vane

Sol Imberti_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una nena anomenada Margarida sentia un immens amor pels animals. Pel seu aniversari li havien regalat un mico. Li van veure alguna cosa molt estranya al mico, tenia cua de porc! Va quedar enamorada perquè el feia diferent dels altres. Ella estava escoltant com si algú estigués parlant. La Margarida, molt espantada, baixa a la cuina i els seus animals estaven parlant entre ells. Es va preguntar: “Si jo soc una persona, com puc sentir els animals parlar?” Fins que la Margarida va decidir parlar. La Margarida es va adonar que tenia un poder màgic, parlar amb els animals! I ara cada nit hi parla.

Marina trassierra_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Sola, trista, amb molta por, estranya, rara, nervis, por de ser jo mateixa. Aquestes són algunes de les paraules que ara mateix em defineixen dins aquesta situació escolar. El canvi ha estat estrany, ràpid i molt trist. Matins alegres, uns altres sense ganes d’anar a l’escola. No és gens fàcil, però hi ha un motiu pel qual cada dia hi haig d’anar. Les meves amigues, la gent que m’ha acceptat tal com soc des del primer moment que vaig arribar. No tot és dolent, deixant de banda la gent que parla malament sense saber. Recorda, ets valenta, no tinguis por de res.

Pol Font Esqué_3r C COL·LEGI MARE JANER

No para de xerrar amb qui no toca quan no toca. Sempre l’enxampen en el pitjor moment. No sé com s’ho fa, però el pesquen cada dos per tres. Que si ara un debat del llatí a classe de català, que si les cèl·lules no són així, etc. Que bé ens ho passem quan se li encenen els llums! Diu que de gran vol entrar en política: ministre, cap de Govern o altres tasques per l’estil. O potser en una empresa, amb un càrrec important. Ja ho decidirà. Avui, ha arribat a classe mut. Ningú sap què li ha passat i no ens ho pot explicar. Tots els mestres estaven molt i molt contents. Per sort per nosaltres, ha durat menys del que tots esperaven.

Martina Toló Pérez_3r C COL·LEGI MARE JANER

Era a casa meva, algú va trucar a la porta. Vaig anar a veure qui era i no vaig trobar ningú. Només una carta, no posava cap direcció ni cap nom, vaig veure una flor molt lletja, no es podia ni diferenciar-ne el color perquè estava arrugada i morta. Vaig pensar que tenia algun enemic secret, o males notícies de la mama. La vaig agafar. Va sonar la porta, un senyor em va dir que la mort era molt injusta. El vaig ignorar. Una senyora em va dir que m’acompanyava en el sentiment. Vaig llegir la carta. Semblava d’amor. Sí, era d’amor, però a mesura que anava llegint-la, la il·lusió desapareixia com ho havia fet la vida de la mare.

Olivia Cursan Lafond_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Que content estava de poder anar al cinema amb la meva millor amiga, la qual m’agradava en secret. Em vaig dirigir a les 9 de la nit com era previst, però no venia. Li havia enviat missatges, però no em responia. Després de 30 minuts em vaig dirigir cap a la sala de cinema. Vaig obrir la porta i per sorpresa vaig veure la noia amb un altre noi rient. Mai em vaig sentir tan impotent. Amb força me’n vaig poder anar corrents. Mai vaig pensar que em podria sentir tan malament per això. La meva mare no parava de plorar llegint aquesta carta, ja que ningú li havia dit que el seu fill havia mort dos dies després.

Satyam Widhani Bawani_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

A la pista, l’aire és tens com una corda, els cors bateguen al ritme d’una melodia. Pilotes botant, passades precises i els ulls dels jugadors encesos. El crit del públic s’escampa com un incendi quan la pilota entra a la cistella. El temps es deté, i tot es converteix en un únic somni. Les mans agafaven la pilota amb precisió. El temps semblava aturar-se mentre driblava cap a la cistella. L’adversari observava amb concentració. Amb un moviment precís, va aixecar-se. La pilota va dansar a l’aire, travessant la xarxa amb un xiulet suau. L’afició va esclatar en un crit de victòria. En aquell instant, el món era només bàsquet.

David Pereira Almeida_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un nen que tenia tretze anys i també una malaltia molt estranya. Ens trobem a l’any 1942 en plena II Guerra Mundial, a Berlín (Alemanya), encara que en aquest moment era de l’Alemanya Nazi. Hitler va sentir que aquest nen era molt fanàtic d’Alemanya i ell va recordar com durant la seva infància, abans de participar a la I Guerra Mundial, Paul Van Hindenbourg (en aquell moment el president d’Alemanya) també el va ajudar a ell. Així que es va decidir i va ajudar el nen amb diners per la cura de la seva malaltia. Al final el nen es va curar i actualment aquest nen el coneixem com el fill de Hitler (Alois Hitler).

ANGÈLICA REINA BARBOSA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El Black era un gos que teníem quan vaig néixer jo. El gos tenia uns 10 anys i jo sempre sentia com els meus pares cridaven el gos per treure’l a passejar o pel que fos. Jo era un bebè d’aproximadament uns cinc mesos quan vaig dir la meva primera paraula. La meva mare esperava que fos mama o papa, però es va adonar que estava asseguda a terra fent un gest amb la mà, referint-me al meu gos, i cridant: “Bac, Bac”! La meva mare va al·lucinar que la meva primera paraula fos el nom del nostre gos i no mama o papa. Era un bòxer, de cua tallada, jo em recolzava al seu cul i ella m’arrossegava, fins que vaig aprendre a caminar.

Gabriel Rubio Genovés_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em desperto amb el cor accelerat, noto com una suor freda que m’amara tot el cos, tinc la sensació de voler plorar però ho provo i no puc. Els meus cabells estan mullats per una sensació que no puc descriure; el llit, xop. Ara mateix tot m’és indiferent perquè només puc pensar en això que encara no assimilo. Intento calmar-me i aixecar-me del llit, però en el moment en què ho faig em marejo. Passo una estona reflexionant en això que acabo de fer i m’adono que el somni que he tingut m’ha fet reflexionar en com d’important és la vida. Una vegada que mors ja no hi pots tornar.

Alèxia Ramos Gallart_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Com, com canvia tot, no? Com canvien les mirades, com canvien les formes d’actuar, com canvia la manera de pensar, com canvia el temps, el temps en què estàs amb aquella persona, amb la persona que realment et fa feliç. Tardem a assimilar que no la tornarem a veure, i que el seu somriure no tornarà a aparèixer. Encara que estigui a les fotos, sobre les quals ara cauen llàgrimes. Les fotos que ara et porten records… Aquells moments, aquelles abraçades i aquell últim petó. Encara mires el passat, un passat que no et deixa viure el present, i esperes un futur on tot sigui diferent.

Jonathan Ribeiro_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia que jugava a futbol amb amics, un observador em va proposar fitxar per un equip de primera divisió. Vaig estar molt indecís, tot i que els meus companys m’hi animaven. Per a mi, era una gran oportunitat, cobraria molt per fer allò que tant m’agradava i jugaria en un dels millors equips del món. Se m’oferia una oportunitat única, però no volia deixar l’equip que m’havia acollit des que era petit. Vaig demanar consell al meu pare. Em va dir que havia d’aprofitar aquella avinentesa. Ja estava decidit, me n’anava a l’equip de primera. Em vaig acomiadar de tots i me’n vaig anar al Barça, una experiència única, un somni per a molts.

Jan Pifarré_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest estiu, vaig anar amb la Federació d’Handbol d’Andorra a Itàlia. Tothom es va sorprendre que guanyéssim dos equips del campionat regional. Aquests estats van ser Portugal i l’Uruguai. El nostre joc ràpid i coordinat ens va portar fins a les fases nacionals. Les nostres passades, llançaments i defenses van ser bastant útils als jugadors que érem a pista. Finalment, no vam quedar dels primers al campionat, teníem ganes de portar a casa el trofeu i fer història al nostre país. Vam fer el que vam poder, per classificar-nos el millor possible. Tot i no quedar dels primers, vam gaudir del viatge amb l’equip i de la gran experiència.

Meritxell Moutinho_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una amiga em va proposar de fer bàsquet amb ella i vaig acceptar pels riures o més ben dit els “ha-has”. Anava cada dilluns i dijous a entrenar amb ella i no feia absolutament res, m’ho prenia tot amb conya. Només feia que riure i parlar amb ella. Al principi passava completament però el que no sabia i no m’esperava és que m’enamoraria i seria tota una passió per a mi. Ara segueixo amb aquesta passió i compartint-ho més que mai amb amigues. Ja fa 3 anys que faig bàsquet i encara no sé com agrair aquest miracle. He passat d’un petit equip que no feia res a l’equip dels meus somnis. No només s’estima a les persones.

Martina Garcia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Són les vuit del matí, l’Olívia s’acaba d’aixecar. Baixa les escales i s’adona que hi ha un sobre negre a la porta. Encara que té molta intriga per saber què és, prefereix anar a passejar el gos. Segur que era una carta del banc. En tornar, veu que la carta no hi és. La busca per tot arreu. De sobte, un cop fort trenca el silenci, en arribar a la porta veu el sobre negre, però ara està ple de sang. L’obre i llegeix “aquesta nit et mataré”. L’Olívia comença a plorar, però en obrir els ulls s’adona que estava dormint. Baixa les escales i veu que d’un sobre negre que hi ha a la porta sobresurt una carta…

Santiago Girando_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Avui m’he aixecat i he vist que la meva sabata havia desaparegut. Quin misteri! On deu ser el meu calçat! Què li ha passat? Havia de posar-me les sabates ràpidament perquè m’havia llevat molt tard per anar a l’escola. M’estava preparant, l’únic que em faltava eren les meves sabates. Havien passat uns quants minuts i encara no les havia trobat. Per què no havia trobat cap parell de sabates en tot aquell temps? Vaig despertar la meva mare perquè m’ajudés a buscar-ne un parell, la meva mare no sé si té un poder però va trobar la sabata que faltava, si la meva mare no s’hagués aixecat aquell dia no hauria arribat a temps.

Anna Garcia_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em sento sol, sense ganes. Aquesta tarda, en què ho vaig deixar tot per ella, és eterna i fosca. No sento res, cada vegada que intento tancar els ulls per esborrar el record del teu somriure, un cúmul d’emocions i pensaments envaeixen la meva ment sense deixar escapatòria. Per què? Per què has de fer sempre el mateix? Gràcies, gràcies per deixar-me amb la sensació que mai a la meva vida podré tornar a sentir-me viu. Una esgarrifança repassa tot el meu cos i fa que una gota de suor caigui fins als peus. Ara sé per què, des de sempre, els meus pares diuen que no saps el que tens fins que no ho perds. Ara que t’he perdut, sé el que tenia.

Arlo Fernández Silva_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La meva vida estava a punt d’acabar i no recordava per què; un accident d’avió, de cotxe, d’ascensor… Llavors, em vaig posar a pensar en la meva vida, l’havia aprofitada? Què hauria pogut fer millor? Vaig centrar-me en els moments més feliços; en els meus pares i en el fet que m’havien ajudat molt, en allò viscut amb els amics, en les noies de qui m’havia enamorat. Tot això em va passar per la ment en un segon i em vaig adonar que en realitat havia estat molt més feliç i sortós del que em creia. Vaig reflexionar: de veritat s’acabava aquí? Em vaig jurar a mi mateix que si tot sortia bé, aprofitaria cada segon. I tu, a què esperes?

Ariadna Cuanca da Ressureiçao_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

No ens n’adonem però nosaltres, els joves d’avui dia, fem sempre la mateixa rutina de dilluns a divendres. Ens aixequem, ens dutxem, ens vestim, esmorzem, fem la motxilla i a agafar l’autobús amb els amics de sempre. I anem cap a l’escola i així es repeteix de dilluns a divendres. Sembla una màquina del temps que, quan passa el dia, torna enrere i ens fa fer cada dia el mateix i no vol que avancem. Estem atrapats en una màquina del temps? Estem en un món paral·lel on la nostra vida està controlada per alguna cosa que no som nosaltres? No ho sé, l’únic que sé és que demà és dilluns i tinc matemàtiques com tots els dilluns!

Dan Torres_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Argentina, un país meravellós. Té paisatges preciosos tant al nord, amb les cataractes d’Iguazú, com al sud, amb la Patagònia i la glacera Perito Moreno. És un país de platges, muntanyes, esports per gaudir i una gastronomia deliciosa i reconeguda. Però lamentablement en un país ric en minerals, cultura, paisatges i gastronomia, no tot és bonic, per culpa de tants polítics corruptes, que no pensen en el bé del país. Un país que quan governava Menen un peso era igual de fort que un dòlar i ara un dòlar són quasi nou-cents pesos. Hi ha una cosa que tinc clara, però, per molt pobres que siguem en diners sempre serem milionaris en valors

Malí Campolier Chanthaboury_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Vam sortir al pati. Estàvem tots en rotllana quan en Joan va treure un cigar i el va encendre. Jo mai havia fumat però tots els altres sí. Van anar-se’l passant entre tots i de sobte em va arribar a les mans. Com que veien que no tenia la intenció de fumar, em van començar a animar perquè ho fes. Ho havia de fer, no perquè volgués, sinó pel simple fet de ser com ells, de poder encaixar. Així doncs me’l vaig posar a la boca i ho vaig fer. Vaig començar a tossir i tots vam riure, jo inclòs. Però al meu cap, no em sentia ni millor ni pitjor, ni més integrat ni menys. En aquell moment només em sentia culpable de no haver estat jo mateix.