tot arreu. Després de tres mesos interminables, ja es començava a veure la llum. Finalment vam poder caminar més de cinc passos. Però sabíem que encara ens quedava molt per tornar a la normalitat.

VICTORIA MILLEBORG_3ème D Lycée Comte de Foix
Un dilluns, una dona anava caminant per anar al bany en un tren, però va sentir que algú cridava demanant ajuda, així que va córrer cap a la veu i va veure un gos que bordava molt fort, que estava enganxat en una barra de metall. Va mirar amb atenció el gos i va veure una taca de sang al pelatge, però darrere seu hi havia un gran rastre de sang, de manera que la dona va seguir el rastre de sang i va arribar al final del tren, a fora hi havia una dona morta amb un ganivet al seu cor! El tren es va parar i no va poder entrar ningú més. La dona que va trobar el cos es va quedar traumatitzada per a la resta de la seva vida.
Història real.

ÀFRICA LÓPEZ_3ème D Lycée Comte de Foix
A la llum tènue de la lluna, la ceràmica descobria un escantell. El bol venia d’un passat incert, d’un lloc llunyà. Cèlia ho va desenterrar. Amb ell a les seves mans plenes de terra va córrer entre els arbres. El seu cor bategava tan ràpid com els seus passos, havia trobat el tresor. Ara sabia que la llegenda era certa; aquell era un bol màgic. Sense netejar-se, va entrar a casa. En la seva ment, una obsessió. Esperançada va ser al dormitori i es va agenollar al costat del llit. La seva mare semblava adormida. Va posar el bol al seus llavis. Aquesta vegada tot canviaria, com li va ocórrer a la bruixa que va fetillar el bol.

Beatriz Elisabete Pinto Ricardo_3r C Colegio Español María Moliner

Enamorar-se d’algú sempre té el seu risc, estàs donant a l’altra persona la llibertat que faci el que vulgui amb els teus sentiments. La cosa és que mai és com als contes que t’explicaven de petit. De petit creus que t’arribarà a passar, que en algun moment coneixeràs la persona adequada que t’estimarà igual que tu a ella. Encara que, quan vas creixent, t’adones que no podràs tenir una història com la de Romeu i Julieta sense la tragèdia. Fins fa poc, no entenia aquesta frase perquè no havia madurat suficient. És per això que Romeu i Julieta són l’excepció, no la regla. Per aquesta raó, si ho puc evitar, no m’enamoraré.

Andreu Campmany_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia no vaig despertar-me i en aixecar-me vaig dormir durant el matí. No eren ni les 5, però a les 6 no era de nit. No tenia poca gana, però no vaig beure de tot. Ja era tard així que m’hi vaig quedar una hora més abans de marxar a casa meva on no hi visc. Els meus fills tenien gana, però com que no hi havia ningú vaig menjar sol. Encara era d’hora, però no podia dormir. Em vaig remullar, però no tenia dutxa amb set sense líquid d’aigua mullada o seca. Vaig agafar, sense mans, una dent vermella sense braç però amb un fil no molt llarg. Tenia molta son, potser em falta gràcia. Vaig sortir de l’escola de pallassos amb un carnet.

Noa Bouzas_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Anem cap a casa meva, deixem les motxilles de l’escola i anem a veure uns nens que havíem conegut el mateix dia al clípol. No marxem de casa sense agafar quelcom per berenar i anem directament al lloc on ens havíem citat. Nosaltres arribem les primeres i parlem fins que l’Oriol i en Maxi arriben. Després de petar la xerrada durant uns minuts decidim marxar d’allà sense rumb. Vagant per la ciutat no som conscients del pas del temps. La Ruth ja ha de marxar i jo m’acomiado dels nois pensant que ja és hora de tornar cap a casa. Quan em giro el veig i m’enamoro bojament. Ja fa un any que estic enamorada i no goso declarar-me.

Lucia Adorador Periañez_3r
Col·legi Sagrada Família
Foscor i Inseguretat. Són paraules que han afectat molt la meva vida, sobretot en el passat. No puc pensar en aquella època sense recordar-les, cosa que em porta a sentir-me així. Foscor, una paraula que reflecteix totes aquelles vegades que ho he vist tot negre, quan no veia cap dels colors, tot era trist i jo també estava trista. Inseguretat, aquest mot ha tingut molta importància a la meva vida: tots aquells cops que m’he sentit insegura de mi mateixa, incapaç de dir el que sentia, de ser com soc, de dir el que realment voldria fer… totes aquelles situacions reflectien la meva inseguretat. El pitjor és que deia que estava bé.

Beltrán de Rosselló Serrano_3r
Col·legi Sagrada Família
Era un dia molt calorós d’estiu i ens vàrem decidir d’anar a la platja amb els amics, al cap d’una estona uns crits ens van pertorbar, era un home que cridava molt fort demanant ajuda dins d’una barca. Ens vàrem apropar nedant i en arribar-hi, quina va ser la nostra sorpresa al veure la barca plena d’aigua que s’estava afonant amb sis persones a bord, dos d’elles impedides. Tot a corre-cuita els tripulants van començar a pujar en un bot que era per allà i que es va apropar al sentir la desesperació de les persones a punt d’ofegar-se. Sortosament els pogueren remolcar fins a port. Just vam arribar, la barca va desaparèixer…

Hector Cabezas_3r C EA Segona Ensenyança de Sta. Coloma
Hi havia una vegada un nen que es deia Quim. A en Quim no el tractaven molt bé a l’escola. Es reien d’ell pel simple fet que tenia un problema de naixement i anava coix.
Un dia al sortir de l’escola, un grup de nens es van començar a riure d’ell. En un petit instant, en Quim va sortir corrents i va creuar la carretera en el mateix moment que va passar un cotxe. Una resplendor de llum va cegar tota la gent del seu voltant. Al cap de cinc segons en Quim estava al terra intacte i el cotxe destrossat. Els seus companys es van quedar de pedra i en Quim va marxar. Des d’aquell dia els seus companys no li van dir res més.