vane

Júlia Saura _3r C EA 2ª ENSENYANÇA ORDINO

Tinc 12 anys i avui és el meu aniversari. Anem al cinema amb el meus pares i tots els meus amics. Entrem, mirem la pel·lícula i sortim. Ja han vingut a buscar tots els meus amics i ara, amb els meus pares, anem cap a casa; plou molt. De cop veig llums venint cap a nosaltres i la mama que crida i em diu: “Protegeix-te!”
Tot negre…
Desperto. Estic a l’hospital i sento un pip constant a les orelles. No sé què ha passat. Entra el metge i m’escriu que estic sord, que el papa ja no hi és i que la mama està en coma. Crido, ploro i me n’adono que no em sento, que estic tancat en una caixa i que estic sol.

Jordi Raposeiras _3ème I LYCÉE CMTE DE FOIX

Per què som tan cecs? Per què no parem de contaminar aquest món? Fem un esforç, tampoc costa tant… Pensem que queden molts anys per viure en aquest planeta, que encara hi ha moltes generacions darrere nostre, que encara han de gaudir de tot el que hem gaudit nosaltres. Jo encara tinc 14 anys, i cada matí, quan em llevo, veig més egoisme que mai. Cada matí arribo a l’escola i veig nens més petits que jo, i em dic a mi mateix: “Què estem fent?!” Jo només dic que pensar una mica en els altres no faria cap mal a ningú. No engeguem innecessàriament els calefactors quan tenim jaquetes i mantes… Agafem la bici.

Ester Pelegrina _3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Des que neixes fins que mors, passes per moltes etapes de la vida, algunes bones i d’altres no tant. Quan ets petit la vida és un paradís no tens problemes, no t’has de preocupar per res que no siguin les teves joguines. A mesura que vas creixent van apareixent els problemes. Quan arribes a l’edat del pavo comences a madurar i t’adones de les coses de la vida. Ja res és com abans, ja no tens ganes de jugar ni d’anar al col·legi, ara és millor sortir amb els amics. I no tens gaires ganes de passar temps amb els teus pares. No miris el passat, viu el present i espera un futur millor. Pensa que són els pares els que t’han donat la vida.

Júlia Forné _3r A EA 2ª ENSENYANÇA STA. COLOMA

Avui tinc el meu cor trencat, avui he vist persones que anaven amb la seva parella i presumien de tenir-se mútuament. Després de la feina, quan al final del dia me n’anava cap a casa, vaig veure la persona que va fer de mi un vidre trencat. Em mirava i va abaixar la mirada. Com podia refer-me’n? Si algú m’hagués de seguir a casa, m’agradaria que fos ell, si hagués de despertar-me al costat d’algú, l’elegiria a ell. A part que també em va marcar molt. Així que no, no el podré oblidar fàcilment. Ha estat una meravellosa persona, una persona molt especial per a mi. Potser algú, o jo mateixa, em recollirà els trossets de vidre perduts.

Carmen Mascarell _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En Quim és un espia secret que investiga la mort del seu amic militar. Ha sortit a buscar el correu i s’ha trobat un home que l’apunta amb una pistola mentre li demana educadament que l’acompanyi. Creuen la ciutat sencera fins arribar al bosc. El fan baixar del cotxe i el condueixen a l’entrada oculta del que sembla una cova. Creuen la porta i davant els seus ulls apareix un enorme laberint, on al bell mig es troba una estàtua de Mercuri. Algú li diu: –Espavila’t, nen! Que m’espavili a què?, pensa en Quim. Què he de fer? De sobte, sorolls de trets fan que el nostre amic hagi d’arrencar a córrer, endinsant-se en el laberint. I és que si fem orelles sordes a la vida, la vida ja s’espavila per fer-se escoltar i col·locar-nos al lloc que ens pertoca.

Mario Agudo _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La barca els bressola. No es parlen, no es miren, desitjarien que la discussió no s’hagués produït mai. Un moviment simultani de les canyes els treu de l’ensopiment. En Pere sap que no són aigües segures i no li treu l’ull de sobre. Sembla que el peix té més força que ella, es desequilibra. El marit té por de no tornar-la a veure mai més, agafa la canya amb força, sent una suor freda, els ulls felins el busquen. Reacciona, l’agafa per la cintura salvant-li així, probablement, la vida. Es miren, es fonen en una abraçada i ella se n’adona de tot i de res. No vol pensar, només vol sentir: el seu home, la vida, un profund agraïment…

Romà Castells _3r B EA 2ª ENSENYANÇA ENCAMP

La història comença en una ciutat per on hi passa molta gent de tots els gèneres. Veig la meva mare allunyant-se, m’ha dit que torna de seguida, ha anat a comprar una cosa. Ja fa 10 minuts que la mare ha marxat, no crec que trigui gaire, jo mentrestant em distrec mirant al cel, jugant amb els meus ninots d’una sèrie de superherois. Ja fa 20 minuts que la mare ha marxat, estic una mica preocupat, normalment la mare no triga tant, mai no em deixa sol tanta estona. Ja fa 30 minuts que la mare ha marxat, penso on ha pogut anar. Fins que arribo a la conclusió que m’ha abandonat en una ciutat totalment desconeguda.

Andrea Barreiro _3r B EA 2ª ENSENYANÇA ENCAMP

L’únic que ella volia era baixar de pes, però se li va escapar de les mans. Al principi menjava poc i feia molt exercici, però després ni menjava, només bevia aigua, i fins i tot l’aigua va acabant deixant.
La mirada se li va quedar trista, els ulls ja no li brillaven… Ja no era la mateixa, però ella no se n’adonava. La seva mare la va cridar per anar a comprar, li va donar els diners i… Es va despertar en un llit d’hospital, va veure la seva mare plorant al costat i la seva germana agafant-li la mà. Desitjava parlar però de cop es va escoltar un xiulet i es va adonar que ja era massa tard per penedir-se’n.

Smila Estruga _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

M’aixeco, però em quedo 5 minuts mirant al sostre pensant com seria la meva vida si fos una altra persona. És un dia com qualsevol altre i com un altre. Baixo al pis de baix. L’esmorzar és a taula, com cada dia. Mirant el bol de cereals penso que aquest lloc sense mi seria el mateix. Agafo la motxilla, hi ha el de sempre. Miro per la finestra i veig les mateixes persones de sempre fent el de sempre. Agafo les claus del cotxe, surto per la porta. Respiro l’aire fresc. Són les 7.50 del matí. Hauria d’anar direcció l’institut. Però en lloc d’això pujo al cotxe i condueixo sense direcció, cansat de la rutina i a la recerca d’acció.

Míriam Garrido _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Són les vuit. Continuo igual. Encara tinc la mateixa aparença de zombi que aquest matí quan m’havia llevat. És tard. El Miquel passarà per casa meva a les vuit i deu i jo encara continuo així. Ràpidament em vaig a preparar. Sona el timbre. És ell.
Està tan fantàstic com el primer dia que el vaig conèixer. Em va mirar. Seguidament, ens vam dirigir fins al cotxe. Quan vam arribar al restaurant, el maître ens va acompanyar fins a la nostra taula. Tota la vetllada va anar de meravella. De cop i volta un cambrer va començar a tocar el violí.
El Miquel es va ajupir i em va preguntar: vols casar-te amb mi?
Va ser el millor dia de la meva vida.

Laia López_3r C INSTITUT ESPANYOL

Em vénen al cap mil maneres de morir però mai se m’hauria ocorregut baixar al soterrani del col·legi. Això és per als valents; de fet, no hi baixo per l’escàndol que s’hi sent. Rialles malèvoles i picar de mans acompassadament. De tot això, el meu company no en feia cap cas i es va entossudir que havia de baixar-hi tant sí com no. Així que hi va baixar i, efectivament, va morir. D’un infernal atac de riure. Els pallassos del soterrani són molt graciosos, amb el nas vermell, els ulls grans, alegres… Quan m’ho va explicar, me’n vaig fer un tip de riure. M’ho he repensat i vull baixar-hi, tinc la sensació que m’ho passaré molt bé.

Esteban Miño_3r C INSTITUT ESPANYOL

Des d’aquí tot es veu petit, els arbres, un riu que passa… La meva mare em diu que algun dia podré volar, sempre que em surtin les plomes a les ales, però jo crec que d’aquí a poc les meves ales m’aixecaran al cel. Tot i així ella em diu que si no em menjo tots els cucs, no creixeré mai. Els cucs…, què sabrà ella! El que faig és solament dormir. Avui, després de quatre mesos tinc les meves ales. Ara solament em queda saber volar. Com es fa això? Puc fer-ho? A poc a poc m’atanso a la vora del niu i, sense pensar-m’ho, em deixo caure. Noto un vent molt suau, les meves ales no m’han fallat i ara podré fer una vida nova.

Martí Mercader _3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Eren les vuit del vespre, la mare encara no havia arribat de treballar i estava molt impacient perquè aquella nit tenia el torneig de bàdminton més important de la meva vida i no me’l podia perdre. Una mica més tard algú va picar a la porta i ja havia arribat la mare. La mare estava una mica estranya, caminava molt a poc a poc, parlava molt lentament i fins i tot no recordava el partit de bàdminton que tenia. Vam anar al garatge a buscar el cotxe per marxar i de sobte vaig sentir un crit molt fort i desesperat en un armari del garatge, vaig obrir l’armari i hi havia la mare lligada amb una cinta. Em vaig girar i la mare estranya ja no hi era.

Tània Prats_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Aquest any li he demanat al pare Noel una Barbie, un poni, una casa per la Barbie, una cuina per a mi sola, d’aquestes que són per a nens grans, i també he demanat pintaungles de color rosa i lila, perquè jo sóc gran, i les noies grans porten pintaungles.
Però l’altre dia a classe, els meus companys van començar a parlar del Nadal i del pare Noel. –Sabíeu que el pare Noel no existeix?– Va dir la Zoe.
–Però què dius, és clar que sí que existeix!– Vaig dir jo.
–No, els meus pares m’han dit que no existeix, que qui porta els regals són els pares. Però a mi no em va importar, un dia vaig veure el pare Noel deixant els regals sota l’arbre.

Sandra Batalla _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Avui, quan tornàvem del col·legi, m’he trobat un gat sota un cotxe. Una senyora intentava treure’l per poder arrencar el vehicle, però no s’hi atrevia tota sola i l’Ariadna, la meva germana, l’ha ajudat sense dubtar-ho. En veure’l, amb uns ulls blaus com el mar, les potetes petitones, les orelles diminutes i punxegudes, el pèl suau, i la cara arrodonida i mig espantada, el primer que he pensat és: que bufó! I ràpidament l’hem portat a casa. He trucat a la meva mare i li he preguntat: “Ens podem quedar el gat?’’ Nosaltres ja tenim una gata anomenada Andros. El gat és juganer i afectuós. Hem descobert que és mascle. Algú vol un gat?

Marta Moreno_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Marxaria de casa, corrents. Deixaria enrere tots els mals moments al col·legi, a casa, amb els amics… sense haver-hi de pensar mai més. Alliberar llàgrimes, penes, tot. M’allunyaria, sense escoltar ningú, vagant pels car­rers. No hauria de fer més exàmens, estudiar, ni donar explicacions. Fruiria de l’alliberament. Però la vida no és així. Hi ha unes obligacions que has de complir. Guanyar-te el futur. Poder parlar, jugar i gaudir de la família, explicant allò que t’amoïna o allò que et fa feliç. Gaudeix dels que t’estimen, perquè hi ha moltes persones que no tenen la mateixa sort que tu. Aprofita el que tens, i si pot ser, millora-ho.

Alain Pérez_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

M’agradaria ser informàtic, perquè m’agrada treballar amb l’ordinador, fer treballs a l’escola i també poder treballar en alguna cosa relacionada amb el món de les telecomunicacions, o en qualsevol treball en què sigui necessari l’ús de l’ordinador. També m’agrada la  mecànica perquè els cotxes m’apassionen. Des de ben petit que m’hauria agradat treballar en un taller, i poder posar-me entre motors. També, m’agradaria ser venedor de cotxes o de peces de recanvi per a cotxes o motos. Espero tenir sort, estudiar, i poder encarar els meus estudis com a un professional de mecànica o informàtica, ja sigui a Andorra o en un altre lloc.

Marco Pereira_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Els amics de veritat són molt difícils de trobar. Podem dir que tenim molts amics, i no és així; tan sols són coneguts. Els que ho són de veritat podem comptar-los amb els dits de la mà. Quan passes moments difícils, és quan veus quins són els amics que estan al teu costat. Són els que sempre estan amb tu i que t’ajuden en els bons i en els mals moments. En aquesta vida, he passat moments realment difícils i són aquests moments els que m’han fet obrir els ulls. Per sort, sé amb qui puc comptar, són com germans per a mi. Persones com aquestes les hem de mantenir al nostre costat i estar amb elles, també en els bons i mals moments.

Ariadna Planes _3r A EA 2ª ENSENYANÇA ORDINO

Hi ha una veritat universal que hem d’afrontar, ens agradi o no: al final tot s’acaba. I, encara que tots els que estem aquí hem estat esperant aquest moment, a ningú li han agradat mai els finals. El final de l’estiu, el final d’una bona pel·lícula… Arriba l’estiu i, a partir d’avui, tots els que estem aquí ens separarem. Avui, ens acomiadem de tot el que ens era familiar. Passem pàgina, però només perquè ens separem, i això fa mal. Tot i així, tenim els amics que passi el que passi seran la nostra estrella polar. Seran els que mai ens deixaran de costat, mai. Tot i així, avui s’acaba tot. D’aquí a poc començarà una nova etapa.