vane

Elias Harroudi_3ème E Lycée Comte de Foix
Els pares són el millor que hi ha al planeta. Uns protectors que sempre estan al teu costat passi el que passi, t’ajuden en tots els deures encara que no hagin estudiat mai, fan possible el que és impossible amb l’objectiu que siguis feliç. Et pensaràs que no són feliços perquè els veus esgotats, dormen poc, però els pares són feliços si tu ets feliç. Quan arribin els dies més feliços o més tristos de la teva vida, ells sempre estaran al teu costat, motivant-te. Et portaran al col·legi, a l’institut, a la universitat, al primer dia de feina, al dia del casament. Els meus pares no ho podran fer. Es van morir quan jo tenia 10 anys.

Ona Bartolomé_3r B EA 2a ENSENYANÇA STA. cOLOMA
Estem en una societat que jutja una persona per la forma de vestir o per un simple like de l’Instagram. També ens fa oblidar viure feliçment o visitar nous llocs. Aquesta en la qual costa conèixer les persones de veritat i tenir la típica cita romàntica. Una societat en què tenir estil propi es veu diferent i en la qual val més un títol que un talent. La mateixa en què sempre guanya qui més té. Una societat on hi ha massa polític i no tant servei sanitari o educatiu. Hi ha llocs on els drets i les mancances no es tenen en compte mentre que a l’altra part del món mai en tenim prou. I així podríem seguir queixant-nos…

Robert Capdevila_3r B EA 2A ENSENYANÇA STA. cOLOMA
Hi havia una vegada un nen que es deia Youseff. Vivia en un poble iraquià i, malauradament, la seva família no tenia molts recursos econòmics. Però eren feliços tot i que tenien una casa de deu metres quadrats. A més, disposaven d’un petit hort on en Youseff s’encarregava de conrear tomàquets, pastanagues i cebes. Un dia, el terra va començar a tremolar. Eren els tancs de l’exèrcit iraquià que van destrossar el poble. Gràcies a Déu, van poder fugir fins a arribar a un camp de refugiats, on van haver de començar de nou. Però no tots els habitants havien sobreviscut, i per això ells mai van perdre l’esperança de viure en pau.

Gerard Sànchez Mitjaneta_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Obro els ulls. El que trobo és que m’envolta l’oceà com una manta salada i blava. Noto el salat i reconfortant perfum de l’aigua marina. Em sento lliure, suspès en l’aire. Em venen al cap records borrosos. Cares, noms, veus… Em ve el record d’una nena. La meva germana. L’única cara que reconec. Amb els cabells marrons acariciant-li dolçament les galtes. Ho trobo a faltar amb certa melangia. Torno a la realitat. M’adono que no hi ha cap ésser a prop meu. Només estem l’aigua i jo. De cop noto una lleugera pressió al pit. L’oceà s’enfosqueix. Les parpelles em pesen com si es tractés de plom. I de sobte, res. Ja no hi ha res.

Carolina Teixeira_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp

Des que som petits somiem d’anar a l’institut, els pares sempre diuen que el millor que pot passar a la vida és anar a l’institut i ser adolescent, però sincerament res és com pensem. A l’adolescència ho passes malament perquè el nen que et mola estima una altra nena, i el nen a qui li moles és el típic nen pringat que no parla amb ningú, que l’única cosa que fa és estar a la biblioteca i, quan està tancada, es passa tota l’hora del pati jugant al mòbil. Trobo a faltar ser petita, adormir-me al sofà i despertar-me al llit, despertar-me al matí i mirar els dibuixos animats… Seré breu i sincera, vull tornar a ser petita.

Angélica Ferraz_1ère Commerce Lycée Comte de Foix
Ja ho sé. Sé que aquesta primera etapa feliç de la meva vida ha acabat, però no m’ho vull creure, perquè això farà que tot desaparegui per sempre més i encara no em sento preparada. Percebo aquella sensació que el món em cau a sobre, aquell calfred que em recorre la pell. Tot es barreja i fa que senti una immensa tristesa que s’apodera de mi, però també sé que aquesta és només una de les moltes etapes que hi haurà a la meva vida. Estic sofrint, però això és perquè m’estic preparant per a la nova etapa que ve a continuació, que diuen que serà molt millor que l’anterior. Sé que soc forta i que l’adolescència no podrà amb mi!

Pau Manresa_3r A EA 2a Ensenyança  Ordino
Era un bon dia, allà em trobava, a sota la muntanya, blanca com si mateixa, vaig començar a pujar, fins que amb una parada miro i noto la neu menys pura, ja estava pastosa, però vaig pensar que avui no passaria res, una mica més de mig camí vaig sentir un tremolor que feia por acompanyat d’un soroll que et posava els pèls de punta, vaig mirar cap a dalt i vaig veure un cúmul de neu que venia directament cap a mi a tota velocitat. No podia fer res vaig tancar els ulls, vaig intentar sortir, pensava que no em tornaria a despertar. Em vaig despertar i vaig veure el sostre verd de la meva habitació, inspiro aspiro, miro i m’adormo…

Alex Amorim_3r A EA 2a Ensenyança Ordino
Aquell dia a la tarda després de l’escola em sentia molt segur i content ja que era el meu primer dia de futbol, també estava molt content perquè coneixia la majoria de l’equip de futbol. Els meus cosins també hi eren, vam començar fent voltes al camp per escalfar una mica, després vam fer equips, més tard vam començar a fer partits. Vam fer quatre equips i vam fer partits de dos en dos. Vam començar perdent però anàvem 1-0, va marcar el meu cosí, després vam treure des de la porteria. El porter li va passar al meu cosí, el meu cosí a mi, li passo a la Judith, la Judith fa un spring, arribem a l’àrea me la passa xuto i gol!

Eric Pelegrina_3r A Col·legi Sant Ermengol
L’Eustaqui estava molt emocionat, ja que faria un salt des d’un avió el qual portava molt temps practicant. Aquell dia aniria amb una avioneta i saltaria des de 5.000 metres i aterraria en un camp. Va embarcar a l’avioneta, tot anava bé i va saltar. Durant la caiguda va obrir el paracaigudes. En aquell moment va veure dos ocells que s’apropaven a molta velocitat i es van estavellar contra ell i es van quedar embolicats. Des d’aquell moment va començar a caure en picat però va tenir la sort que amb la força dels ocells es va desplaçar i va acabar caient en un arbre. Es va trencar les cames però va sobreviure.

Júlia Camardons_3r A Col·legi Sant Ermengol

Viu en un palau al bell mig de la ciutat, és una de les privilegiades. De les que tot ho poden excepte decidir. Està bojament enamorada, però té un problema: el seu amor és carnisser. Els pares de la noia no aproven la relació… S’afanyen a trobar un bon pretendent per a la seva filla. Tot es fa en un temps rècord. Tres dies més tard ja està tot pactat. Arriba el gran dia, tothom espera impacient la núvia, però ella mai no arribarà. Els costums, les tradicions, les obligacions es poden ignorar si allò que està en joc és la teva felicitat.

David Valente_3r J Lycée Comte de Foix
Un youtuber i el seu gos, Rolin, anaven a una muntanya del Canadà per fer un blog. Feia molt fred. Quan van arribar al bosc, va començar a gravar la bellesa del paisatge. Llavors, un soroll molt fort els va espantar i va dirigir la càmera al lloc d’on venia el soroll. Va veure una ombra molt gran que s’apropava a ells. Van córrer sense deixar de gravar però la criatura els va atrapar i va saltar sobre el bloguer. El gos, fidel, es va apropar per a defensar el seu amo i la criatura d’una esgarrapada el va matar. L’home va aprofitar per protegir-se a ell i a la seva gravació dins una cova. Aquest vídeo va ser el més vist dels últims anys!

Sara Cortés_3r J Lycée Comte de Foix
Fa anys, hi havia un grupet de noies que vivien en una ciutat molt allunyada del seu col·legi. Cada dia anaven a l’escola a peu. Després d’una setmana de classe, van tenir la impressió que algú les seguia, una persona que les volia matar. Al cap d’una hora, van veure que una de les amigues havia desaparegut i no hi havia rastre d’ella. Només se’n va adonar la noia més petita del grup. Es va girar i va veure que faltava una de les seves amigues. Totes es van esverar i llavors van sentir un crit. Era la seva veu i llavors va veure que en faltava una altra. Van intentar rescatar-les però no s’imaginaven les aventures que els esperaven…

Audrey Aninto _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Una dona estava desesperada per veure el seu pobre fill, que just havia tingut un accident. Els seus ulls ja estaven vermells de tantes llàgrimes vessades. El seu cos estava tremolant de por i podies escoltar-la resant per a la salvació del seu fill. –Pobre noi, 16 anys i ja li ha arribat l’hora. Murmuraven les doctores. Mai s’havia sentit tan preocupada i desesperada. De cop va recordar els moments i records amb el seu fill, que s’anava allunyant de la seva vista entre les fosques. Les llàgrimes queien i queien sense parar. La por va acabar per dominar els pensaments de la mare. –Morirà, veritat? Morirà… I jo… Ja no el veuré més.

Dana Aguilar _3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Mai se sap quan algú està preparat per a deixar-se anar, començar a ser un mateix i conèixer el que desitges.
El seu rostre era d’un color suau amb uns ulls verds extremament seductors, les celles eren negres i es posaven dràsticament a sobre d’aquests, no em cansava d’observar-lo. Segons després que els nostres llavis se separessin, el món s’havia aturat i només érem ell i jo, i un cop més l’observava, l’únic que vaig arribar a desembocar dels meus llavis va ser: –Maduixa i xocolata.
Ell, confós, va riure. Jo seguia pensant amb el sabor que deixava, un dels meus preferits, i així doncs vaig saber que m’havia enamorat.