vane

IKER BAUDIN CURZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Arriba la tardor, no tinc fulles, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba l’hivern. Segueixo sense fulles i tinc fred, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba la primavera. Tinc fulles i soc elegant. Arriba l’estiu. Estic espantat que el monstre taronja em vingui a visitar. Al cap d’uns dies veig un individu amb un encenedor. L’encén, toca una fulla i el monstre creix, es fa gran. Al cap d’uns dies, em desperto amb la visita del monstre taronja. Sento una petita escalfor als dits dels peus que va pujant pel meu bessó. Un mal terrible m’ofega i ningú no m’ajuda. Ploro mentre m’acomiado de tot el que m’envolta.

bERTA ALCÁZAR NAVAIS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan em miro al mirall veig una altra persona, ja no em reconec i no entenc fins a quin punt he pogut arribar fins a oblidar qui soc. No m’agrada el que veig, però no puc parar de fer-ho. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes. Res m’agrada i em començo a preguntar per què sempre m’han afectat els comentaris de la gent que m’envolta. Em giro, les llàgrimes em llisquen galtes avall. I de cop un soroll ensordidor, els aplaudiments del públic. No em consolen. Els pensaments intrusius que sempre em recorden que vull ser la millor actriu, m’empasso les llàgrimes, em giro cap al públic i somric, amagant un altre cop tot el que sento. 

LARA ANDÚJAR PELAEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les 16.55 h d’un dimarts, la Lara estava molt feliç perquè era l’hora d’anar-se’n de l’escola. Anava amb la classe cap a la sortida, parlant amb les seves amigues tranquil·lament. A prop de la sortida, les amigues la van avançar, però, com que la Lara volia ser la primera, va córrer per passar tothom. De sobte, es va girar per mirar les seves amigues, però… El peu se li va enganxar amb la catifa de la porta de la sortida. Per a la Lara va ser un moment a càmera lenta. Va caure de cara a terra i es va donar un cop al cap amb la cantonada de la porta. Quan es va despertar només va veure una habitació blanca amb el seu nom de fons…

MARTINA AIXÀS MARTÍNEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia a Ushuaia vaig entrar a l’habitació de l’hotel. Ho vaig veure tot escampat per terra i estava ple de vidres trencats. Em vaig aterrir perquè no hi havia ningú, els llums estaven apagats i la finestra estava oberta. Un fort vent va entrar de cop. Estava espantada, tenia molta por, estava sola, em vaig quedar paralitzada, i de sobte vaig sentir uns crits provinents de fora. En aquell moment les pulsacions em van pujar de cop i al meu cap només hi havia la paraula “assassí”. No sabia què fer, van passar cinc minuts i vaig decidir treure el cap per la finestra. Llavors vaig veure uns nois jugant a futbol, fent punteria als balcons.

JAN MARTÍNEZ CAÑADELL_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ell juga a futbol amb un club de cinc o més Champions. La selecció que representa és europea. Aquesta  té més d’un Mundial. Ell ha jugat a quasi totes les posicions, ha guanyat dos Champions i un Mundial. El seu lloc dins del camp de joc normalment és mig centre. Té la pell de color fosc, una estatura normal. En aquest inici de temporada 2025-2026, no és titular. Quan l’Ancelotti era entrenador va fer un mem amb un company a la roda de premsa. Al principi es pensava que seria un fitxatge estúpid.  Avui dia ha portat diferents pentinats i vesteix més o menys com Jules Koundé, defensa del Barça. Qui és?

IKER PRIETO 3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em vaig tombar al llit, tot content perquè quedava menys per debutar amb el meu equip. Tenia l’entrenament abans del partit. Solament ens quedava l’últim. Era un partit per practicar, hi vaig anar i vam començar. Ells ens van marcar dos gols, però nosaltres també vam marcar. Fins que… un dels seus jugadors, en una jugada, va, aixeca el peu i me’l clava al lligament de la cama. Em fa mal, però segueixo, necessito acabar. Quan arribo a casa adolorit de la cama no li dono importància, però segueixo amb molèsties i vaig a l’hospital. Diuen que no podré jugar durant dues setmanes. Al final no podré debutar amb el meu equip.

Germán jiménez caldeira_3r C COL·LEGI MARE JANER

Sol a casa. Acompanyat de la música. Pensant en la meva vida. El silenci em parla. Em descobreixo una altra cara, desconeguda en mi, amagada rere silencis i records. De donar el sí a tot, a convertir-me en una persona amb la ment freda. A la vida, quan els problemes arribin, ningú hi serà de debò. Tothom et vol veure bé, però mai millor que ells. La soledat avorreix, però mai traeix, només mostra la seva veritat. És dura, és crua, però també sincera. El silenci acompanya. Et volen veure bé, però mai millor que ells. La doble cara no és dels altres, sinó meva, entre el que mostro i el que amago, entre el que vull ser i el que soc

AMÀLIA CANO MONTOLIU_3r C Col·legi Mare Janer

Diuen que si penses en els que no hi són, les seves ànimes mai seran lliures. Però és molt difícil deixar anar cada tarda a casa vostra, els Nadals on encara hi érem tots, quan em veníeu a buscar després de l’escola, o quan em defensàveu de les esbroncades dels meus pares. També em passen per la ment records que mai podré tenir amb vosaltres, com la graduació de 6è, els partits de futbol, aniversaris… Són sis anys que porto pensant en vosaltres, però per a mi és com si fos ahir el dia en què em va caure el món als peus. Abans no m’adonava com n’éreu, de valuosos, i ara se m’incendia el cor en pensar que no us vaig gaudir al màxim.

THOMAS FERNÁNDEZ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia assolellat, al mig de la primavera, hi havia un partit molt important. Ens jugàvem la posició del torneig, City Escaldes vs. FC Santa Coloma. Anàvem primers, però no per gaire, si el FC ens guanyava el partit el lloc ja era seu al torneig i això per a nosaltres no era bo. Durant tota la pretemporada, ens vam estar preparant mentalment i físicament. El partit era a les tres, només quedaven 10 minuts, estàvem escalfant i vam entrar al camp. A la mitja part, anàvem perdent 0-2, però al vestidor ens vam motivar tots i vam tornar a sortir. Finalment, vam marcar 4 gols i vam guanyar el partit!

ÀLIA ROCA SELGA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A la nit de Sant Joan, el poble s’il·luminava amb mil espurnes. A la plaça, els amics corríem entre petards i bengales, rient amb aquell punt de nervis que fa bategar el cor més ràpid. Estava tot ple de fum i l’aire feia olor de cremat. La música que sonava de l’antiga ràdio del poble es barrejava amb els crits d’alegria. Saltàvem la foguera, demanant desitjos que només nosaltres sabíem, mentre les estrelles semblaven estar més a prop i tot resultava especial. En aquell moment, tot semblava possible: l’estiu acabava de començar!

BRISA MICAELA SOTO_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

En Nil s’asseia cada tarda al parc, mirant els seus companys riure i parlar sense parar. Ell només escoltava, amb un nus al pit que no sabia com desfogar. Un dia, un nen petit va caure jugant i en Nil va córrer a ajudar-lo. Aquell gest li va donar una calma estranya. Va descobrir que ser adolescent no és tenir totes les respostes, sinó sentir els petits instants que et recorden qui ets. I mentre el vent movia les fulles i el silenci l’envoltava, va entendre que aquest pes pot ser viu, càlid i íntim, com una abraçada que ningú veu.

Rubén Filipe Rodrigues de Vasconcelos_3r A Col·legi Maria Moliner

Hi havia un autobús que recollia a les 6 de la matinada que es desmuntava una mica, però no eren parts visibles. Un dia, el mirall es va desmuntar i el conductor va intentar arreglar-lo.Com que no podia, va provar d’enganxar-lo amb cinta i no va funcionar. Els seus amics li deien que ho deixés, que no li serviria de res, però ell ho intentava sempre. Tanmateix, mai va desistir, va continuar intentant-ho perquè era tossut. Ho va intentar fins que en va trobar un de nou que estava en rebaixes. Quan el volia vendre, va començar a funcionar de nou, però ell ja havia pres una decisió: quedar-se amb el nou, que el tracta millor.     

JUNIOR VIANA CABRAL_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

En un futur voldria ser pilot de F1, GT3 o Le Mans. M’agradaria ser pilot de BMW. Cada dia, a casa, faig els deures el més ràpid possible per conduir amb el meu simulador de carreres. M’he inspirat en el Gran Turismo i el pilot Ayrton Senna. Porto dies esperant aquest moment, vaig fer el millor temps del món en un circuit. Em van convocar per a la GT Aacademy i he guanyat per mil·lèsimes de segons. BMW em volia per córrer en GT3 i Le Mans amb ells. Per arribar a Le Mans havia de fer pòdium en GT3 i després de 10 curses vaig aconseguir-ho. Vaig córrer Le Mans amb BMW i vaig fer pòdium. He aconseguit el meu futur somiat, amb molt esforç.

Iker Lacoste De Sousa_3ème I Lycée Comte de Foix

Un dia estava passejant pel col·le, quan de sobte es va obrir una porta que no havia estat mai allà i, amb por, vaig dir al meu amic si veia la porta, i em va dir: “veure què? Si no hi ha res!”, i jo, que soc un poruc, li vaig dir: “deixa-ho córrer, són imaginacions meves”. El dia següent em vaig decidir i vaig passar la porta, quan de sobte estava sol i tot era vermell. Vaig veure el profe de mates amb el meu examen en una mà suspès i el meu cap a l’altra mà. Quan de sobte vaig escoltar el meu nom, vaig aparèixer al meu llit, amb el meu pare furiós al meu costat, amb la meva pilota de futbol a la mà i el control a l’altra, suspès.

POL AYATS FAURA_3r Col·legi sagrada família

A Barcelona hi ha moltes festes, però cap com aquesta… Una de les festes més maques de tot Barcelona és la festa del Gamper de l’FC Barcelona. És molt bonica, ja que et deixen interaccionar amb els jugadors i sentir-te molt a prop d’ells. Quan va sortir el meu jugador preferit, el cor m’anava al cent per cent de la velocitat, em vaig sentir privilegiat. Sentia una emoció brutal. Després, al cap d’una estona, quan es va acabar, vaig anar al passadís perquè em donessin una samarreta. I sí, me la van donar. Vaig anar a casa, per poder-la enquadernar. L’habitació acabava de guanyar un valor incalculable. El Barça, el club dels somnis! 

Guillem Arribas Nebot_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El dia arriba, ja comença el fred, al jardí se sacsegen les fulles, mentrestant el sol va sortint per l’horitzó. El menjar t’omple i no tens ganes de res, estàs de vacances, no tens deures… així que decideixes anar a fer una ruta pel costat de casa. Quan estàs passant per la vora d’un llac, et fixes en tot el que tens al voltant, tot és naturalesa. Sents el soroll tranquil de l’aigua, el vent movent les fulles i a la vegada escoltes com canten els ocells; llavors t’asseus al banc i tanques els ulls… En obrir-los de nou, et fixes que ja quasi és de nit, tornes a sopar i veus una pel·lícula amb els teus pares, i després a dormir.

Kyara Calderé Gaiteiro_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan perds algun familiar, et recomanen anar al psicòleg perquè t’ajudi, et reconforti, t’acompanyi i et consoli. Però realment quan tornes a casa, tornes a sentir aquella falta de presència i la solitud t’envaeix. Aleshores, el temps passat en mans d’un professional no s’ajusta a la realitat personal. Aquelles hores que et dediquen només són consells per superar-ho, però, en realitat, l’ensenyament i l’educació no ens preparen per a aquest moment tan cruel de la vida. Sempre recordaré aquells viatges, passejos, dinars, sopars, rialles i estius amb tu. Aquest microrelat va per tu avi, des d’on estiguis, per a mi sempre estaràs present!

Alma Castro Valdés_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Dilluns, vuit del matí, ja estem a punt per començar una setmana més. Comencem amb francès; mentre el professor explica el mateix tema vàries vegades, decideixo imaginar coses, situacions ridícules, poc realistes, però que m’ajuden a passar el temps. A totes les classes segueixo el mateix protocol. L’escola m’avorreix però he de seguir anant-hi si vull tenir un futur assegurat. Actualment, m’estic imaginant que algú entra a classe i així és. Em venen a buscar, estic salvada! Em diuen que m’espera la meva àvia a la porta. Per fi podré imaginar-me el dia següent d’escola. La meva ment no pot parar d’imaginar coses cada cop més ridícules

Carlota Cabezuelo Linares_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

El dia va començar com sempre, ell tot sol al sofà, pensatiu. Aquell dia seria diferent, se n’anava de viatge, però el que ell no sabia era que tot canviaria. La noia que seia al seu costat a l’avió llegia un llibre que a ell també li agradava. Van parlar durant tot el trajecte fins a arribar al seu destí. Un dia, ell caminava pel centre de la ciutat i de sobte va caure a terra. Va fer caure una noia. Va resultar que era la noia de l’avió. Per disculpar-se, va convidar-la a un cafè i van trobar tot el que tenien en comú i van sentir una connexió. Van iniciar una etapa tots dos junts i van recórrer el món sencer de la mà.

MIQUEL ALLER FERNÁNDEZ_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

De petit només vols jugar. D’adolescent, quedar amb els amics i perdre hores davant d’una pantalla. Els pares hi són, però no són importants. De gran, surts de festa i ells encara són allà. Volen compartir moments amb tu, però penses que és una pèrdua de temps. Fins que ja ets madur i et preocupes per ells, passes temps amb ells i ets feliç de compartir moments, però ja no tens temps i un dia t’adones que eren el més important. Però ja és massa tard, ja no hi són i ara ets tu qui vol estar amb ells, però el buit pesa més que qualsevol record.