vane

Marc Lacoste_3éme C Lycée Comte de Foix

Teníem un campionat de kungfu, però a causa de la Covid-19 es va anul·lar i es va fer a distància. Va ser molt estrany però també molt divertit. Com que no era en directe, jo estava ben tranquil perquè podia fer tots els errors del món que no passava res. Podia assajar fins que em sortís bé. Per al campionat, vaig fer una forma que es diu “espasa avançada”. Amb el tall del confinament, al principi ni me’n recordava. Vaig repetir la forma unes cinc vegades, i va arribar el moment de gravar. Vaig quedar en tercera posició de tot Europa. El primer i el segon premi eren per a dos nois turcs. Vaig saltar d’alegria quan vaig veure el resultat.

Brenda Luque_3éme C Lycée Comte de Foix

Un vint-i-dos de gener nevava amb moltes ganes i recordo que amb el meu pare, aquell dia, vam anar a esmorzar a una cafeteria on feien el nostre esmorzar preferit: xurros amb xocolata calenta. Cap a dos quarts de dotze vam anar a fer una volta per les botigues i més tard, vam anar al cinema fins cap a les set de la tarda. Llavors, ja vam tornar cap al cotxe per anar a sopar a casa, on ens estava esperant la meva mare. La mare havia preparat una sopa boníssima que vam menjar mentre li explicàvem el dia i encara vaig poder mirar a l’ordinador un episodi d’una sèrie que m’havien recomanat uns amics fins que vaig començar a badallar.

Jose Antonio Gómez Puente_3r D EA 2a Ensenyança d’Encamp
Fa anys, un nen i els seus dos pares van anar a veure una pel·lícula. A la sortida, va aparèixer un home i va disparar als pares del nen, que van morir. Des d’aquell dia el nen va començar a entrenar dia i nit perquè cap nen hagués de passar pel que havia passat ell. També perquè volia venjança. Quan es va fer un home, li va demanar al seu majordom que li fes un vestit per combatre el crim. El majordom es va negar i ell li va respondre: “Mentre jo sigui viu, faràs el que jo et digui.” El majordom va agafar un ganivet i li va clavar. Abans que morís li va dir: “Ara ja no t’he de fer cas, ni a tu ni als teus pares. Us he matat a tots.”

Laura Fontes Ferreira_3r D EA 2a Ensenyança d’Encamp
Tanco els ulls i noto un sabor estrany, quelcom està tocant els meus llavis. La sensació és agradable i a la vegada fastigosa. Alguna cosa a la meva panxa està naixent, com si tingués papallones volant. Uff! Crec que m’he enamorat quina sensació més estranya.
Tot va començar com un joc de dos nens i mira’m, ara no puc viure sense ell. Totes les preguntes i obstacles que ens ha posat la vida, i com hem sabut enfrontar-los. Amor meu, t’estimo. Els dies han passat i ara ja som vells. Bé, corregeixo, jo soc vella. Ell ja fa temps que em va deixar. Mai m’hauria imaginat que aquell petó canviaria tant la meva vida. Cuida’m des d’on siguis.

Paula Mateos_3r B COL·LEGI MARIA JANER
M’aixeco del llit i d’un moment a l’altre tot ha acabat. Una sensació estranya passa pel meu cos, una cosa que mai abans havia tingut. Em poso a mirar el cel ennuvolat, amb les galtes molles, tot es torna de colors foscos, sabent que res tornarà a ser igual. Em quedo pensant en el perquè de tot, sabent que mai més hi serà. Tot sembla que va bé, però per dins tot és un buit que no sabem si podrem emplenar. Mai havia esperat que tan aviat passés una cosa com aquesta. Per dins tot són crits, plors i sobretot molts records. Però al final la vida s’imposa. I també sabem que sempre estarà en els nostres cors, per sempre.

ORIOL MALLOL_3r B COL·LEGI MARIA JANER
Comença la pel·lícula. Ningú es pensava que seria de terror, però només començar no en vam tenir cap dubte. Incendis forestals a Austràlia per començar. Un accident d’helicòpter que mata un dels millors jugadors de la història del bàsquet. Protestes en contra del racisme als Estats Units per l’assassinat de George Floid. Posposen els Jocs Olímpics de Tòquio. Hi ha una explosió al Líban amb moltes morts. Apareix un virus mortal que fa aturar el món sencer, ens té tancats a casa durant mesos a més de tots els contagis i les morts. Si algú s’està preguntant pel títol de la pel·lícula, és molt senzill: 2020.

Gisele Pol_3r B EA Segona Ensenyança Santa Coloma
El foc, un element que ha fascinat la civilització durant segles i ha estat adorat per moltes cultures, utilitzat des dels principis de l’espècie humana fins ara. Un ingredient tan útil per a la humanitat sense el qual sobreviure seria molt complicat. Però a la vegada un component que ha destruït milions d’hectàrees de selves i boscos, cremat milions d’animals i mort milions de persones al llarg de la història. Tot i que la gran part de vegades la culpa no és del foc, sinó de la manera com els humans l’utilitzem. Aprendrem algun dia a fer-ne un bon ús sense perjudicar el planeta?

NÚRIA CHAVEZ_3r B EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Era el meu aniversari, per primer cop el meu pare em deixava muntar la moto de l’avi. Era el regal perfecte. Ningú va muntar la moto des que l’avi va morir. Estava emocionat, i quan vaig seure a la moto em van vindré mil records al cap de quan era petit amb ell, fins que vaig veure com el meu pare picava els dits davant meu per adonar-me que la moto ja estava arrencant. Vaig començar a sortir del garatge, a poc a poc, fins arribar a la carretera. Anava a un bon ritme però tot em recordava l’avi. Per la ràbia i tristesa, sense adonar-me cada cop anava més ràpid, fins veure-ho tot negre i veure’l a ell.

Diego Jáuregui Gutiérrez_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era a la meva habitació, fent deures a les dotze de la nit. De cop, vaig sentir la porta de casa, vaig obrir però no hi havia ningú. El dia següent va passar el mateix, fins que vaig posar una càmera de vigilància. Quan en vaig revisar les imatges, vaig veure un senyor molt alt i molt prim entrant a casa. Hi va haver un silenci i, de sobte, vaig sentir una respiració. Vaig anar corrent al lavabo i em vaig tancar allà mentre trucava a la policia. Quan va venir la policia van veure un senyor a sota del meu llit amb un ganivet, però va desaparèixer corrent. Anys més tard aquell senyor havia matat moltes persones i ningú l’havia vist.

Berta Miquel Solé_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Andorra, el país dels Pirineus, el país que viu de la seva natura, de la seva gent, del seu comerç, on la llengua oficial és un preciós idioma anomenat català, on la gent s’apassiona per totes les novetats: per la natura, per la cultura; per la gran cultura de la natura andorrana. El país que aconsegueix que la gent s’enamori de les nostres tradicions, costums, de la nostra arquitectura romànica, de la gastronomia o del nostre vocabulari. El país on hi ha moltíssima història amagada i on es coneix tothom. El país perfecte d’habitants especials, diferents, únics, però sobretot amb un gran cor.

Tom Gallego_3ème A Lycée comte de Foix
El meu padrí era un molt bon home. El recordo sempre tan feliç i amb un somriure contagiós. Vestia amb camisa de quadres, botes d’aigua i ulleres daurades. Sempre va estar  aquí per ajudar-nos a les bones i a les dolentes. Sempre amb un gran cor. A mi, tot i que no el vaig arribar a conèixer molt, sempre em van dir que era una gran persona.  Avui he de reconèixer que tenien tota la raó del món. Encara ara en sento a parlar i m’enorgulleix saber que va formar part de la meva vida. El dia 11 de març del 2010 se’n va anar una gran persona. Ara, des d’allà on estigui,  sé que vetlla per tots i això em fa molt feliç. T’estimo, padrí!!!

Sara Peixoto_3ème A Lycée Comte de Foix
Tot va començar en un escenari davant d’una multitud de gent que mirava de manera estressant. Jo ja estava nerviosa i això no ajudava. De sobte van començar a aplaudir, m’havia d’anar preparant per començar a tocar el meu estimat i preciós violí. Em vaig asseure en una cadira davant del micròfon. Va arribar el moment tan esperat i l’alegria em va envair. Vaig sentir un relaxament extrem, amb moltes emocions que semblaven notes musicals. Vaig començar a cantar amb una veu dolça i càlida que tothom va apreciar. Al mateix moment que tocava el violí i cantava els espectadors aplaudien al ritme de la melodia. Quin somni tan bonic!