vane

Isabella Crafar_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA d’oRDINO

Tothom ensopega amb algú que acaba convertint-se en el seu punt feble. Ho fas tot per ell i no vols veure’l mai malament. Malgastes el teu temps preocupant-te’n i no saps les coses que et perds per intentar ser com ell vol. Tens tanta por de perdre’l que acaba aprofitant-se’n. Aquella persona et decep i al final t’adones que no ha valgut la pena, que has gastat el teu temps i la teva energia en una persona que no et valora com cal. En lloc de perdre el temps amb persones que no s’ho mereixen, troba algú que et valori per tot el que fas per ell i que t’estimi com la persona que ets. No vagis darrere de ningú i pensa en tu mateixa.

uainhoa rodrÍguez_3ème ALycée Comte de FoixCaminava pels carrers  de la ciutat intentant escapar d’aquesta bogeria… Cadàvers i més cadàvers, varis cossos de gent amputats, sense braços, sense nas, fins i tot sense ulls… Us demanareu com va arribar l’apocalipsi a Andorra. Bé, és una història una mica llarga i no podré acabar-la d’explicar. Tot va començar fa tres mesos, al juliol, quan uns turistes van arribar a la ciutat per estar-s’hi unes setmanes… Després de les seves minivacances se n’anirien cap a un altre lloc… Pobres turistes… No sabien que les seves vacances serien un infern i que estaven a punt de viure una experiència única. Quina por!

ujoan parra_3 ème ALycée Comte de FoixEl meu primer entrenament va ser molt intens, estava molt nerviós  perquè anava a conèixer noves persones i a experimentar noves sensacions. No creia gaire en mi mateix, però aquell dia la meva autoestima em va ajudar. Creia que podia aconseguir el que em proposés, o sigui jugar bé. Era dissabte, em tocava jugar de titular perquè teníem una baixa a l’equip. Aquell partit era molt emocionant i jo vaig esgotar la meva energia anant amunt i avall. De sobte vaig veure el marcador, i havia de reaccionar urgentment. La pilota va tocar el meu peu dret i no m’ho vaig pensar… Era el xut perfecte, un gol fantàstic. El meu primer gol!

umarc casanovas reina_3r BCOL·LEGI ANNA MARIA JANEREra una nit d’hivern, hi havia una boira espessa i  tothom estava a casa. Com que hi havia un metre i mig de neu no es podia sortir. Jo estava a casa dels meus avis sol, ja que ells havien anat a comprar, però la forta nevada el havia enxampat. S’havien quedat atrapats dins el cotxe. Estava en un sisè pis, els vaig trucar perquè estava preocupat i em van dir que m’escalfés una truita de patates que estava a la nevera. La vaig posar dins del no gaire modern microones i de cop va sortir una forta flamarada que va encendre una de les cortines de la cuina. Vaig haver de saltar per la finestra o m’ofegaria.La pel·lícula va ser un èxit.

uLAIA MARTÍN CASTILLEJO_3r BCOL·LEGI ANNA MARIA JANERLa seva pell, el seu cos, la seva personalitat. Com m’estima, com m’acarona, com em besa, com em parla, com m’explica els seus problemes. Com m’ajuda en tot el que pot, com m’agrada escoltar els seus t’estimo abans d’anar a dormir, la seva veu quan em dedica cançons. Com m’agrada dedicar-li tot el meu temps, i que ell me’l dediqui a mi, com m’agrada que em tracti com si fos el seu únic món. Com m’agradaria casar-me amb ell, com m’agradaria dir-li que vull que sigui el pare dels meus fills, i que els ensenyi la seva saviesa, com m’agradaria envellir amb ell.Però.. .no sé com dir-li que estic amb un altre. I que no el puc deixar.

Txell Dilmé _3rB  Lycée EA2aEnsenyança Encamp
Quan estava a primària em van canviar de classe i no coneixia ningú. Els meus amics estaven a altres classes. Dia rere dia estava sola i no sabia amb qui parlar. Una nen i una nena em deien coses superlletges i es reien de mi. Era tan lleig que quan hi penso em poso trista. Jo era molt innocent i no sabia què fer. No sabia que el que m’estaven fent existia, tenia un nom. El curs anava passant i les rialles i burles anaven augmentant. Fins que va arribar la meva salvació, la meva heroïna, no sé com definir-la… és la persona que li va dir PROU a l’assetjament.

Maria Coto Mateu _3rB  EA2aEnsenyança Encamp
Una nena que sempre fugia de tot i de tothom que mai volia estar amb ningú perquè se sentia amenaçada. Només hi havia un lloc en el qual no se sentia amenaçada. Era un banc que hi havia dins d’un bosc profund i fosc. Allà passava els dies i les nits. Fins un dia que al banc va veure un altre nen assegut, li va dir que ell no podia estar allà i el va començar a cridar i a empènyer. El altre nen ple de por va marxar corrents i plorant. La nena va marxar plena de fúria i va seure a una roca a la vora del mar, van passar dies i dies i la nena no apareixia. Fins que un dia van trobar una carta a la vora del mar que deia: “Fins mai.”

Guillem Baeza Melguizo__3A Col·legi Sant Ermengol

Hola, tinc 14 anys, em dic Guillem i estic mort.
L’altre dia vam anar a l’estació de la NASA a visitar-la amb els meus amics Arnau i Pere. Quan vam arribar a l’estació vam entrar en un coet, era impressionant però la gent va començar a sortir-ne ràpidament. Sense saber què passava, les portes es van tancar, el coet va començar a tremolar i es va sentir un compte enrere: deu, nou, vuit… Mentrestant ens vam asseure i ens vam cordar. El coet es va enlairar cap a l’espai, però s’estava cremant, no hi havia cap estri per apagar el foc. El foc ens tenia acorralats, no podíem fer res i ens estava a punt de cremar: Booom!

Pol Villalta Pérez _3A Col·legi Sant Ermengol

Han estat uns dies de vacances fantàstics, gaudint de paisatges meravellosos, amb el cap a un altre món… A pocs quilòmetres meus les tempestes estaven destruint-ho tot, cases, cotxes, negocis i fins tot vides. Tot ben a prop meu i sense quasi adonar-me ni poder fer res per ajudar aquests afectats. Tinc un sentiment estrany, d’alegria perquè m’ho he passat bé i de tristesa pel que ha passat a prop meu  mentre jo gaudia.

Gil Bakshi_3r D EA2Ensenyança de Santa Coloma

Avui és el dia, el dia que espera ansiosament qualsevol nen, l’últim dia d’escola! En Daniel es desperta tot emocionat ja que avui no treballarien i no farien feina. Es vesteix, esmorza i marxa tot content cap a l’escola. Un cop allà, fan un esmorzar de classe i la resta del dia el passen al pati fent activitats. A les cinc en punt, com sempre, toca la campana, però aquest cop la campana no sona ben bé com una campana, més aviat sona com un despertador…
S’encén el llum i entra la mare del Daniel per despertar-lo. De seguida la mare li pregunta si està llest per al primer dia d’escola.

Jonay Lopez_3r D EA2Ensenyança de Santa Coloma

Una família que vivia al camp va adoptar en PiPo. Cada dia anaven a passejar fins a un llac on hi havia ànecs, persones banyant-se i caçadors. El dia de Carnaval, com cada dia, també van anar al llac però, com que era Carnaval, tots anaven disfressats, fins i tot el gos. Van disfressar el Pipo d’ànec. Que tan bé que van caracteritzar al gos, quan van arribar al llac, un caçador va confondre el gos amb una au i va disparar-li, els fills van plorar molt la seva pèrdua.
Van estar dos mesos lamentant-se. Fins que un dia van arribar els pares amb un nou gos i van tornar a la rutina de sempre oblidant per sempre més el pobre Pipo.

ERIC GASCON__3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

T’has demanat mai què passaria en un món sense tu?
Un món on tot fos exactament igual i on tu ja no existissis…
Creus que canviaria alguna cosa? O tot continuaria
igual? Et pots arribar a imaginar aquest món? Aquest
món en què no hi ets… què passaria amb els que t’envolten?
En aquest món, on haurien anat a parar tots els
diners que has arribar a gastar? Potser la teva família seria
ara mateix rica, o potser no… Aquest món en el qual
els teus amics no t’haurien pogut conèixer, continuarien
sent els mateixos? I si no fos el cas, en què canviarien?
A pitjor o a millor? Per molt que aquest món no existeixi, m’intriga la curiositat

AZAHARA FENOY _3 ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Pensar, una acció que cobreix més de mil coses, pots ferte
un món a la teva mida. Pensar, pots pensar en el que
vulguis. Alguns diuen que somiar és gratis, jo soc més de
dir que pensar és lliure i bonic. Jo sempre penso, però
mai abans de parlar, a vegades me’n penedeixo, d’altres
em quedo a gust i d’altres, penso. Pensar, una cosa que
fas tots els dies, sovint t’ajuda i penses en positiu, d’altres
et rebregues el cap. Sé que abans he dit que pensar
és bonic, però encara que sigui bonic, a la vegada pot ser
trist, anormal, sense sentit, profund, divertit. Pensar té
un significat genial per mi, pensar és la meva paraula preferida

Arnau Sánchez Campamà__4t C Col·legi Anna Maria Janer

És possible que hi hagi un percentatge molt elevat de possibilitats que cap dia sigui igual a un l’altre. En tot un dia et poden passar fets tan bons com dolents i no tots els dies poden passar les mateixes coses. Cada dia és singular i al final de la jornada veiem el resultat. En som conscients quan arribem a casa i fem balanç. Però el nostre humor pot canviar quan pensem en allò que podem millorar en el futur, tot i que el dia hagi estat dolent. No hem de perdre l’esperança de canviar el nostre futur i fer que el nostre entorn sigui el millor per a nosaltres i tots aquells que ens acompanyen. Segur que així serem més feliços.

Berta Tomás Cardona_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Es desperta. 2 de febrer. A la casa de la seva infantesa. Asseguda a la butaca de pell rogenca. Prenent el seu te negre matutí. Escolta de fons el Cànon en D major de Pachelbel. Mira intensament per l’immens finestral del saló. Observa els grans flocs de neu caient. Increïblement preciós. La naturalesa sempre sorprèn. Ja han passat centenars d’anys des de l’última persona que va tocar la neu per darrera vegada. Concretament 750 anys. “Per què vam haver els humans de destruir una meravella com aquesta?” Es desperta. 2 de febrer. A la casa de la seva infantesa. Asseguda a la butaca de pell rogenca. Prenent el seu te negre matutí.

Marc Fernández Páez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Deambulava prop de la via esperant, pensatiu, sense pressa, el seu torn. Enfront, un pare de família descuidat, en la mateixa situació. Quan ja se sentia la ràpida fricció amb les vies, saltà, i amb una primera llàgrima esperà que arribés. No aparentava estar gaire preocupat, però s’hi acostà, el tragueren a la força i estirat a terra esperava assistència mèdica. Li somrigué i girà cua cap al seu torn, agafà el seu maletí i entrà. S’assegué al costat d’un jove americà que llegia a la pantalla que un senyor de 47 anys havia intentat acabar amb la seva vida a la via del metro. Les males notícies es divulguen ràpid, va dir mirant-lo.

Martí Farran Colell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Endevina l’endevinalla amb una mica d’esperança. Soc un estat, un moment, un instant, una absència. Soc omnipotent, però no soc déu. Estic sovint al teu costat. Tu no em pots veure, però jo, al contrari, et veig. I si tu m’anomenes, desaparec. Hi soc quan dorms. No m’agrada el cine, no m’agrada el teatre, no m’agraden els llocs transitats, ni els públics, ni els avions, ni els trens. Alguns cotxes o vehicles m’agraden, però són relatius, tampoc m’agrada el que és sorollós. Em pots trencar amb molta facilitat, però al contrari és molt complicat arreglar-me. Estic a la música, estic als telèfons, de vegades puc ser una mica incòmode.

Núria Periago_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Andorra. És un país que a certa gent li semblarà petit, tancat i amb pocs habitants, on a l’hivern hi fa un fred que sembla l’Alaska d’Europa. Però no es fixen en la seva bellesa. La poca gent dona tranquil·litat, i encara que hi hagi turistes, tot és molt més calmat que a la gran ciutat. A la primavera, els arbres floreixen i tot es torna més bonic; l’estiu és perfecte per anar a la muntanya a fer un tomb ben agradable i tranquil; a la tardor, els colors roig, groc i verd són els protagonistes a les parets d’Andorra, i a l’hivern es torna tot de color blanc, com una catifa de pèl d’os polar, que sembla freda, però és confortable.

Marta Midao_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Crec que el millor professor que he tingut mai és el d’història i geografia. Sempre que hi anava m’expulsava de classe. Entrava i en un vist no vist ja era fora. Jo pensava que només em passava a mi, que només era jo la que havia de suportar allò, fins que un dia em vaig mossegar la llengua i vaig intentar aguantar una mica tot el que podia arribar a dir de mi, i vaig veure com n’expulsava uns quants. No ho entenc, quan estic malalta o em passa alguna cosa i no vinc a l’escola, sempre passen les millors coses. L’altre dia el professor es va posar a cridar a tota la classe, ens va abaixar les notes del exàmens, ens va parlar malament…

Denis Alexander Gonzàlez Baburkin_3r A Col·legi Anna María Moliner

Era un dia qualsevol, com sempre, al matí em despertava amb el soroll del carrer, entrava soroll per la meva finestra que m’agrada deixar oberta perquè dins de casa meva hi fa una pudor de mil dimonis. Visc a Barcelona i a les nits no fa gaire fred, fa com una lleugera brisa de calor. Estiro els llençols com si fossin de paper, em vesteixo amb la meva roba de sempre i surto al carrer. M’assec i faig l’únic que sé fer: demanar diners a les persones. Soc un captaire. Un dia em vaig llevar com sempre, però no va ser un dia qualsevol: estava demanant diners al carrer i em vaig trobar un número de loteria a les escombraries. Em va tocar.