vane

Erika Sousa_3ème G Lycée Comte de Foix

Que irònic és el nostre món, oi? Tothom diu “ningú és perfecte” i tots critiquem els errors i defectes del altres, tant físics com sentimentals, en lloc de mirar-nos a nosaltres mateixos. Si us posessin al davant dues persones totalment diferents, l’una maquíssima i l’altra no tant, o una molt ben vestida amb joies i l’altra tatuada i amb rastes, quina escolliríeu? La que millor aparença tingués, oi? Crec si estigués al vostre lloc jo faria el mateix. És al·lucinant com ens arriba a importar l’aparença física abans de conèixer algú. No creieu que hauríem de canviar tots aquests prejudicis de la nostra societat en ple segle XXI?

Pau Rich_3ème G Lycée Comte de Foix

La tieta. La tieta feia uns pastissos boníssims. Cada tarda anava a casa seva a saludar-la i sempre em tenia preparat un pastís per berenar. Els feia amb anís, xocolata i vainilla, després els ficava al forn amb el llevat i quan arribava de l’escola sentia aquella olor tan deliciosa que em tornava boig. Però aquella olor anava desapareixent, ja que la meva tieta es va posar malalta. Llavors, aquells pastissos tan deliciosos que se’m fonien a la boca ja no hi eren, ja que la tieta, malauradament, va morir. Després de la seva mort em vaig acomiadar d’ella i dels seus pastissets olorosos i exquisits. La pèrdua va ser dura, molt dura.

Ana Rodríguez Esteves_3r  Col·legi sagrada família

Havia d’anar a anglès, com cada dimecres, i quan he sortit m’he trobat un veí desmaiat a l’ascensor, no sabia què fer, he trucat a l’ambulància i l’he intentat posar en la posició lateral de seguretat perquè no s’ofegués amb la llengua, mentrestant no venia l’ambulància m’he quedat amb el veí fins que arribés l’ambulància, quan ha arribat m’han fet una sèrie de preguntes que m’han costat bastant d’explicar, i de sobte em desperto. Estava suant i tenia set i en aquell moment m’adono que tot havia estat un somni, vaig a veure aigua, com que la cuina està davant de la porta l’he obert un moment per veure si hi havia algú.

OLIVER VICENS MONTES_3r  COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em vaig despertar un dia d’agost a les 12.00, el primer que vaig veure va ser que l’habitació estava destrossada, els mobles trencats, el paper blau de la paret ara era negre, amb símbols molt estranys pintats de vermell amb sang. Al principi, pensava que estava en un d’aquells somnis tan estranys que tenia. Em vaig donar un cop al cap al sortir de la llitera i, en aquell moment em vaig adonar que allò no era un somni. No podia sortir i després d’estar allà una bona estona vaig decidir saltar per la finestra. Eren una altra vegada les 12.00 a la meva habitació. Hi havia unes lletres a la paret, semblava sang, tot està destrossat.

David Rodrigues_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un noi molt tossut que mai feia cas a la seva mare però una vegada li va passar una cosa molt inesperada. Ell anava tranquil·lament a l’escola quan es va trobar un amic. El va saludar. Ell era molt tímid i tenia dificultats per expressar-se. Amb l’única persona que ho feia amb tota llibertat era amb la seva mare però mai acabaven una conversa sense insults. Ell sempre havia tingut por del que la gent penses d’ell. Se li va acudir erradicar el món ja que així no hauria de de tornar a parlar amb ningú.

Martí Vidal_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un nen que es deia Lucas i tenia 14 anys. El Lucas es va despertar un dilluns, dia d’anar a l’escola. Es va aixecar del llit i va anar a rentar-se la cara. El Lucas mirant al mirall va dir: “Avui és el meu dia.” Va anar directament a esmorzar. Es va fer un got de llet amb galetes i després un fruita. A l’acabar es va dirigir a la seva habitació a vestir-se. Es va posar el més elegant possible. Ja arribat el moment, el moment d’anar a l’escola. Va anar al garatge a buscar la seva moto. A mida que avançava li estranyava que no hi hagués ningú. A l’arribar a la porta va recordar que era diumenge.

Joao Lopes_1ère Com. LYCÉE COMTE DE FOIX

Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza. És dilluns, se’n va a l’ escola,  hi té un bon tros de camí. Després de 10 minuts caminant, veu entre la vegetació una silueta com la d’un animal molt gran i, de cop, tot es torna una mica tenebrós. Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza. És dilluns, se’n va a l’ escola,  hi té un bon tros de camí. Després de 10 minuts caminant, veu entre la vegetació, una silueta com la d’un animal molt gran i, de cop, tot es torna una mica tenebrós. Les 8 del matí, sona el despertador, s’aixeca, es dutxa i esmorza però ara ja no és un somni…

Estefanie Naval_1ère Com. LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada dia em desperto tenint por de sortir de casa i que la gent em miri per la meva diferència com ells es pensen o, més ben dit, pel color de la meva pell. Els meus pares són de l’Àfrica, del Senegal. Fa dos mesos que visc a Andorra i no sé per quina raó la gent em mira diferent, parla de mi a la meva esquena o em critica. Quan vaig a l’escola em sento inferior i acabo el dia plorant a casa. D’altra banda, també hi ha persones que m’accepten per ser com soc i ho agreixo, perquè em fan sentir millor. Gràcies a això he après que sempre hem de mirar la part positiva de les coses i ser valents amb tot el que ens pot passar a la vida.

Jose Peris Gimeno_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Un dia d’estiu estàvem la meva germana i jo amb tota la família celebrant el meu aniversari i ens vam escapar a la platja tot el dia. L’únic que ens molestava era la brisa del mar. Tot era normal fins que la meva germana va rebre trenta trucades de la meva mare i jo, en encendre el mòbil vaig veure que n’havia rebut unes altres vint. Ens va sobtar moltíssim, perquè ella mai ens trucava. Estàvem molt preocupats pel que hagués pogut passar, ja que ella arribava d’aquell viatge tan intens. Ara, però, era ella la que no responia. Finalment vam poder parlar amb ella. Resulta que l’únic que volia era portar-nos el berenar. Pa amb xocolata.

Katie Earl_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Avui no podia anar pitjor. El meu germà m’ha trucat. S’ha mort l’avi i el meu pare ha tingut un accident anant cap al poble. Ara estem anant cap a Barcelona, al funeral del meu avi, on hi haurà tota la família. No volia que arribés mai el dia de dir-li adeu al meu ídol, el meu millor amic, el meu segon pare. Uns minuts després arribem al cementiri, estem anant cap a la sala on reposa el seu cos. A ningú li agradaria veure al seu avi ficat en una caixa de vidre per últim cop a la vida. Però el meu avi i mon pare són allà. Què carai està passant? Entro a l’habitació i tots criden: FELICITATS!
Increïble que algú pugui ser tan cruel!

Marina Munné Ruiz_3r D EA 2a ensenyança D’ORDINO

El dia 9 de setembre vaig començar l’escola. El meu pare em va portar amb un Mustang, vaig girar el cap i vaig veure el noi dels meus ulls. Em vaig quedar embadalida, no havia vist mai un noi igual que ell. Vaig entrar dins, amb el meu grup d’amigues que m’esperaven a l’entrada, anàvem direcció al pati totes emocionades de tornar-nos a veure. De cop i volta vaig notar una mà sobre l’espatlla, em vaig girar, i era ell, el noi dels meus ulls. Em va demanar el meu nom, li vaig contestar i em va dir: encantat de conèixer-te. Un cop a l’aula vaig baixar a direcció perquè el meu iPad no tenia wifi. I allà estava ell, voltant pel passadís.

Pedro López Martínez_3r D EA 2a ensenyança d’ordino

Ahir, mentre feia els deures, vaig sentir un tret a casa. Vaig sortir de l’habitació i vaig veure que el meu pare no era al seu despatx i la meva mare no era a casa. Em vaig espantar, vaig sortir de casa i vaig trucar a la policia. Em van demanar què havia passat i els ho vaig explicar tot. Els policies es van pensar que era una broma i em van dir que no hi farien res. Vaig decidir trucar a la meva àvia, però no agafava el telèfon. Al cap d’una estona vaig tornar a casa i de sobte la meva mare em va despertar. Tot i estar despert, però, vaig seguir sentint els trets; vaig anar al menjador i vaig veure el meu pare jugant a la Play.

GINO PASO ROMANO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Una vegada, hi havia un nen molt petit però que era molt bo jugant al Fortnite i li van trucar per anar a un torneig en què hi havia els millors jugadors del món. A l’escola, es reien d’ell i no va dir res del torneig. Sabia perfectament que no hi anava a guanyar sinó que anava a viure una experiència més i conèixer tots els famosos. El noi no veia la manera que arribés aquell dia. Estava molt nerviós. La setmana abans del torneig la mare va tenir un accident i no sabia com dir-li al fill que no podria anar-hi. El fill va anar a l’hospital i li va dir: “Mare, no passa res si no puc anar al torneig, el més important ets tu. Recupera’t”.

Raúl Alves_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

M’aixeco a les 6.30, em bec un got de llet, em rento les dents i em vesteixo. A les 7.05 surto de casa per agafar l’autobús, arribo al col·legi i entro a les classes. A l’hora del pati em menjo l’entrepà i jugo amb els meus amics. A les 14.00 vaig al menjador, a les 15.45 surto del col·legi i agafo l’autobús un altre cop cap a casa. Quan arribo a casa em preparo l’entrepà i faig els deures. Després jugo amb els meus amics a l’ordinador, i a les 20.00 vaig a sopar. Més tard, vaig a passejar el meu gos. Finalment, me’n vaig a la dutxa i me’n vaig a dormir.

Joana Ribeiro Rodrigues_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser fa sis anys quan em vaig obrir el mentó. Era un dia corrent, anava a l’escola a les nou del matí. Després de l’escola sempre anava a patinar sobre rodes. Llavors, abans de començar les classes vaig patinar amb unes amigues. Quan de sobte, vaig voler fer salts i vaig caure malament, amb la mala fortuna que se’m va obrir el mentó. El terra es va anar tacant de sang, les meves amigues van anar a avisar la meva tieta i els professors. Quan van venir a buscar-me, van decidir portar-me de seguida a urgències. En arribar a l’hospital, em van atendre rapidíssimament. No ho recordo gaire bé però sé que em van cosir. Van ser 4 punts.

JEAN PIERRE SERRA_3ème D Lycée Comte de Foix

Als cinc anys, el futbol ja era la meva passió. Sempre duia una pilota als peus, o qualsevol cosa que es pogués xutar. Em vaig apuntar a l’FC Santa Coloma i vaig gaudir moltíssim la meva primera setmana, ja que vaig fer molts nous amics i m’ensenyaven a jugar amb l’objectiu de millorar. Va començar la lliga, al primer partit estava nerviosíssim, només va venir el meu pare que sempre m’aconsellava. Al segon partit, van venir els meus avis, que estaven il·lusionadíssims per veure’m jugar. Llavors, vaig fer el meu primer gol, amb la mala sort que la meva àvia no el va poder veure perquè va anar a llençar a la brossa una pela de plàtan.

Alexandra Tkalich_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

Era un dia assolellat. No hi havia ningú al carrer. Només jo i els arbres al voltant meu. Anava caminant per la plaça i de cop i volta va aparèixer un gat negre. Aquest gat precisament va passar per davant meu i em vaig espantar. De fet, en aquell moment vaig pensar que tindria mala sort. Va arribar l’endemà i tot semblava normal. De sobte, em va trucar la meva mare i em va dir que la meva àvia no es trobava bé. La mala sort m’acompanyava. Era evident i també inevitable. Li costava molt respirar i jo em vaig espantar fins arribar al punt de plorar més que mai. Volia arribar fins a ella per poder-li dir adeu per últim cop.

Isaac Vizcaino_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Surto del col·le i noto la brisa a la cara. Sento una veu al darrere i és el meu amic. Ell corre fins que m’agafa i em diu que vagi amb ell, però jo no vull. He tingut un mal dia. L’ignoro fins que arribo a casa. Després em sento malament i em pregunto per què ho he fet. Decideixo trucar-lo, però no m’agafa la trucada. Estic cada vegada més neguitós. Em sento culpable. No he sabut valorar el que representa l’amistat. Fins que no m’he posat a la seva pell, no he vist el mal que he pogut fer. Torno a trucar. El so de la trucada es fa etern fins que despenja… Quan l’amistat és forta, el perdó és molt més fàcil.

Sergi Garcia Gomez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Tot el dia m’està fent la guitza, només ens separa un petit passadís, no l’aguanto. He pensat més d’un cop esquarterar-la i amagar el seu cos per tot arreu, però no. Fer això seria un crim molt fort, i si ho fes, em passaria la resta de la vida tancat a la presó. El que estic pensant de fer és atracar-la perquè ella té molts diners. –Bon dia! Tot era un somni, m’estava tornant boig? L’endemà alguna cosa estranya va passar: no va venir a l’escola. Jo vaig estar molt tranquil, però la tutora ens va dir que aquella nit havien entrat a robar a casa seva i estava molt traumatitzada. El que vaig somniar podia ser veritat?

Frans Visent Armengol_3r A Col·legi Sant Ermengol

Aquell dia em vaig llevar, el cel estava ennuvolat, no em sentia a gust amb els companys de paquet i aquell paper em seguia empipant. Així doncs, vaig decidir sortir-ne. El cel va semblar aclarir-se un mica però de seguida es va tornar a ennuvolar quan vaig trobar la llet desnatada sense lactosa, que xula com sempre em va dir: “Au va, surt d’aquí, l’únic que fas és engreixar els altres.” Però no li vaig fer cas i em vaig sentir lliure per primer cop. M’havia desfet del paper amargant. Per fi em vaig reunir amb els qui em feien feliç: la mel, dolça com sempre; l’aigua, més viva que mai, i el ColaCao, dolç i amable, la torradeta boniqueta i tendra… El paradís.