vane

Mariana Ribeiro_3ème A Lycée Comte de Foix

Un dia qualsevol, una parella feliç té una filla. Ella creix i, de sobte, una nit el pare agafa un camí inesperat sense adonar-se’n. Ell no sap on va. No hi ha ningú, està tot sol. Comença a caminar fins a arribar al fons del camí. De cop veu la seva filla i la seva dona a casa desesperades al no saber res d’ell. Ell vol tornar cap a casa però una mena de paret transparent el separa. Comença a angoixar-se i crida per intentar retrobar-les. Sense èxit, no el poden sentir! Passen els dies i ell continua al davant veient la seva dona fent de pare i de mare i la seva filla trista sense poder entendre la seva absència.

Zoe Sanchez Llaudet_3ème A Lycée comte de Foix

Vaig tenir el valor d’apropar-m’hi l’endemà i ja es veia que ell estava nerviós i em posava nerviosa a mi; no parava de moure’s d’un costat a l’altre. Això m’estressava encara més, llavors m’ho va demanar… Jo d’això no n’estava tan segura, però em vaig precipitar en la resposta sense intuir que en sortiria mal parada. Estic tipa de dir “sí” només per satisfer els altres. Cal ser valent i no acceptar les coses sense una prèvia reflexió. Una mala decisió et pot canviar la vida. No sé si haureu entès el text però la veritat és que no tinc més caràcters…

Lydia Elrington_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Només tu, la persona que, pel sol fet d’aparèixer a la meva vida, ha fet que tot tingui sentit. Un any sense tu, sense els teus llavis contra els meus i, entre petons, somriure i dir-te que t’estimo; sense obrir els ulls i perdre’m en la teva mirada, ni agafar-te tan fort de les mans perquè res ens pogués separar. Però, sí, hi ha la distància. Una sensació que no es pot explicar. Ni tan sols una sentida llàgrima pot omplir aquest buit tan dolorós. Un sentiment que només tu el pots entendre. La distància està definida com un espai que existeix entre dos punts, però, si realment sabessin què és la distància, mai contestarien això.

Duna Martín Moliné_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Obro els ulls i alguna cosa a dins meu ha canviat. M’aixeco del llit, em rento la cara i em miro amb confusió al mirall: Qui sóc? Com és que sóc aquí?
Mil preguntes sense respostes recorren el meu cap sense ordre ni claredat. Necessito parlar amb algú, algú que tingui la mateixa sensació que jo. Estic cansada de pensar, de buscar-me i no trobar-me. Què m’està passant?
I just un dia apareix ell, un noi amb el cabell arrissat i negre. Em sona d’haver-lo vist algun cop, en algun lloc, però mai no hauria imaginat que dugués les respostes. Ara sé més de mi mateixa. A poc a poc, pas a pas, tinc tot el temps al davant, tot el temps del món.

Xavi Hernández_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un nen de París que es deia Kanté era un apassionat del futbol. El seu somni era ser un gran jugador. Quan va fer 20 anys va començar a veure la vida com una desgràcia. Un dia va començar a treballar d’escombriaire, però Kanté volia ser jugador de futbol. El problema va ser que no el van agafar per l’alçada, ja que era molt baixet. Va anar a Anglaterra a fer unes proves de futbol i va passar el mateix. Era un jugador excel·lent però l’alçada fallava. Un altre jugador, Paul Pogba, va parlar amb l’entrenador i el van agafar per al mundial 2018. Va fer un partit excel·lent  i finalment va ser un jugador que va guanyar un mundial.

Vera González_3r E EA SEGONA ENSENYANança D’ENCAMP

L’Arlo i el Biel eren dos amics que anaven amb bici pel bosc. El Biel va relliscar i va caure per un precipici i l’Arlo va anar a buscar-lo. Quan el va trobar van anar els dos a buscar la bici del Biel, però, just en aquell moment, va aparèixer un nen. L’Arlo li va preguntar com es deia i el nen li va dir que no tenia nom. Els dos nens tenien una llista molt llarga de noms però el nom que més els va agradar va ser Unai. L’Arlo i el Biel li van preguntar si li agradava el nom d’Unai. El nen  va respondre que sí. L’Unai explicava que el van abandonar i tenia por d’anar ell sol a la ciutat, per això vivia en aquell bosc.

Gaudi Vall_3r  Col·legi Sagrada família

Veig al meu escriptori un quadre una mica macabre. El miro amb atenció i un subtil detall em crea una sensació que em recobreix l’espina dorsal: és una flor que recordo haver vist algun altre cop. La toco. En aquell instant s’obre una petita esquerda i, no sé si és per curiositat o per reflex, la faig més gran. De sobte, sento un crit fort i clar: vigila! El crit em paralitza completament. Noto com si tot el meu cos s’apagués. Sense saber com, surt un botó davant meu. El vull tocar, però primer en llegeixo el gravat: rebobinar. Intento tocar-lo, però noto que el meu cos s’apaga i que el meu cap és colpejat contra el volant.

Clàudia Guerra_3r  Col·legi Sagrada família

Arriba el Nadal, la millor època de l’any, tothom està feliç, els nens salten d’alegria i fan les cartes al Pare Noel i als Reis, i els adults estalvien per als regals dels seus fills. També, la gent decora els seus arbres de Nadal amb boles i garlandes de colors. Aquest dia fan un dels millors sopars de tot l’any, amb tota mena de menjar, carn, embotits, verdura, formatges… Arriba l’hora d’anar-se’n a dormir, tots els nens estan molt nerviosos perquè aquesta nit arriba el Pare Noel. Aquests li deixen llet i galetes per a ell i per als seus rens. Se’n van a dormir. L’endemà els nens s’aixequen per obrir els regals, estan feliços.

Ariadna Mesina_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre creiem que tot sortirà malament, desconfiem de nosaltres mateixos, de les nostres possibilitats, busquem sempre el conformisme, i per què? Per por d’equivocar-nos. Tenim por d’avançar, d’arriscar-nos, quan en realitat aquesta por l’hauríem de tenir envers el conformisme. Seguim el corrent de la societat, i per què? Per por a ser criticats. Convertim el cor en una màquina que l’únic que fa és bombar sang i no sentiments i per què? Per por que ens facin mal. Per què no ens valorem tal com som i ens mostrem orgullosos? Valorem les virtuts però sobretot els defectes, perquè aquests són els que ens fan diferents de la resta.

Àngels Marasigan_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre ha de passar alguna cosa el dia del meu aniversari; com fer-me mal, no poder encendre les espelmes o no poder estar tots junts… n’estava farta, no podia tolerar-ho i l’any passat vaig desitjar que l’any següent no passés res. Va arribar el dia i estava nerviosa perquè no volia que res sortís malament. Vaig passar tot el dia observant el que feien els altres. La festa va començar i tremolava perquè tot sortís bé i poder menjar el pastís sense cap imprevist. La meva mare em va preguntar si estava bé, estava amoïnada, però al mateix temps estava eufòrica. Em van cantar, vaig bufar, estava feliç. I de sobte el pastís va caure.

Igor Veliz Solana_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Va sonar el despertador del meu company. Vaig pensar què feia a les vuit del matí. Va marxar i jo, ja que estava despert, vaig anar a menjar. Després, amb la panxa plena, vaig tornar a dormir. Hi ha gent que pensa que dormir és avorrit, però a mi m’agrada, i si m’agrada ho faig. Em vaig tornar a despertar i vaig anar a menjar però no en quedava. Com que estava despert vaig anar a cagar. Quan vaig acabar vaig anar a córrer i corrent vaig veure una mosca negra i vaig intentar caçar-la. Més tard va arribar el meu company, portava menjar. Em va donar el menjar i em va començar a acariciar. En aquell moment em vaig adonar que soc un gat.

Ricard Call Ruiz_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

N’hi ha de tot tipus: de carn, de pernil, de pollastre i fins i tot de verdura. Personalment trobo que les més bones són les de pernil, en canvi als vegetarians els agradaran les de verdura o de coses healthys, d’aquelles tan rares que s’han posat de moda. Hi havia una àvia que la seva especialitat era cuinar croquetes, tota la seva vida havia cuinat aquella delícia. El congelador estava ple d’aquelles croquetes de totes les mides i formes, des de rodones fins a triangulars, de tots els sabors. Hi havia croquetes per alimentar un exèrcit de dinosaures. Fins i tot el seu marit tenia cara de croqueta. Finalment es va morir la dona.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?

Anna Gonçalves Firmino_4t C Col·legi Anna Maria Janer
Cada nit és un dia més, sense la teva ombra, sense la teva veu, sense els teus braços… La nostàlgia m’envaeix i he d’acceptar-la. Et trobo a faltar tant si ets a prop com a l’altra punta del planeta. Vull dir-te que penso molt en tu, que em guardo moltes coses dintre i que sempre m’acompanyen, que vull lluitar al teu costat fins a la mort, fins que el meu coratge i el meu cor no puguin més, però que sigui al teu costat. Lluitar, seguir lluitant, malgrat no tenir forces, lluitar. No vull medalles, només vull aconseguir un objectiu, la teva llibertat, que estiguis amb mi, per donar-me l’ànim necessari, perquè em fas falta. T’estimo.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?

Anna Gonçalves Firmino_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Cada nit és un dia més, sense la teva ombra, sense la teva veu, sense els teus braços… La nostàlgia m’envaeix i he d’acceptar-la. Et trobo a faltar tant si ets a prop com a l’altra punta del planeta. Vull dir-te que penso molt en tu, que em guardo moltes coses dintre i que sempre m’acompanyen, que vull lluitar al teu costat fins a la mort, fins que el meu coratge i el meu cor no puguin més, però que sigui al teu costat. Lluitar, seguir lluitant, malgrat no tenir forces, lluitar. No vull medalles, només vull aconseguir un objectiu, la teva llibertat, que estiguis amb mi, per donar-me l’ànim necessari, perquè em fas falta. T’estimo.

Cristina Martins Patricio_3r A COL·LEGI MARíA MOLINER

A aquell nen li agradaven molt les matemàtiques, la física i la química. Deia que de gran volia ser físic experimental i descobriria què era l’energia obscura, fins i tot guanyaria un premi Nobel, deia. Era fan dels personatges de Marvel, se’ls sabia tots i en l’ordre d’aparició. El seu preferit era Hulk perquè era fort i molt llest. L’incomodava molt que les persones del seu voltant es barallessin o parlessin molt fort. No suportava les persones ignorants, deia que acabarien treballant per a ell quan fos gran, netejant-li el lavabo. També odiava que no es complissin els horaris. Era un nen i era molt maniàtic, i ara és… ja no és.

Enzo Cremieux_3r A COL·LEGI MARíA MOLINER

Unu, originari de la tribu nòmada dels Noly, que antany recorria l’Himàlaia, va aprendre de la seva mare Laka que darrere de totes les coses sempre hi ha una història. Junts recopilaven relats que després Laka convertia en cançons. Per Unu no hi havia res millor que viatjar de poble en poble escoltant les cançons de la seva mare sobre vells herois. Quan començava el fred, cada hivern, amb música i dansa, els Noly es reunien en una celebració, sobre la neu. Tots ballaven al ritme de les cançons.

Nicole Menezes_3r B lycée comte de foix

Un porquet valent que volava per l’espai volia anar a un planeta d’atraccions fet de gelat. Però allí només es podia entrar amb invitació.  El porquet estava molt trist i se’n va tornar al seu planeta, va seure a la vora d’un llac de color rosa i es va posar a plorar. Aleshores un ocell màgic va aparèixer amb una carta de la seva amiga, la girafa Pamela, que vivia en el planeta de les atraccions. El porquet la va obrir i va quedar sorprès quan va  veure que la carta contenia una invitació per anar al parc d’atraccions. Llavors va anar cap allà, es va trobar amb la seva amiga i van passar un dia increïble menjant gelat i pujant a les atraccions.

Daniela Fernandes_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

“ Pares, us escric aquesta carta per dir-vos que marxo, que marxo a un lloc on no em trobareu mai. A un lloc on no em senti com un ésser estrany on ningú estima. No tinc amics, ningú vol estar amb mi, a classe i al carrer estic sola. No em sento bé i crec que aquí no és el meu lloc. Estic farta que la gent em miri només perquè em falta una cama. Trobo que estic de més i per això vull marxar. Pares, us trobaré molt a faltar. No vull que estigueu tristos per mi ni que us preocupeu, estaré bé. Us estimo.” Aquesta carta la vaig trobar a l’habitació de la meva filla. Just al costat on ella era penjada amb una corda. Havia marxat.