vane

Kiara Aleix MArsa_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Primer dia d’insti, ets nou, fas amics, comences a parlar amb ells i t’assabentes d’un munt de xafarderies: “que si en Pepito està amb la Manola”, “que si van veure una parella al pati que abans s’odiava”… Al final del dia arribes a casa i fas una trucada a les teves antigues companyes. Els ho expliques i elles també t’expliquen coses. Acabes el dia. Quin munt d’embolics! L’endemà tornes al mateix lloc, però tot ha canviat. El Pepito ja no està amb la Manola. Parles amb un i et diu ja no sent el mateix, parles amb l’altra i et diu que està bé. Després venen els amics del Pepito i et diuen que ell està penjat de tu. Tot canvia.

IAN LÓPEZ PÉREZ_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Jo no hi era, però em van explicar que un nen, que seria un gran jugador d’un dels millors equips de futbol de la selecció anglesa, va començar sent molt humil, que millorava a poc a poc. Fins que un dia va decidir fer un canvi i aquell caràcter de persona bona es va convertir en dolent. Criticava tothom i els insultava. Els seus pares estaven en contra d’aquella nova persona en què s’havia convertit. El nen, ja jove, va marxar de casa per gaudir ell sol dels seus guanys. Vivia menyspreant tothom. Va seguir jugant durant anys, però va arribar el moment de la seva decadència i aviat es va trobar sense un duro i vivint al carrer.

Martí Pereiro_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan sortia de casa anant cap a la parada de bus vaig veure un grup d’adolescents de la meva edat. Vaig buscar el mòbil a la meva motxilla per passar desapercebuda en passar davant d’ells. Per molt que vaig buscar, no el vaig trobar. M’havia deixat el mòbil a casa. Tenia dues opcions: tornar a casa pel mòbil i arribar a última hora o passar ràpidament davant del grup i agafar el bus per no fer tard. Vaig decidir agafar el bus. Quan m’apropava més a la colla el cor se m’accelerava. Després d’avançar el grup vaig sospirar i vaig pensar en dues coses: no pots deixar que la vergonya et guanyi i si penses en el pitjor sempre tindràs por.

Iker Ordóñez_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

El Felip, el crupier, em va comentar que tenia molta sort mentre repartia de nou les cartes. Sí, estava guanyant molts diners. Tenia molta sort… o potser no? La veritat és que tenia moltes cartes sota la màniga de la jaqueta. Quan em passava les cartes mirava les que m’interessaven, i les que no, a la màniga. Guanyava i guanyava. Però el Felip se’n va adonar. Vaig espantar-me: i si m’enxampaven? I si em mataven? Vaig intentar fugir. Tothom em perseguia: els jugadors, el Felip, l’agent de seguretat… Vaig demanar perdó, intentava explicar-los que els diners eren per a la meva àvia. De sobte, una pedra. Vaig tancar els ulls i en obrir-los…

Gaël Martin Serrano_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em sento seguit, uns cotxes de color negre van pel mateix camí que jo mitja hora i el pitjor és que estic en reserva. Acabo de veure un cartell on hi diu que d’aquí dues hores hi ha una gasolinera. Estic a dos-cents quilòmetres de la gasolinera i els cotxes segueixen darrere meu. Acabo de fer provisió de la gasolina i els cotxes se n’havien anat per un altre camí, ja estic una mica més tranquil. Tinc moltíssima gana, i el millor és que acabo de veure un cartell molt gran on hi deia que d’aquí tres quilòmetres hi ha un KFC, i justament és el meu restaurant de menjar ràpid preferit, el millor és que els he despistat i ara ja puc menjar en pau.

Ian Guitard_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El Camp Nou brillava. Sentia el soroll dels aficionats cridant pel millor club.  El xiulet de l’àrbitre va marcar l’inici del partit i els jugadors blaugrana van sortir. Era un partit igualat, però Messi va arribar al minut 70, un xut potent de Messi va arribar a la porteria i va fer que el Camp Nou cridés. Els aficionats saltaven de les seves cadires, fent tremolar l’estadi amb els seus crits. Finalment, el final va arribar amb la victòria del Barça. Els jugadors es van abraçar, somrients i plens d’alegria. Aquell partit va quedar gravat a la memòria de tots els aficionats del Barça. Un cop més es demostra quin és el millor equip.

Isaac Garcia_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Què és un títol? Un títol pot ser res, pot ser-ho tot, no és necessari que expliqui alguna cosa, però pot explicar-ho tot. És el començament d’una història, però també el final. Un títol pot estar seguit d’una coma, d’un espai, de dos punts, etcètera. Un títol pot ser de tots els colors existents, de diferents mides, més gruixut, més prim, que mai serà discriminat. El títol destaca per sobre de la resta gràcies a la seva diferència, sempre serà el primer a ser llegit, però el que és segur és que gràcies al títol sempre tindràs una ensenyança. Aquesta ensenyança pot variar, però si no n’hi ha, res no té sentit, absolutament res.

Francisco de Sousa_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava fent el meu entrenament de matinada, passejant pel parc quan, de sobte, vaig veure dos nens jugant al gronxador. El que estava gronxant el seu company va empènyer-lo de mala manera i el nen va sortir disparat cap a l’espai. El nen va arribar a Mart, on va conèixer nombrosos extraterrestres que li van ensenyar el seu idioma i el van honorar amb el títol de l’elegit… L’elegit va haver de vèncer els enemics del costat obscur liderat per Mdara Uchiha i els seus comandants del mal. Al costat del bé hi havia l’elegit amb els seus nous amics que havia conegut a l’espai. El combat va ser destructiu i va ocasionar molts accidents i morts.

JOEL ALEJANDRO LEITAO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

“Saps? Aquí, l’altre dia el cel tenia un aspecte de pel·lícula”, li dic. “Els núvols que hi havia eren més blancs que mai i els vaig observar estirat al terra del meu jardí, entre les flors, posant-los noms com si fossin objectes, com feia amb tu. M’estaràs sentint?” Penso en veu alta, sabent que no em pots respondre, però que m’escoltes des d’on sigui que estàs. M’aixeco i me’n vaig, deixant enrere la tomba del meu millor amic, però no m’oblido de deixar-li les seves flors preferides, aquelles que em fan pensar que ell segueix aquí: les margarides i els clavells.

NACHO RIESTRA TORREJON_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Al David li va arribar un correu: era del Real Madrid i deia que el volia fitxar. Va fer les proves i ja podia jugar. La temporada amb el nou fitxatge estava sent la desitjada per qualsevol club. Van guanyar gairebé tots els partits menys la Champions. Va ser un partit molt complicat i marcat per un accident que li canviaria la vida. Es va submergir en un coma que va durar un any sencer. Finalment, la seva vida es va apagar sense arribar a ser una llegenda, que era allò que sempre havia somiat.

DIEGO ARNAU MARQUES DE JESUS_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre m’estressava quan jugava a futbol. Als entrenaments i partits el meu cor bategava molt fort. No podia fer les coses bé, tot em sortia malament. Arribava a casa molt trist sense ganes de fer res. Els meus pares sempre m’ajudaven. Em deien que havia de jugar amb tranquil·litat i calma. Tot va canviar de sobte, quan un dia els entrenadors van parlar amb mi, em van transmetre la seva confiança. Llavors vaig pensar en el que em van dir els meus pares i des d’aquell dia vaig jugar com jo sé, bé i amb confiança en el meu posicionament de central. Ho faig molt bé. I em sento molt orgullós perquè ara quan jugo represento un gran país!

NIL FRANCESCHI BARNIOL_3ème  D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un matí assolellat els Ianquis de Nova York tenien un partit a l’altra punta dels Estats Units. Tenien l’avió a les 11.00 h. Cap a les 12.00 h l’avió s’estavella, a dues hores d’arribar a la destinació. Alguns sobreviuen, però els dies passen i les subsistències s’acaben. Fins que la gana obliga i decideixen menjar-se els morts. Es troben en plena muntanya amb llops, ossos, tempestes i boira. Quan ja no els queda força per sobreviure, un helicòpter els rescata. Quan va arribar els supervivents van cridar d’alegria, no s’ho podien creure. El doctor va baixar ràpidament i va examinar-los, estaven molt ferits, però la seva vida no perillava.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.

Sirine Belhedi_3ème E Lycée Comte de Foix

Aquest esport és més que un esport, és una passió, una teràpia i una forma de comunicar-te amb algú que t’entén, malgrat no ésser una persona. I per què una teràpia? Els cavalls t’escolten i et fan oblidar tot allò que no t’agrada i et preocupa. És increïble com un animal pot curar més que qualsevol metge o amic. Però el més sorprenent d’aquest esport és que desconeixes el perill de poder caure i despertar algun dia a urgències. Però, malgrat això, sempre tornem a pujar i combatem la por. És la sensació més bonica del món, la connexió que pots tenir amb un cavall ho supera tot. I és molt estrany dir-ho, però és la meva passió.

ANNA GEORGET BORT_3ème E Lycée Comte de Foix

Un dia, de bon matí, l’Anna es trobava sola a casa. Va veure que la llumeta que tenia a l’habitació estava apagada. Llavors, va voler encendre el llum i de sobte va notar com la  mà li començava a tremolar, no sabia si tenia fred o calor. No va donar-li gaire importància, però igualment va decidir assistir a classe com un dia qualsevol. Al cap d’unes hores es va començar a marejar. Tota la classe estava sorpresa i espantada. La professora la va portar immediatament a la infermeria, li van donar un medicament i li van ficar una injecció al braç. L’ensurt va ser tan gran, que al cap de trenta minuts la noia quasi pateix un infart.

Ainoa Marqués_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ets dolça com la maduixa i això m’agrada. Potser et podré tenir, sempre ets a la meva ment. Ens vam conèixer a l’hivern, mentre dibuixava al meu quadern. Les mirades es van trobar, i el cor va començar a bategar. La teva veu és tan dolça que em va captivar de seguida. Com puc explicar això, ets perfecta, no em jutgis per dir-ho. Cada vegada que ets a prop meu em tremola el pols. No veus que em provoques? Baby, ets perfecta, no ho dubtis. Em va captivar la teva amabilitat, la teva manera de ser és tan… Et miro i m’enfonso, t’observo i t’estimo més. Ara que et tinc davant meu m’adono de com en soc d’afortunada. T’estimo a tu, només a tu.

Roger Jordana Carreras_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ho sento, ja ho sé, ho veig, em veig dins del taüt sense vida i me’n vaig volant, m’allunyo fora de la ciutat fins que les persones ja no es veuen, segueixo fins a arribar a l’espai i de cop tot es torna negre, no sé on em trobo, no sé què m’està passant i de cop sento una veu darrere meu que em diu hola, com estàs?, i responc on soc?, i em diu no ets enlloc, home, t’has mort, carallot! No entenc res. Com? Doncs que t’he vingut a buscar, va, ràpid. M’agafa pel braç. Tu em vens a buscar? De totes les coses que hi ha en el món mai hauria pensat que la mort se’m presentaria com el meu professor de català, i jo que volia descansar.