vane

Valentí Riba_4r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Em desperto… No penso res… Mentre pujo les escales veig una llum blanca que entra per la finestra. Quan arribo a dalt tot està colgat de neu. Salto d’alegria en pensar que, en lloc d’anar a l’escola, puc anar a esquiar. Esmorzo fort i em preparo per sortir. La sensació que tinc quan em poso les botes d’esquí és de llibertat molt profunda. Surto a fora, els ocells canten d’alegria i jo aixeco el cap perquè els fins flocs de neu em caiguin a la cara. Em paro a pensar que tinc molta sort de viure en aquest país. Carrego els esquís al cotxe. De cop, em sento marejat, obro els ulls i estic al llit. Tot era un somni, un somni perfecte.

Patricia Haro_3r B Institut espanyol
Allà estava aquella lectora, amb el cap dins d’un altre llibre. Aquella noia que no surt del seu llit, passa les nits plorant i els dies complets llegint. La noia deprimida, que només s’alleuja capbussant-se entre lletres, que odia la seva vida i viu al màxim la vida de personatges que l’allunyen de la seva trista realitat, d’una vida que la fa tan infeliç. I és que uns simples llibres aconsegueixen treure-la de la seva solitud sense necessitat de moure’s. Just el que ella volia i necessitava. Aquella noia que utilitza els llibres com a via d’escapament, com una nau espacial cap a un altre lloc… Aquella noia de qui parlo sóc jo.

Jennifer Coelho _3r B Institut espanyol
Allà estava l’Alba, una tarda més asseguda en un banc del parc amb ell. Estaven passant una altra de les seves tardes. Tots els seus passejos s’inundaven de rialles, somriures i molts bons moments. Ell era el seu heroi. Era el que estava al seu costat sempre. Compartia amb ella els millors i els pitjors moments de la seva vida. Va lluitar amb ella en totes les batalles que se li presentaven i la va protegir de tots els mals. Però va deixar-la més sola que mai, quan va marxar. Ara ja només li quedaven els records d’aquell home a qui va estimar tant… Avui, mentre l’Alba passeja tot evocant-lo, el seu avi li dóna la mà des del cel.

Alba Garreta_4t D EA 2a ENSENYANÇA STA COLOMA
Pensem que el present no és res comparat al que ens espera. Però hi ha gent que ha mort esperant la felicitat. Tots volem que hi hagi coses bones i que durin per sempre, però mai no hem pensat que tots els detalls formen els records? A la vida, les coses poden canviar i has de canviar tu també perquè els teus errors poden fer-te millor persona. Tots som egoistes, mentiders perquè només pensem en nosaltres. I això ho hem de canviar ja. Ningú mereix ser traït, mentit, marginat; ningú mereix morir de gana ni ser criticat per la indumentària, la religió o el color de pell; ningú mereix ser exclòs d’un grup per raça o forma de pensar.

Aina March_4rtD EA 2a ENSENYANÇA STA COLOMA
Vaig obrir els ulls després de tot aquell temps. El primer que em va venir al cap va ser el camí i l’amiga que anava amb mi al cotxe, la Dafne. Recordo que vaig agafar el telèfon un segon, no vaig tenir temps ni d’obrir el Facebook quan vam xocar i el cotxe va sortir disparat cap a un barranc. Vaig sentir por, molta por… ara estic aquí envoltada de metges. No puc respirar i sento que el cor se’m pararà, com pot ser que hagi mort? Encara no m’ho crec… Pensava que això només passava a les pel·lícules, mai hauria pensat que em passés a mi; però ella està morta i jo segueixo aquí i no puc consolar els seus pares ni a mi mateixa.

Marc Pérez_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Tot és molt fosc. Em costa molt obrir els ulls i moure les cames… Tot és massa dens, m’atabala. Miro sota el meu braç, i una espècie de fil puja cap amunt, però no aconsegueixo veure on arriba. És molt borrós i confús. És el meu fil salvador, el fil de la vida, el que em manté viu! En aquell moment estic agraït; pel cordó, i també per la meva genial mare, és tot gràcies a ella. Em costa més pensar, sento que ja falta poc, fa massa temps que estic en aquest líquid negre i tinc ànsia per sortir. Ja tiben i els costa. Cada cop veig més llum, i surto d’aquesta aigua salada, per avui n’hi ha prou, la mare em treu l’escafandre…

Laura Salas_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Aquell dia no vaig despertar-me, ni tard ni d’hora. Tampoc vaig engolir amb desgana la misèria de dejuni que m’esperava per superar aquell dia. Em vaig lliurar d’un dia en el qual no hauria tret cap profit entre les velles parets que m’envoltarien durant una jornada de set hores lectives amenaçant desplomar-se igual que la meva vida. No vaig tornar a casa caminant pels car­rers bruts que no semblaven amoïnar ningú. Malauradament, no vaig poder palpar els rugits de les meves entranyes queixant-se del buit que pujava pel meu cor ja que aquell dia els meus pulmons no van ser emplenats per l’oxigen que hauria volgut necessitar.

Aleix López_4t B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Saps aquella sensació de relaxació que tens quan estàs a l’spa? Doncs és el mateix que sento jo quan em donen una pilota de bàsquet i em diuen “anem a jugar”. És una sensació d’oblidar-te de tot el que t’envolta i només concentrar-te a fer-ho bé, encara que el fonamental és gaudir-ho. Pots acabar cansat, amb mal per tot arreu i fart que no et surti res. Però en el meu cas això no passa quasi mai. Quan acabo de jugar o d’entrenar no estic fart ni em fa mal res però puc acabar enfadat perquè no tots els dies ho fas com t’agradaria. Només penso que m’ho he passat molt bé i que m’ho passaré igual de bé la següent vegada que hi jugui.

Ana Muñoz_4t B EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Els avis són el millor de la vida. Tenen alegria, amabilitat i sobretot amor per a tothom, i mai s’enfaden. Ells ens ensenyen a ser dones o homes, educació, valor i estimació. Sempre que els necessitem estaran allà per tenir cura de nosaltres i ajudar-nos en tot. Són els millors amics (i sobretot pares) que podem tenir. Són un clar exemple en la societat perquè són persones que la majoria ho han passat malament a la vida però que encara tenen força amb l’edat que tenen per ser amables, somriure, estimar i donar-ho tot pels seus néts… No sé com poden estimar-nos tant… Deuen tenir un cor gegant. “Avis, sou el millor. Gràcies!”

Uxio García_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA Ordino
Utilitzem l’esforç per a moltes coses. Pot ser un esforç que no ens agradi o pot ser un esforç que ens agradi. Avui parlaré del segon tipus, l’esforç que ens agrada; però quan realment ens agrada una cosa, l’esforç que hi dediquem no ha de suposar un esforç, ha de ser una passió. I les passions són sensacions que ens permeten passar-nos hores i hores fent diversos esforços. Una passió també és quan notes que has aconseguit un repte, i la felicitat t’envaeix. Són felicitats úniques que només ens transmet allò que realment ens apassiona. Perquè just quan després de dies i dies d’entrenament i d’esforç surts a jugar ja res no importa.

Mireia Batista_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Caic. Sento un dolor interminable a l’esquena. No em puc moure. Sento la sirena del que sembla ser una ambulància i la sensació d’elevar-me. M’adormo per poder despertar del malson. Això! Segur que és un malson, segur. Em desperto però no ho faig veritablement. Què ha passat? No recordo res, només el soroll d’una moto lliscant ter­ra avall. Em sento viva però alguna cosa m’impedeix obrir els ulls. Sento alguna cosa tova sota meu. On estic? Escolto la veu de mon pare de fons. Ma mare plorant. Els vull abraçar i dir-los que tot està bé, que estic bé. Passen deu minuts i continuo sense recordar res. Espera… Ja ho recordo! Desperto.

Reina Rejoice_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Estem a 8 de juliol. Encara està nevant. Necessito veure el sol. Fa mesos que no veig el sol. Vull anar a la platja però està molt lluny. La mama no m’hi vol portar. Diu que no em podré dutxar. Igualment li dic que hi vull anar però no em deixa. Fora està nevant. Fa una setmana que estem així. Vull marxar! Sento massificació si no surto d’aquí. Vull anar a Miami. Allà no fa tant fred i fa sol! No hi ha ningú. No puc sortir de casa. La neu no em deixa passar. Fa dos metres d’alt. Sortiria per la finestra, però la mama em mataria si sobrevisc. Però tant me fa. Obro la finestra. No n’estic segura. No penso què faré. Em tiro del tercer.

Natàlia Carrera_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Mai us heu parat a pensar per què tantes preguntes? Per exemple, què prefereixes, estar amb 10 aranyes gegants o amb 2 serps mortals? O, què prefereixes, ser invisible o poder volar? Per què tantes preguntes? Per què plantejar-nos l’impossible? Per què no intentem millorar interiorment i no pensar en coses que no podrem fer? Per què pensem que el que no podem fer, amb una mica d’esforç s’aconsegueix, i el que resulta impossible ens hi esforcem tant? Per què a l’hora de dir la veritat acabem dient una altra cosa? Serà realment que sabem què hem de fer? O és realment tot un somni dels nostres somnis sense sentit? Hi ha resposta per a tot?

Jenifer Gonçalves _3r B Institut Espanyol
M’entra l’angoixa en observar com passa el temps i tot es consumeix, només en queda un record. En veure que no tinc tanta capacitat i que no puc anar al mateix ritme que la vida, perquè va massa ràpid, més del que ens creiem. Però així és la vida, amb fases bones i dolentes, i jo no n’he viscut cap. Mai he sentit res especial per res ni per ningú, tampoc he rigut ni he plorat, no he cridat ni he parlat, només he escoltat i observat el que a mi m’hauria agradat viure… en canvi, ho viuen els altres per mi… Quina enveja! Què es deu sentir en estar viu?

Inés Higuero_3r B institut espanyol
Temps, què és el temps? Mil·lèsimes de segons que passen sense detindre’s, sense pietat i arrossegant tot el que troben: les nits amb la teva millor amiga, aquella cançó que vas ballar a la discoteca, les nits veient la tele amb la teva àvia, aquell noi que et va enamorar, els sopars de Nadal amb tota la família, els petons desesperats… Però, sabeu una cosa? Aquesta vegada el temps no ha guanyat la partida perquè tots aquests moments, tots aquests records, estan a recer d’absències i desmemòries, guardats en un raconet del nostre cervell, tancats amb una porta que tan sols s’obrirà quan l’oblit et faci una visita en forma de mort.

Robinson Boado_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

L’August és el meu fill. Quan va néixer ens van informar els metges que tenia un deformitat a la cara. Des dels tres anys ha hagut de sotmetre’s a diferents operacions a causa del seu estat. Aquest any abans que comencessin les classes vaig anar a visitar una escola perquè l’August finalment pugui començar. Quan l’August va arribar del primer dia a l’escola, va trobar-se amb tres nois que el van acompanyar a fer una visita. Uns dies després, l’August em va explicar que a l’hora del menjador una noia anomenada Summer va seure amb ell. Ara la Summer és la millor amiga de l’August i està molt content d’anar a l’escola.

Anna Pujol_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA

Quan era petita, cada any per Nadal ho celebràvem el dia abans, és a dir, el dia 24 de desembre a casa d’uns amics considerats familiars. El 24 de desembre, jo ja em despertava conscient del que passaria aquell dia. Com cada any, el meu pare al matí quan jo dormia, ajudava a decorar la casa on anàvem a celebrar la festa de Nadal i ajudava a disfressar de Pare Noel l’amic. Aquella nit consistia que el Pare Noel toqués la campana, i tots nos­altres des de casa la poguéssim sentir i l’anéssim a buscar. Jo sempre tenia el cor a mil per hora, del misteri on podia sortir amagat el Pare Noel. Són petites coses de la infància, que quan ara ho penses dius “ja m’he fet gran” i a poc a poc vas veient la teva maduresa.

Aleix Call_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Encara no he tancat els ulls que ja em poso a somiar i a somiar què podria haver passat si hagués passat allò, o què hauria passat si hagués passat allò altre. La vida d’un té massa complicacions. El que em pregunto a vegades és: què hauria passat si nosaltres no haguéssim nascut, o si no hagués nascut el nostre pare, o la seva mare, o la seva àvia, o el seu avi… I què hauria passat si l’espècie humana no hagués viscut mai? Llavors ningú podria preguntar-se res d’això. Però si penso això és perquè sóc conscient que estem en aquest món per alguna raó. Que necessitem existir. Que a algú li importem i que per a algú som importants…

Adriana de Brauwer_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Em desperto. M’aixeco amb mal de cap. No vull saber què em faran. S’obre la porta i un home i s’apropa a mi. Em resulta familiar, l’he vist en algun lloc. Ara estic en una altra sala que està més il·luminada, però inclús així em sembla estrany. Entren unes persones, totes tenien una pistola a la mà. Em feia la impressió que no eren gens amistoses. Em vaig aixecar, vaig començar a pegar-les amb la cadira on estava asseguda. Quan estaven totes al terra vaig sortir corrents. Vaig trobar una porta, la vaig obrir i vaig… però si és el meu pare, el meu pare era mort. En aquell moment em vaig adonar que estava vivint una il·lusió.

Adrià Martí_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA santa coloma

Hola, em dic Adrià Martí, tinc 16 anys i vaig anar a córrer per la muntanya a la vall de Boí amb un amic. Vam anar a fer 23 quilòmetres per muntanya i ens ho vam passar d’allò més bé. Va ser molt dur però és el que ens agrada i ho gaudim cada segon que passa. Vam anar a fer el tomb al Joc de la Pilota i vam baixar per Ginebrell, que és el que normalment fem amb bicicleta. Però ens estem entrenant per fer la mitja marató de Barcelona al febrer i volíem provar quines sensacions tindríem al passar dels 21 quilòmetres. La veritat és que va anar bé però els següents tres dies van ser durs. Ara torno cap a Andorra que comença l’escola d’aquí a tres dies.