vane

Ariadna Lopes da Costa_3r C Col·legi María Moliner

… i vaig arribar al punt que em vaig preguntar qui era aquella persona. No la reconeixia, era completament estranya i era a casa meva. Mai va poder dirigir-me la paraula, només m’observava i no deia res. Cada vegada em qüestionava més. Qui era aquella noia que no em treia la mirada de sobre. Pensava i pensava i no trobava cap resposta a aquella pregunta que no em podia treure del cap. Jo tampoc volia preguntar, es veia insegura. La meva expressió facial va canviar completament en adonar-me que era només el meu reflex al mirall del lavabo. Ara la pregunta no és qui era aquella persona, sinó, on havia anat l’antiga jo…

Erika Font Álvarez_3r D Lycée compte de foix

1914, la guerra esclata a França. Tothom té ganes d’anar a lluitar per protegir el seu país. Crèiem que seria fàcil i que no duraria gaire. Tot això eren mentides dites pel govern. Les famílies, els militars, tot Europa enganyat. Quan em van enviar a Armènia em vaig adonar de la tristor tan gran d’aquell país. No hi quedava res. Tot estava mort. Només hi havia persones mortes o mutilades. Tocava anar cap a Rússia i, en canvi, jo tenia ganes d’anar cap a casa. De cop i volta vaig sentir un dolor molt fort. Em van disparar. No veia ni sentia res. Tot al meu voltant era destrucció i soledat. Només quedaven totes aquelles mentides.

Sara Navarro_3r D Lycée comte de foix

El pitjor sentiment que es pot tindre és llevar-se amb la gola rasposa i més els dies d’escola. Tindre el nas tapat és odiós. Que et comenci a fer mal la panxa, millor ni ho comento. Són els dies en què la meva mare em cau malament per no deixar-me dormir. Perquè escoltar el professor i mantenir els ulls oberts és bastant complicat. Després em sorprenc quan no entenc res de l’examen. En dies com aquests, no val la pena anar a la infermeria de l’escola. Ja que tinguis el que tinguis et donen el mateix medicament fastigós. Si et deixen trucar als pares és miraculós. Han d’estar de bon humor per fer-ho. Aquests dies no m’agraden gens.

BIEL CUITO ROSAS_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Cada matí penso en quina obra d’art puc pintar: una posta de sol, una parella davant el mar, una imitació de la nit estelada… Un dia em van dir que pintava molt bé i vaig pensar que seria un pintor famós, com Picasso, i que seria reconegut per les meves obres. Quan vaig entrar dintre d’aquella sala de l’Acadèmia de Belles Arts estava content, animat, però quan vaig saber que no havia passat la prova d’admissió, vaig quedar molt sorprès. Sembla mentida que des d’aquell dia sempre tingui el mateix somni. És molt impactant com he canviat el meu futur des d’aquell dia. No soc pintor, soc líder del Partit Nacionalsocialista i dictador.

MARTA CABASES SISTERÉ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era el moment. Els nervis a flor de pell, no podia dubtar. Era allà dalt, i l’alçada no la deixava pensar amb claredat. Ara no era el moment de qüestionar les seves decisions. S’acabava el temps. Però i si… No, ja prou. Respirà fondo, calmà la ment. Feia temps que s’havia plantejat fer-ho i no trobava les forces. Però ara estava decidida. Notà la tènue brisa, i sentí calma. Aquesta sensació la reconfortà, i la suavitat d’aquell quasi imperceptible vent l’empenyé a acabar d’una vegada per totes. 3, 2, 1… es deixà caure al buit. Ho havia fet. Ho estava fent. Amb les ales obertes, per fi, com la resta d’ocells, havia après a volar.

VALERIA AMBOR CARBALLUDE_3r B Col·legi Sagrada Família

Recordo un dia que estava amb els meus amics, ens ho estàvem passant molt bé. Un temps després ens vam decidir d’anar a buscar uns entrepans i una mica de beure, vam agafar l’ascensor i de cop i volta es va parar. Em vaig espantar una mica. Ens havíem quedat més de mitja hora tancats. Dos minuts abans de sortir de l’ascensor, es va obrir la porta, es veia tota la paret negra, i en aquell moment em vaig espantar bastant i a més tenia calor… però per sort vam poder sortir. Quan vaig arribar al carrer tenia molta calor i estava impactada, però de seguida m’ho vaig continuar passant molt bé amb els meus ami

BLANCA CARBONELL MONRÓS_3r A COL·LEGI MARE JANER

Temps. Tot es resumeix en temps. En els anys que volies que passessin ràpidament per fer pública la nostra relació. En els mesos que portàvem estimant-nos. En els dies que quedaven per a les vacances. En les hores que passaven volant si estàvem junts. En els minuts que parlàvem. En els segons que ens besàvem. El temps ha passat. Els anys ja no importen. Els mesos me’ls passo viatjant, com anàvem a fer. Els dies transcorren i m’adono que no ens acceptarien. Les hores són eternes. Em pregunto què hauria passat si haguessis sigut valent. Sovint passejo pels llocs que coneixíem i penso: i si aquell estiu no hagués acabat mai?

NÚRIA PADRÓS GÓMEZ-LANDERO_3r A Col·legi Mare Janer

Trobo a faltar aquelles nits d’estiu a la casa de la platja. Quan ballàvem tots plegats al jardí. Enyoro com l’àvia deia que eres l’amor de la seva vida i jo replicava perquè pensava que eres el meu. Com la teva olor recorria tota la casa, com amb un somriure feies desaparèixer tots els meus malsons i amb una mirada el cor se m’accelerava. Recordo els teus invents, les tardes de pesca, els passejos amb bicicleta, com jugàvem a les cuinetes al saló i els litres de te imaginari que ens vam beure. Tot era perfecte. Fins que aquella nit de tardor va arribar, i em vaig adonar que aquelles havien estat les últimes nits d’estiu junts.

Ona Maso Vilaplana_3r B EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

A l’escola em fan bullying, a casa els meus pares mai hi són. No tinc germans, soc filla única. La meva vida segueix una rutina avorrida que sempre és igual. Un dia tornant de l’escola, noto una mà que m’agafa i m’adormo. Em desperto dins d’una sala fosca, negra, freda sense res ni ningú. Sento cotxes, sé que estic al costat d’una carretera. Crido molt fort i sembla que ningú em sent. Mentre ploro intento obrir la porta. Ho aconsegueixo, surto d’aquella sala, ja és fosc. Truco als meus pares des d’una cabina telefònica, no em contesten, ningú es preocupa per mi, tothom segueix amb la seva rutina sense saber res del que ha passat.

Pol Álvarez Beiroa_3r B EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

En un moment notava una ventada molt forta, com si estigués volant. Em vaig despertar i estava volant, estava anant per unes escales on a dalt de tot hi havia una porta molt gran, un àngel es va mostrar. En arribar hi havia molta gent i per treure’m la por vaig parlar amb un senyor que es deia Kennedy. Em va dir que ell estava en una desfilada amb un cotxe amb la seva dona i es veu que li van disparar una bala a la jugular, i una altra bala al cap. En aquell moment em vaig adonar que estava mort. Tota l’estona estava pensant com havia passat. Mentre pensava el motiu vaig veure que em van dir que passés endavant.

Óscar Domínguez Hinojosa_3r B Col·legi Mare Janer

Estava sol, trist, apartat de la societat, des que ella va morir. Quan un dia, caminant a la deriva de la tristesa, vaig trobar aquell gos que em salvaria la vida. Aquell animal semblava trist i sol, igual que jo. Tenia la sensació que ell volia que el seguís, i això vaig fer. Vam arribar a un descampat on no hi havia ningú, només una porta sola al mig del no-res, que ell esgarrapava amb emoció. Només tocar-la es va obrir. Sense pensar-m’ho la vaig creuar deixant enrere aquell món trist i… En creuar-la, vaig aparèixer en un món diferent. On era ella i, amb llàgrimes als ulls, ens vam abraçar per no tornar-nos a separar.

Guillem Díaz_3r B Col·legi Mare Janer

Era una tarda tranquil·la, jo era a casa meva amb uns amics, estàvem tan cansats de jugar que ens vam adormir. A mitjanit un soroll ens va despertar. En Xavi ja sabia què era el que passava, però no ho va dir. De reüll, vaig veure una llum que venia de casa dels meus veïns, però ells se n’havien anat de vacances. El Xavi estava nerviós, però no li vaig donar importància. De sobte, un home amb passamuntanyes va aparèixer. En Xavi es va posar al davant i va dir que nosaltres no hi teníem res a veure, però l’home estava molt nerviós, va treure un revòlver i em va disparar. I així és com vaig descobrir que hi ha amistats perilloses.

La dada estrella del dia serà la xifra del PIB americà, que es coneixerà a les 14.30 hora andorrana. Els analistes esperen que la xifra pugi amb força respecte a la dada de l’octubre i s’estima que la xifra pugui ser del 4,9%. Des d’Europa es coneixeran les xifres d’inflació d’Espanya i d’Alemanya, com a preludi de l’IPC de l’eurozona que coneixerem demà. Els analistes esperen que la dada es pugui reduir lleugerament respecte a la xifra anterior, que va ser concretament del 2,9%, tot i que hi ha analistes que tot i la millora prevista auguren un repunt per al desembre. Els mercats ahir van cotitzar sense grans referències macroeconòmiques. Només va destacar la millora del sentiment dels consumidors alemanys. Tot i que segueixen en nivells preocupants, concretament l’índex de confiança del consumidor que elabora GfK se situava en -27,8 respecte al -28,3 anterior, sent la vint-i-quatrena vegada consecutiva que l’índex es manté en terreny negatiu. Les borses van acabar tancant mixtes, destacant el mal comportament del CAC, arrossegat per les caigudes del sector del luxe, destacant les caigudes de LVMH, Pernod Ricard o Kering. I, per contra, l’IBEX segueix amb bona ratxa destacant en positiu a Europa, pujant més d’un 0,7%. Ahir la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va comparèixer davant del Parlament Europeu i va reconèixer un canvi de tendència sobre la inflació gràcies a les fonts domèstiques. També va parlar Nagel, membre del BCE alemany, tornant a insistir que la situació de la inflació esta millorant.

Cristina Lopes Meda_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Ell, atracció, il·lusió, nervis, felicitat. Enamorada? Parella, dies, petons, setmanes, abraçades, gelosia, mesos, mentida, marques, moments, regals, promeses, viatge. Sant Joan, petards, diversió, festa, platja, nit. Ruptura. Ansietat, estrelles, amiga, pena, història, ell. Consol, hores, tristesa, solitud, esport, aprimar, desfogar-se, plorar, música. Enyorança, dies, setmanes, desgràcies, retrobament, ansietat, temps, baralles, solucions, pau, normalitat… Penediment, dessuadora. Reflexionar, enyorança, pensar. Tornar? Segura? Noves persones, nous sentiments. No, només ell. Tornem a començar

Mario Joao Amorim Alves_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Un dia vaig anar al meu entrenament de futbol, com cada dimecres a les 5 de la tarda. Tot va anar com sempre, vam fer exercicis d’escalfament i uns quants xuts a la porteria. Vaig fallar molts tirs perquè jugava de defensa central, però el meu entrenador em va motivar a millorar els meus tirs i la concentració. Aquesta empenta va fer que canviés de posició a davanter centre. Després vaig dedicar molts i molts anys a entrenar de valent amb molts esforços. Ara, recordo això amb nostàlgia mentre agafo el premi rodó i daurat, que tothom somia tenir a les mans per sentir el que ha valgut la pena l’esforç.

Ariadna Rodrigues Alonso_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Cada dia l’arbre era diferent. El nen sortia de casa i es quedava mirant l’arbre, que a poc a poc canviava de posició. Per més que ho expliqués a la gent tothom el prenia per idiota, ningú el creia, deien que eren imaginacions seves. El nen es quedava cada nit observant l’arbre per comprovar si la gent tenia raó, fins que un dia la mare, ja cansada, el va portar a l’hospital. El nen es va despertar en un llit. Al seu voltant hi havia persones plorant. Se li va acostar un home amb bata blanca, li va posar un embenat als ulls i li va dir una frase molt trista: tenia una malaltia ocular degenerativa, i li quedava poc temps de vida.

Jordi Rogel Sarrat_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Molt de temps per aconseguir-ho, un somni complert, satisfacció. En Joan és un estudiant excel·lent amb pocs recursos. Esforçant-se molt des de petit, ha estat becat i l’any vinent estudiarà a Holanda, on continuarà amb Biomedicina, per tal d’assolir el càrrec que sempre ha somiat. S’apropa el dia i encara no s’ho creu. “Què porto?”, es pregunta repetides vegades. “L’holandès és difícil?”, creu que tot i que pugui ser complicat, se’n sortirà, sempre ha tingut facilitat per les llengües i interès per aprendre. Arribat el dia, empaqueta, s’acomiada… i marxa cap a l’aeroport. –Escolti, perdoni, el seu passaport no és apte per volar.

Gleb Kopenking_3ème D Lycée comte de Foix

Era un cap de setmana d’estiu, amb els meus amics a França divertint-nos amb les motos d’enduro. Tot semblava perfecte, però un dels nostres companys estava trist i no sabíem com ajudar-lo. Volíem sorprendre’l, animar-lo i vam decidir regalar-li una moto nova perquè la seva era molt vella i molt atrotinada. Era millor que la que ell tenia i va ser tan gran la sorpresa per a ell que vam aconseguir que fos feliç. Vam estar fent molts entrenaments perquè s’adaptés. Així doncs, vam poder participar tots en la competició que es feia al poble i el nostre amic a qui li vam regalar la moto va acabar ocupant el tercer