vane

Isolda Casamajor_ 3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
Desperto estirada, desorientada, debilitada i quasi immòbil. Agafo totes les meves forces en un intent desesperat per obrir els ulls. Finalment noto un raig subtil que passa suaument per les meves parpelles botides. Intento aixecar-me. No puc. De cop s’obre la porta i aconsegueixo distingir la silueta de la meva família, per algun motiu plorant. Per què ploren? No ho entenc. Intento preguntar però no noto cap tipus d’aire passant pels meus llavis ressecs. No entenc res. Sento una mà freda que suaument em diu a l’orella: ja és l’hora. Tanco els ulls i agafo l’últim alè que dura un, dos i tres segons abans de sentir el meu cor parat.

Ivan Sanchez López _3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
M’acabo de despertar, estic perduda, no sé on soc. Tinc por. Solament veig foscor i una energia m’impedeix caminar. Estic paralitzada, enfonsant-me en un riu de llàgrimes i de records que no vull remembrar. Veig volar preciosos àngels blancs il·luminant el seu camí però sembla que jo no tinc ales per poder il·luminar el meu. El millor seria adormir-me un altre cop. No seguir vivint. Però mai he tirat la tovallola. Soc forta, jo sé que acabaré superant aquesta muntanya plena de problemes encara que ningú m’ajudi a sortir-ne…
Començo a veure una petita llum. Estic començant a respirar, a viure!

Unai Tudó Bigordà_3r B col·legi sant ermengol
Un dia al matí van trobar la font d’alimentació desconnectada. Tenien poc temps, però, és clar, el propietari estava jugant i no es podien moure els components perquè si no es tallaria el joc, però la memòria RAM es va desconnectar i van anar cap a la font d’alimentació. No va tardar ni tres segons a parar-se el joc. El nen va anar a mirar la wifi i els cables i quan va veure que tot estava bé però que el joc no funcionava va obrir l’ordinador: es va trobar la RAM desconnectada però li havia donat temps a tornar a connectar la font d’alimentació.

Pol Villalta Pérez_3r B col·legi sant ermengol
Hola, soc la llet i al contrari del que pot semblar, no soc l’ànima de la festa. Em sento atrapada. Només néixer em posen en una galleda. Em transporten en camió i em posen dins d’una mena de cartró. Surto d’aquella presó, em sento molt més còmoda i lliure. I quan finalment arriba el moment de fer honor a la meva fama i gaudir de l’alegria amb els cereals, si pot ser sense sucres afegits, tot es torna negre.

Jose David Alves Alomia_3ème J Lycée Comte de Foix

És un cotxe que m’agradaria tenir i que tindré. Em fascina el seu soroll. Per ser més clar, el Subaru Sti és un Suv-compacte esportiu de quatre portes de 320 cavalls de força, motor turbo-compressor, dipòsit de gasolina amb la carrosseria estil berlina, interior esportiu, seients esportius: Recaro, estil Sti… Un cotxe tracció 4×4 molt conegut als ral·lis. Qui no coneix els seus colors mítics, el blau i el groc amb el símbol clàssic de Subaru, l’Sti Hatchback del 2009 va ser molt conegut a la pel·lícula Fast And Furious 4. El kit Veilside i Takata és compatible amb el Subaru Impreza Sti Hatchback. Subaru és japonès i d’importació.

Fabio Pires_3ème J Lycée Comte de Foix

Havíem d’anar a França d’excursió escolar. A mi m’agradava una noia i jo a ella i justament viatjaríem junts a França. Uns dies abans de marxar em va intentar fer un petó però jo no vaig deixar-la, no vaig gosar, i com que no li vaig fer es va enfadar. Quan ens creuàvem, em mirava de reüll o malament. El dia que marxàvem a França, estàvem tots junts, em mirava de tant en tant i jo també a ella. Vam anar tots en un mateix autobús. Ella estava a cinc seients al costat meu, darrere del tot. Es va posar les ulleres de sol per fingir que no em mirava, i finalment, li vaig donar el que esperava, un petó als llavis que ens va fer contents.

Eva Andorrà_ 3r ESO Col·legi sagrada família

Aquell dia no tenia son, m’havia adormit unes hores, i em vaig aixecar del llit, per anar a passejar pel passadís de l’habitació de l’hotel, mentre menjava patates. Vaig escoltar un so. Com una porta que s’obria i es tancava, una vegada i una altra. No sentia cap tipus de temor, fins que vaig sortir de l’habitació, per treure’m el dubte de què escoltava. Davant de la porta hi havia una altra porta, que no pertanyia a cap habitació, s’havia plantat allà enmig. Es va anar obrint lentament, i es començava a veure una persona, era el meu iaio, que em deia que tornés al meu país, per algun motiu que ell desconeixia, i que acabaria passant.

Toni Málaga Morán_3r ESO Col·legi sagrada famÍlia

El dia que vaig començar l’esquí club estava molt nerviós perquè no coneixia ningú i no sabia si faria amics. Vaig a l’esquí club els caps de setmana. El primer dia no tenia gaires amics, perquè jo tampoc no parlava amb la gent, ja que em feia vergonya no conèixer ningú. A més a més, no sabia el funcionament del club i anava molt perdut. Realment no sabia què fer, però l’endemà… Va ser una altra cosa! El diumenge vaig fer amics i ja començava a saber com funcionava tot: els entrenaments, quan anàvem a esmorzar, què havíem de fer… A mida que van passant les setmanes em sento cada vegada més còmode. M’agrada l’esquí club!

Glen Hernandis Ferrer  3rB Col·legi Andorra se Ordino
Faig 4t curs de primària i tinc 9 anys. M’ho passo bé sol, però m’agradaria tenir un amic, un amic de debò, un amic que m’entengués, un amic que volgués escoltar les meves ximpleries i les idees bones que tinc en ment, però ningú vol estar amb mi, creuen que estic boig, que les idees que tinc no es poden realitzar ara mateix. Però jo crec en les meves idees i les duré a terme encara que necessito algú que m’ajudi, i ningú vol ajudar-me. La mateixa nit vaig notar que el meu peluix creixia i que es podia moure. Em vaig aixecar i d’un bot vaig sortir del llit com un coet: el meu osset de peluix era viu, i jo el nen més feliç del món.

Neuza Rodrigues 3rB Col·legi Andorra se Ordino
He estat hores i hores buscant, esperant, esperant trobar quelcom molt important per a mi, però no ho trobo. Vaig preguntar a tothom i tots em van dir que no sabien on és. Jo no em vaig rendir, vaig estar dia i nit buscant com una boja. Buscava per casa, pel carrer, per l’escola, fins i tot sota el meu llit, però res. No ho trobava. Estava trista. Ja m’havia cansat de buscar. Vaig arribar a la conclusió que el que estava buscant no era real. Un dia la mare va venir a la meva habitació i em va preguntar què estava buscant i per què no ho trobava, i jo, amb una cara pàl·lida, li vaig dir: mama, busco una amistat vertadera.

Raul GonzÁlez_ 3r A Col·legi anna Mare Janer
No vaig dormir en tota la nit, jugava a les 12.00 la gran final de futbol. No podia parar de pensar que ho havia de donar tot al camp. Escoltant música, vaig agafar la motxilla i vaig agafar el bus cap a l’estadi. En entrar al vestidor, els vaig mirar a tots a la cara, sabia que ho donarien tot al camp i que guanyaríem la final. Com a capità de l’equip sentia que tots confiaven en mi. Jo confiava plenament en ells. Gràcies a això vaig fer un dels millors partits de la meva vida. Amb un gol meu a l’últim minut vam guanyar la final. No podia explicar l’alegria que sentia en aquell moment, però era el noi més feliç del món.

Berta Rechi Castro_3r A Col·legi anna Mare Janer
Fas mal, molt mal. Cada dia m’aixeco pensant en com reaccionaràs al veure’m. Em jutjaràs per la faldilla que porto, perquè penses que és massa curta i provocativa. No t’agradarà el que et diré i em rebutjaràs. Però, saps què? Abans m’afectava, ara no tant. Ja no! Perquè no ets ningú per dir-me com vestir, com sentir, com pensar… I molt menys per dir-me qui soc. Perquè jo soc qui vull ser. Amb una opinió personal. Una essència que probablement no t’agrada, o potser sí. Però tant se val! A mi sí que m’agrada. Així que deixa’m viure. Perquè fas mal, moltíssim!
Estimada societat, tindrem problemes fins que no vegi cap canvi en tu.

Oscar Peixoto_3r E , EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un nen que no era gaire intel·ligent, era grassonet i tothom es reia d’ell. Un dia, aquell nen grassonet i poc intel·ligent va canviar en tot: era molt més fort i en comptes de continuar en la mateixa línia, es va fer tot un geni. Tothom el volia conèixer, ser el seu amic i en poc temps va ser el centre d’atenció. Des de petit volia ser un professional de les motos i gràcies al seu esforç i dedicació i als seus pares, aquell somni es va fer realitat. En qüestió de temps va començar a competir contra els millors professionals i aquell nen que de petit ningú coneixia va acabar sent famós.

Jester Romero_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
Hola, em dic Josep i tinc 62 anys. Us explicaré en fets reals la inundació d’Andorra. El 1982 va haver-hi una inundació molt gran a Andorra. Es va desbordar el riu Valira i jo em vaig salvar pels pèls. Quasi em cau un despreniment de terra a sobre. Era al jardí de casa tranquil·lament fent una barbacoa quan, de sobte, vaig sentir un soroll de despreniment. Va caure a sobre de casa i casa meva va quedar-se enterrada fins que, per sort, els caps de casa van poder salvar-me’n una part.

LAURA ARMADA_3ème B Lycée Comte de Foix

Era una nena molt normal, amb uns pares com tots. Però de sobte tot va canviar per culpa d’aquella discussió. Els pares estaven enrabiats amb ella. A partir d’allà, tot va començar a empitjorar-se. Les discussions a casa ja eren el pa de cada dia. Ella va acabar sagnant, el seu pare va descarregar tota la seva ràbia en ella. Tenia molts amics, però això no li va explicar a ningú. Tenia por del que podrien pensar dels seus pares. Davant de la gent es feia la feliç i que no tenia problemes, però quan arribava a casa ja sabia el que li tocava. L’endemà ningú sabé d’ella, però va arribar el moment en què va dir adeu a tot.

Eric Sajous Movellan_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un molt bon nen, l’Ericotens, havia estat un jugador de futbol, molt esportista, sempre es cuidava, i només menjava coses bones per a la salut. Tenia un dels millors cossos del món, molt musculat i bastant guapo. Ell mai havia fumat, ni cigarretes, ni porros, mai havia begut alcohol ni res que li anés malament per a la salut. Però un dia va provar el porro i li va agradar aquella sensació que li donava al cos. Llavors, va seguir fumant i això li va arruïnar la vida, perquè ell es dedicava al futbol. Un dia va mirar aquella joguina damunt la taula, amb un gallet, la va agafar, la va posar sobre el seu cap, i va prémer!

Pere Aché Jiménez_4t C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Des que era petit els meus pares m’han ensenyat a cuidar-la i a respectar-la. La muntanya ha estat un punt molt important en la meva vida, ja que és un entorn on tot sembla més fàcil del que és. Totes les preocupacions se’n van amb el vent d’alta muntanya. Allà a dalt, et sents lliure, lleuger, i et trobes amb tu mateix. Dalt del cim som tots iguals. La muntanya ens acull i ens permet escalar, córrer i esquiar en els seus dominis, i, a canvi, ens demana respecte i humilitat. Fet molt important que no hem d’oblidar. El que més estimo de la muntanya és el seu sol quan es pon. Moment màgic que permet descansar físicament i mentalment.

Carlos Sáez Ramos_4t C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Vam arribar a la part antiga del poble. Els carrers eren estrets i costeruts, habitats per cases blanques, amb portes de fusta vella i finestrals petits amb barrots negres. Hi havia anat amb els meus cosins i els meus pares. Un vilatà, en veure’ns acalorats per la pujada, la humitat i l’esforç d’ar­rossegar les maletes, ens va oferir ajuda i ens va guiar fins a l’hotel. Vam entrar a les habitacions per deixar les maletes i informar-nos d’on menjar. Més tard, vam endinsar-nos fins a arribar a la part nova de la vila i, mentre miràvem la posta de sol, vam gaudir de la màgia que desprenia la llum de l’entorn en companyia de la família.

Naiara Liñan_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Mama, papa anem al cinema? Filla sempre estàs amb el mateix! Hi havia una vegada fa molt de temps…
Una noia va anar amb la seva família al cinema, per celebrar el seu aniversari, anaven a veure una pel·lícula de por. Quan ja estaven a casa la nena se n’anava a dormir i per art de màgia es veia lligada al llit i no podia parlar. 5 minuts després la nena de l’aniversari li pregunta a la seva mare.
Mama quan arribem a casa, no em passarà això no?
I la mare li va respondre que no! Quan van arribar a casa ja imagineu el que li va passar… Cada cop que tothom anava a veure aquella pel·lícula desapareixia com si mai hagués viscut.

Adrià Pérez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un home que es va aixecar del llit. Quan es va posar dret va notar que el terra es movia com si fos un terratrèmol però molt més exagerat. L’home va començar a tenir un mal de cap horrible, tant que es va desmaiar. Al despertar es trobà en el mateix lloc, però amb la seva casa una mica canviada. Els mobles estaven pintats de rosa, destrossats pels costats i feien olor de fusta cremada. De cop sona una cançó de la Pantoja. L’home perd el coneixement a l’escoltar la terrible cançó. Al despertar s’adona que tot havia estat un somni fastigós i no es volia aixecar…