vane

Marc Andreu López_3r C Col·legi María Moliner

A dos quarts de sis tocava el despertador, com cada dia. Esmorzava els mateixos cereals de sempre amb fruits del bosc. Ben vestit i ben arreglat, baixava l’escala del meu edifici fins al carrer. Aquell dia sentia molta pau, no feia vent, bona temperatura, passaven pocs cotxes i jo caminava relaxadament. Al pas de vianants de davant del Cafè Stockholm, vaig creuar fent parar, com cada dia a la mateixa hora, un camió de l’Aigner. Quan vaig arribar a la vorera, una llum estranya em va enlluernar. A l’obrir la porta de l’escola, es va reflectir la infinitament i fastigosa imatge del meu fetge al mig del carrer.

Sam Cotter _3r C Col·legi María Moliner

El meu primer partit de futbol va ser quan tenia tot just onze anys. Però abans d’explicar-vos el partit, us explicaré com vaig arribar a aquell moment tan especial. Quan era petit sempre estava mirant futbol o jugant amb els familiars o amb els meus amics. No volia ser futbolista però volia estar en un equip. Quan vaig venir a viure a Andorra no trobava on poder jugar, fins que finalment ho vaig aconseguir, l’equip perfecte per a mi. Després d’apuntar-me i d’uns quants entrenaments, em van convocar per al primer partit de la nova temporada. Vaig estar una mica nerviós, m’hi jugava molt, però ho vaig fer bastant bé i vaig marcar.

Ana Daniela Barbosa_3ème A Lycée Comte de Foix
Hi ha gent que admira el seu superheroi, fort, valent, audaç, sempre disposat a ajudar tothom que tingui problemes. La meva tieta és una superheroïna que sempre m’ajuda, en la vida i a l’escola sempre puc comptar amb ella. La definiria com una persona simpàtica, també és molt agradable i generosa. Em va ensenyar molts valors, defensar-me sola, no tenir por, ser valenta, tenir la força d’encarar-me a les persones que em volien fer mal. Per tot això penso que la meva tieta és una superheroïna i li dedico aquest text en agraïment a l’ajuda tan preciosa que m’ha donat. Gràcies per ser la meva tieta i per donar-me la força per ser JO!

Oriol Santos_3ème A Lycée Comte de Foix
Sé que d’aquí a poc te n’aniràs, sé que has sigut molt fort i que m’has servit d’exemple. Gràcies per donar-me tot l’amor que m’has donat, gràcies per donar-me totes les rialles que m’has donat, gràcies per totes les coses que m’has fet aprendre. Per què no t’has quedat una miqueta més? Tu que has treballat tant, deixant-te la pell per tota la família! Tu que has vist la guerra i has sentit la gent sofrir per salvar-se! Tots els moments tristos que has passat per nosaltres… I ara se t’acaba el temps! Sí, una de les coses més importants de la vida. Gràcies per tot el temps que ens has dedicat i pensa que mai t’oblidarem!

Ion Canal_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
El diumenge 14 de novembre, tocava sol un concert en solitari davant de molta gent. M’havia preparat molt per aquell dia i per fer aquella cançó més que perfecta. A l’arribar, em vaig preparar perquè tot estigués a punt per al directe. Va començar l’hora de la veritat. Vaig agafar la guitarra suaument, vaig prendre la pua delicadament per evitar que em caigués. Vaig arpegiar les primeres notes del gran tema “Stairway to heaven”. El temps passava i anava per la meitat de la cançó, no mirava al públic, tampoc estava pendent per si la cançó quedava del tot bé. Però em picava la curiositat de si m’estava quedant bé. Però resultava que…

Nil Alboquers_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Tot va començar un dia fosc d’hivern amb una nena que estava jugant a casa amb la neu. De sobte se li va apropar un home i li va preguntar: hola, saps com es diu aquest carrer? Però la nena no ho sabia. Després el senyor va tornar a casa d’ella i la nena va veure que el senyor estava allà. Va baixar i li va dir que si buscava alguna cosa, i aquell senyor no li va contestar i se’n va anar. La nena va seguir al senyor per veure on anava i va veure que el senyor passava pel car­rer i començava a robar a les persones. Es va adonar que el senyor que va venir a casa era un lladre. El lladre va tornar a marxar i ja no va aparèixer més.

ROGER GIRIBET SANCHEZ_3r A Col·legi Sant Ermengol

Riure és una manera d’expressar-se, de sentir i de viure. Rius quan et trobes feliç, quan estàs amb els amics, però el riure no pot durar per sempre i de vegades quan et trobes trist i sol no apareix. Per això hi ha els amics que, per moltes coses dolentes que et passin, sempre seran al teu costat provocant un riure i la felicitat. També hi ha uns “amics” o així es fan dir que quan més els necessites no t’ajuden a afrontar els teus problemes o dificultats, sinó que per a ells no ets ningú. Aquests amics no són de confiança, per això per confiar en algú primer has de saber de quin dels dos tipus d’amics és aquella persona.

Alèxia Torralba Arasanz_3r A Col·legi Sant Ermengol

Cada dia sento trets i crits. Tinc l’esperança que desapareguin, de no sentir-los. L’únic que m’anima és pensar en el nostre últim petó. Sense tu al meu costat tot es més difícil. Espero que al cel els àngels et cuidin.
T’estimo.

Leandro Miguel Marinho _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
El Joan va notar que alguna cosa estranya estava passant. Quan passava per sota dels fanals del carrer la llum feia pampallugues. Era com si els fanals sentissin la vibració de la seva veu. Ja li havia explicat a la seva mare però ella li va comentar que allò no tenia importància. Quan el Joan va anar a dormir, va tenir un somni molt estrany. En el somni ell era un famós cantant de pop. Quan es va despertar, li va explicar què havia somiat. La seva mare li va explicar que ella també havia tingut el mateix somni però que era difícil aconseguir que es fessin realitat. El Joan li va dir que ell aconseguiria que el somni es fes realitat.

Sabrina Lozano_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Avui amb aquests 640 caràcters et vull dedicar aquesta història perquè no és com les altres que comencen per un “Hi havia una vegada…” Sinó que aquí tu ets el protagonista de la teva pròpia història, de la teva pròpia vida. Ets lliure de fer el que vulguis però et dono dues condicions: –La primera és fer allò que més t’agrada sense rendir-te. Sé que és complicat però res és impossible per a nosaltres i més si ho desitges. –La segona és que tinguis una vida feliç amb la gent que més t’estimes, sense penediments. Espero que puguis aconseguir aquestes dues condicions.
Aprofita al màxim la vida, que és curta i és un regal.

Sophie Arrufat Mas_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Portava dies parlant amb un noi, era la primera vegada que m’agradava algú. Quan quedàvem podia passar-me hores parlant de tot i de res. Era molt interessant. Amb els dies em vaig adonar que sentia alguna cosa més. Érem molt amics però al final li vaig dir que m’agradava i jo a ell també! Després d’aquell dia estava nerviós, trist, angoixat. Què tenia? No li agradava?
Va passar un temps fins que vaig descobrir què passava. Va confessar que ell havia nascut noia. Em va fer ràbia, m’havia mentit! No era el seu estil. Em vaig preguntar per què m’ho havia fet a mi. A mi, en realitat, no m’importava, a mi m’agradava ell o ella, la persona.

Maribel Torres Torres_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Casa. Esperar. WhatsApp. Parlar. Grup. Amics. Quedada. Dissabte. Nit. Sopar. Mare. Pressa. Desordre. Indecisa. Roba. Finalment. Vestit. Maquillatge. Pentinat. Talons. Sortir. Carrer. Esperar. Taxi. Baixar. Arribar. Pagar. Buscar. Trobar. Saludar. Amics. Entrar. Discoteca. Trobada. Altres. Companys. Abraçades. Somriures. Música. Llums. Fum. Barra. Alcohol. Riures. Ball. Veure. Lluny. ELL. Elegant. Nervis. Mirades. Somric. Somriu. Confondre. Veure. Apropar. Saludar. Bromejar. Parlar. Murmurar. Orella. Riure. Murmurar. Mirada. Silenci. Somriure. Petó. Interminable. Ell. Ella. Nòvia. Dolorós. Marxar. Adeu.