vane

ARAN JORGE BOADA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo aquell ocell que vaig veure abans de l’últim segon. Aquell últim xiulet de l’explosió que em va portar a aquest món ple de rellotges i animalons, del qual van entrant i sortint robots. Porto tres llunes intentant sortir d’aquesta boja dimensió a la qual anomenen el principi de la fi. La mort eterna.  

CLÀUDIA CLAVERA TORCUATO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

És el primer cap de setmana de la temporada d’esquí, t’aixeques amb moltes ganes d’esquiar i gaudir. Et prepares i puges a l’estació, fas la primera baixada, gaudint-la. Puges al telecadira, en baixar et poses la corda dels bastons, esquies fent corbes petites i clavant pals. Et sents fantàsticament perquè saps que se’t dona de meravella. Et passes tot el matí esquiant, pista rere pista, sense parar. De cop i volta veus pedretes de gel, no pots evitar relliscar i caus a terra rodolant. Et fa mal tot el cos, no sents res i ho veus tot negre. Per sort uns esquiadors s’aturen al teu costat i truquen als pisters amb el seu mòbil, perquè t’ajudin.

TEO JEREZ ÁLVAREZ-PLATA_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Assegut al sofà mirant a la tele un documental d’animals realment curiós sobre les panteres salvatges, em semblen extravagants aquestes mirades desafiants que tenen. A mesura que hi ha morts i sang em comença a agradar menys, fins a arribar al punt en què la millor decisió és anar a dormir. Després de rentar-me les dents i posar-me al llit vaig començar a sentir sorolls estranys, aguts i llargs. Va arribar la por. El soroll augmentava i augmentava. Era fosc. De sobte el silenci predominava, un cascavell va sonar i uns ulls petits, verds i desafiants em van intercanviar la mirada, i fugaços, a gran velocitat es van abocar sobre mi.

QUIO ÁLVAREZ CARRASCO_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Els somnis són increïbles, no s’entenen però em fascinen. Es pot somiar qualsevol cosa i quan et despertes ja no et recordes de res. Aquesta nit he somiat que em visitava un vell amic, una visita que m’ha encantat, ja que ell va sortir de la meva vida quan va haver-hi l’atemptat; quan va passar tot es van sentir dos trets i jo em vaig desmaiar. Vaig estar parlant amb ell tota la nit. El darrer, l’últim que vam parlar va ser el cas de l’atemptat. Més tard em va dir que ho sentia, però que se n’havia d’anar. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig mirar al mirall i em vaig adonar d’una cosa: la sang ja estava completament seca.

LILU BORRA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan es va acabar tot allò que gaudia? Estic trista un altre cop, però no li diguis a ella. No està feta per això, de què estic feta, jo? Em veia tan viva i resulta que no soc real. No sé com em sento però ho vull intentar. No sé com em sento però algun dia ho sabré. Em sembla que m’he oblidat de ser feliç. Solia flotar, però ara només caic, solia saber com em sentia, però ara no estic segura de res. De què estic feta, jo? No sé com em sento però ho vull intentar, no sé com em sento, però algun dia ho sabré. Aquella cosa que no soc, però aquella cosa que puc ser també. Aquella cosa que espero saber algun dia. De què estic feta, jo?

ION LÓPEZ RUBIO_3ème F  LYCÉE COMTE DE FOIX

El lladre va penetrar a la cambra cuirassada utilitzant explosius. Tot seguit, va omplir sacs amb els bitllets de més valor i les joies més precioses. Es va dirigir cap a la sortida del banc, però amb la detonació, el tancament automàtic de les portes d’evacuació havia estat activat, la qual cosa en aparença, li impedia sortir del banc. Com un llampec, acostumat a la improvisació del darrer moment, va decidir fugir pels conductes de la ventilació, que semblaven tenir les dimensions suficients per no quedar atrapat. Una vegada fora, amb la precipitació, va ensopegar i el sac amb el botí va caure en una claveguera, d’on m

JOSÉ MANUEL GONZÁLEZ SERAPICOS_3r B 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Fa temps, durant la Segona Guerra Mundial, un nen i el seu pare estaven asseguts descansant després d’haver caminat una estona. El nen molt encuriosit es va apropar a una torre que tenia un rellotge gegant. –Mira papa!– va dir el nen. –Però està trencat. Es va produir una estona de silenci. –Papa, el temps s’ha parat?– va trencar el silenci el nen. –Perdó? –El temps es para quan el rellotge es trenca?– va preguntar el nen amoïnat. –No fill. Continua, com tot. Per què?– va dir el pare intentant endevinar. –Perquè hi ha uns soldats allà a punt de disparar-nos– va dir trist.  Les pistoles van sonar i tots dos van articular un crit ofegat.

JOEL MIRANDA CANALDA_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia com qualsevol, la Laia se’n va anar al mercat. Al mercat es va sentir intrigada per una petita llibreria antiga. Va decidir entrar-hi i va veure un llibre peculiar, li va semblar interessant i el va obrir. Del llibre va caure una carta antiga, ella la va agafar i se la va emportar cap a casa. En arribar a casa, la va obrir i se la va llegir. Parlava d’una noia, l’autor de la qual era un avi que admirava la seva neta. La Laia li va preguntar a sa mare com es deia el seu avi, ja que el cognom de la carta corresponia amb el seu segon. La mare es va sorprendre en sentir el nom. Era l’avi de la Laia que s’hav

MARIA DALMAU GONZÁLEZ_3r B COL·LEGE MARE JANER

Estimada Jasmin,  avui sé que estic fent el correcte. Estàs iniciant una nova etapa i jo no en formo part. Es necessiten anys per agafar confiança en algú, i només uns escassos segons per destruir-la. La vida sempre ens acaba ensenyant que, a vegades, la persona correcta arriba en el moment equivocat. Estic segura que amb tu no va ser diferent. La veritat és que no me’n penedeixo d’haver-te conegut. Sempre m’has fet molt feliç, però ara quedarà tot com un bon record. La tristesa m’està envaint cada cop més en saber que he perdut la persona que més estimava. Sincerament, vaig ser massa bona amb una persona que no em mereixia.

ORIOL PORTA MOLINÉ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Hi penso cada dia, és allò que menys m’agrada d’aquesta vida. Cada cop que miro el rellotge és com tornar a la infància i continuar jugant a tocar i parar. Cada dia vaig notant com s’apropa el dia de dir adeu a tota la família i espero que tardi a atrapar-me. De moment, estan fent el possible per aguantar-me, però sé que algun dia això s’acabarà i el meu cor no el podran reanimar. Veig com tots estan desesperats, és com si tot ja estigués perdut. Fa poc semblava que tot això ho havíem superat i amb la família vaig poder acabar tot allò que faltava començar. Tanmateix, jo sé que el joc continuarà. Però no em r

ROC ALSINA MUJAL_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Els pares del Pep li van demanar que anés a comprar. Se’n va anar amb moto i va entrar a la primera botiga que va veure. No hi havia ningú. Va agafar-ho tot i va anar a pagar, però encara no hi havia ningú. El Pep estava a punt de marxar i va fer un cop d’ull a la botiga, va veure una porta mig oberta i va decidir entrar-hi. De sobte una llumeta es va encendre i va aparèixer un home encaputxat, li va donar un cop de bastó al cap i va caure inconscient. Els pares van veure que trigava molt i de sobte van rebre una trucada d’un home demanant-los 2 milions d’euros. Van trucar a la policia. Quan va arribar li va passar el mateix.

CÈLIA CARAGUEL MANDICÓ_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Les àvies són les millors cuineres, aquell dia vaig poder confirmar-ho. Era Nadal, com cada any la família es reunia a ca l’àvia per dinar. En entrar vaig sentir una olor de galeta que em va recordar el passat. Vam començar l’àpat per una sopa de galets, la primera cullerada em va dur a un món imaginari on una cascada de sopa regalimava. Després d’uns minuts vaig tornar a terra ferma. Segon plat, pollastre amb prunes, primera queixalada, vaig arribar en un galliner on una au volava. De postres un tronc de Nadal, només veure’l vaig viatjar en un bosc impressionant. Ha sigut emocionant! Només falten les galetes i l’àpat s’haurà acabat!

JANA BALLESTÀ SAGUER_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

A l’habitació hi havia un silenci sepulcral; tothom estava callat i tenia un sentiment de tristesa. Els plors m’enfosquien la vista, una noia vestida de blanc ens va dir quelcom no gaire bo. Aquell silenci es transformà en plors plens de dolor. La soledat ve de cop, la decisió era clara: aquell va ser el seu últim sospir. No estava preparada per deixar-la marxar, tots aquells t’estimo van passar en un tancar i obrir d’ulls. Aquelles rialles i aquells plors van desaparèixer, una gran soledat s’apoderà de mi i les llàgrimes venien a mi sense parar. Perquè d’això va la vida: tot és momentani; gaudeix al màxim perquè va molt de pressa. 

XAVIER AVELLANET DUAT_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Un home, un home al qual li agrada el senderisme protagonitza aquesta història. Un dia, un dia com qualsevol altre puja una muntanya. Nevava, nevava i els flocs de neu queien sobre la seva cara empesos per un lleuger vent. Al cel, uns voltors voltaven sobre el cadàver d’una guilla morta. El culpable, un depredador amb mitjons blancs. El temps, el temps passa i l’home arriba a l’escena del crim. L’home veu el cos mig devorat. A sobre, el criminal mira a l’home que s’adona de la seva presència. Un llop, un llop amb mitjons blancs que espanta l’home. El llop assaboreix la seva presa mentre l’últim testimoni calla, la muntanya. 

AITANA PIRES_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Recordo fa uns anys, quan un amic molt fidel se’n va anar, el meu cor es va destruir en petits trossos. Me’n vaig anar a dormir i quan em vaig despertar ja no hi era, el meu company de vida. Aquest company de vida el vaig conèixer quan vaig arribar en aquest món. Sempre estaràs al meu cor i tambè seràs amb mi; on vagi, tu hi seràs. Fa un any va aparèixer una altra persona, tenia només un mes de vida. I després, el primer dia que et vaig conèixer vaig pensar que series un dels éssers vius molt estimats per mi i la meva família. I ara tens un any i mig i jo t’estimaré sempre i estareu sempre al meu cor i al meu costat. T’estimo.

AINHOA FIDALGO_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Pensar bé és cansat, només el meu cap, el meu pensament escomet el pensament molt ràpidament. Pensaments equivocats amb preocupacions. Necessito un pensament que m’ajudi; un pensament que m’alliberi. No me n’adono, però el meu pensament no em deixa viure. M’esgota veure persones orgulloses. Confiar, confiar en mi! Ajudar-me a aconseguir el que penso sense por. No pensis, no pensis… Però això em mata, em mata de mal. Mal per tot, tot el que penso. Ploro i només ploro. I no sé què fer, estic esgotada, amb ganes de no fer res! Però sé que podré, soc forta i ho aconseguiré, jo! Jo mateixa! Sense por, amb pensaments alts!

PAULA CAMBEIRO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada dia vaig a l’escola obligada per la meva mare. Quan arribo al Lycée comença l’avorriment, els professors comencen a parlar i vaig perdent el fil, la classe se’m fa eterna. L’única motivació que em mou és poder fer estudis i posteriorment tenir una feina interessant. Vaig cada dia a l’escola tret dels caps de setmana, però aquests dies me’ls passo dormint i fent deures. Quin avorriment! M’agradaria poder parar el temps el diumenge al matí, però sé que això és una fantasia. He d’anar a l’escola i és pel meu bé. L’únic que em satisfà és poder veure els meus amics i alguns professors que aconsegueixen cridar la meva atenció.

AITOR MAZON_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem a vuitens de la Champions, avui jugàvem contra un equip que podia ser el millor equip del món. Era el PSG, tenien el jugador més ràpid, l’Mbappé. Estàvem a punt per al nostre primer partit, el PSG estava jugant molt bé, però nosaltres estàvem dominant la pilota. Vam cometre un error brutal i el rival va aprofitar l’oportunitat i va marcar un golàs. La tristesa ens va envair, vam acabar perdent per 4-0 a la primera part. Va arribar el segon dia de partit, el nostre objectiu era guanyar 5-0. Vam marcar tres gols a la primera part, a la segona va arribar el quart gol i al minut 90 el gol de la victòria. Finalment ho vam celebrar!

VERA PINEDA_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Des de petita sempre m’ha agradat el cel, en particular, quan era de nit. Em passava hores a fora en el camp contemplant els punts brillants blancs. Estels… Com m’agraden. N’hi ha molts allà a dalt. L’Ossa Major, l’Ossa Menor… Jo tinc un estel, i és meu. Sempre em visita cada nit i parla amb mi. M’aconsella i ens divertim. Però per mirar-la no haig d’alçar la vista, miro al meu costat; et miro a tu. Perquè en els teus ulls, hi veig un Univers infinit. La nostra galàxia d’estels… Estimat meu, ets molt misteriós, com l’Univers. Siguem astronautes per poder explorar tots els secrets del més enllà. Estiguem sempre junts, estimat meu.

AVIKTORIA PEREVESLOVA_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El setembre de 2021 va ser el meu primer any a Andorra i també en aquesta escola. Quan vaig arribar al centre no entenia res de res i sempre estava amb el traductor del mòbil. Una vegada a l’escola va arribar un nou alumne d’Ucraïna per la guerra i jo sempre l’ajudava, perquè ell tampoc no entenia res, però per sort, jo ho entenia una mica millor que ell i li feia de traductora. Ell feia 3r d’ESO, i jo 1r, però ens vèiem a les hores que fèiem iniciació de català. Va estar aquí poc temps, perquè va tornar a Ucraïna. Però ara aquest és el meu tercer any aquí, i jo estic feliç, tinc molts amics i ara ho entenc molt millor que abans.