vane

Chloé Gouarré Riba_3ème H Lycée Comte de Foix

Quan ets petit sents curiositat per tot, com per aquella llum misteriosa, aquella cosa tan estranya que quan tanques la nevera s’apaga de sobte i desapareix; però que quan l’obres, s’engega per art de màgia. Tothom ha intentat, un cop a la vida, veure com es tanca la llum de la nevera. És un d’aquells misteris a resoldre. Fins i tot n’hi ha que han intentat entrar-hi per veure si realment s’apaga, i alguns han acabat trencant la porta. Al final, acabes descobrint que ens han mentit tota la vida, que no hi ha cap tipus de màgia ni cap persona esperant encendre o tancar el llum. Únicament és un petit, senzill i insignificant sensor.

Nahum Freeman Sans_3ème H Lycée Comte de Foix

Aquesta és una de les coses que, quan les veus al súper, prefereixes comprar-les fetes tot i que, en realitat, cuinar-les a casa no costa res. Vinga, decidit, deixo la mandra de costat i m’hi fico! D’una banda coc els macarrons a la cassola, de l’altra faig la salsa de tomata en una paella. I ara ve el moment decisiu: ho barrejo tot per acabar-ho al forn amb formatge ratllat i, sobretot, amb l’ingredient estrella: l’orenga que, si pot ser, no sigui de fa un any… Només de veure com es desfà el formatge se’m fa la boca aigua, però… La cuina ha quedat feta un desastre! Ara recordo perquè prefereixo comprar-los al súper…

Vicky Grau Pujol_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp

Hi és i no hi és. Està aquí, però ja no. El temps passa volant. Sembla mentida que fa 14 anys que hagi nascut. El temps s’ha d’aprofitar al màxim, perquè un cop passi, no tornà enrere. Intenta fer de tot, passa’t-ho bé, gaudeix al màxim. Però sobretot amb precaució, perquè el temps no solament passa també envelleix. El temps s’envola, vist i no vist. Un segon ha passat, el minut s’ha escapat, l’hora ja no és vista, i quan he aixecat el cap dels llibres, llibretes, ipad i zoom, el dia s’ha volatilitzat. Els dies van passant i l’any se’ns acaba, així que aprofiteu, segons, minuts, hores…en fer allò que més us agrada, aprofiteu!

Erika De Sousa Augusto_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp

Recordo encara el teu aroma, recordo totes les trucades, recordo el teus “tot anirà bé”, missatges que em treien un somriure. Et recordo a tu… Nosaltres érem l’un per l’altre, dic érem perquè ja no som, ja no som conversa, ja no ens truquem i sento que has entrat en un bucle d’amnèsia. Em sento destruïda al pensar el que érem i no som, el que podríem arribar a ser i no serem. Cada cop que et penso intento no recordar, però mil moments arriben així, impedint entrar en l’estat d’amnèsia.

Rafael Lopes Cabo_3ème A Lycée Comte de Foix

Em desperto feliç i alegre com tots els dies. M’aixeco ràpidament com sempre, però avui és el meu aniversari, faig 15 anyets, genial! Al matí anant cap a l’escola tots em feliciten. Sortint els meus amics em porten a fora precipitadament, no sé què passa… Sobtadament una explosió de llum, confeti, crits, l’eufòria s’apodera de mi! La festa que m’han preparat és extraordinària, magnífica, fabulosa, increïble… De sobte un so em desperta, estic envoltat de tota la meva família, tots em miren amb els ulls plorosos. Acabo de tornar d’un llarg viatge, he estat en coma més de tres anys, ara em toca fer realitat la meva vida de somni!

Hugo Lima Ribeiro_3ème A Lycée Comte de Foix

Soc l’Hugo i jugo en un equip de futbol d’Andorra. És el cap de setmana i ens toca el primer partit de la temporada, no sabem contra quin equip jugarem, l’Encamp, la Massana… Arriba el dia del partit i ens toca contra l’Ordino. Tinc una barreja de sentiments, content per jugar però molt trist perquè la meva àvia està a l’hospital en estat molt greu. El partit acaba i hem guanyat 4 a 1. Anem amb els meus pares cap a casa a celebrar la victòria. Arriba l’hora de menjar i ens truquen de l’hospital per comunicar-nos que la meva àvia ha evolucionat favorablement. Estic eufòric, la celebració ha valgut la pena, acabem el dia feliçment.

Albert Luque_4t ESO Col·legi Sagrada Família

Tot comença un dissabte a les cinc del matí en una parada de bus, amb tot l’equip de futbol amb el qual anàvem de torneig a la Cerdanya, on es presentaven uns equips de gran qualitat com poden ser: el Barça, l’Atlètic de Madrid… i molts més els quals ens farien perdre, segurament, però també acabaríem aprenent i fixant-nos en les jugades que fan i com es mouen pel camp.
A l’arribar a l’hotel, després d’ubicar-nos a les habitacions i ordenar-ho tot, ens van dir contra quins equips disputaríem els partits. Ens va tocar contra un equip francès i el Barça, al primer vam empatar 1-1 i contra el Barça vam quedar 5-2, com era d’esperar.

Alex Chufarovsky_4t ESO Col·legi Sagrada Família

Aquest estiu tan llarg que s’havia ajuntat amb la quarantena havíem decidit anar amb els amic a passar un dia a la muntanya. El dia següent vam fer les motxilles i vam anar al llac de Cabana Sorda, on hi ha roques des de les quals pots saltar a l’aigua. Quan vam arribar tot anava molt bé fins al moment que estava fent una foto a un amic. De cop sento un soroll molt estrany al meu darrere. Resulta que era una pedra que va caure d’un pic i m’anava just al cap. Vaig apartar el meu amic i em vaig tirar al terra. Al final només li ha ratllat una mica el braç. L’important és que no ens ha passat res greu i hem tingut la sort d’estar vius.

Pedro Marinho_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Aquell pobre senyor no recordava res. L’home es va despertar a terra després d’estar inconscient durant 30 minuts. Quan es va aixecar i va mirar al lavabo, va veure que hi havia un cadàver. Era el cos de la seva amiga. En aquell moment, la policia va trencar la porta per entrar i va declarar culpable el senyor que hi havia dintre de l’habitació. Després de dos mesos a la presó, va sortir i va anar al seu pis. En mil·lèsimes de segons, un detectiu va entrar i va començar a fer-li preguntes ximples. L’home se’n va cansar, va acceptar que l’havia matat i que va planejar tot allò per ser innocent.

Martí Farrero_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Em va dir que ja trobaria algú altre que m’omplis el cor d’amor, que tot això l’havia superat, que volia deixar-ho. Tots em diuen que l’oblidi, que les noies van i venen, però no saben el que diuen. Ella és única. Els últims vuit mesos havien sigut els millors de la meva vida. No hi havia dia que no somies en ella. No entenc per quin motiu ho ha volgut deixar. Que no era el millor xicot que es pot tindre? Li feia regals, li donava la bona nit, deixava de quedar amb els meus amics per estar amb ella… Era perfecte. Semblava que estigués obsessionat. Però no ho estava, veritat? Potser per això ho ha volgut deixar…

Laia Jover_3ème Lycée Comte de Foix

L’Ivan era un noi que se sentia menyspreat i rebia insults dels seus companys, fins i tot de la Lídia, de la qual estava perdudament enamorat. Però ella tenia parella, el Leo. I mira que n’arribaven a ser de diferents tots dos! Però quan l’Ivan intentava apropar-se-li, l’única cosa que aconseguia eren més humiliacions i insults. L’Ivan ja no podia més i es va acabar llençant per la finestra de casa seva. Va ser horrorós! Sortosament, va despertar-se al cap d’uns dies a l’hospital i l’única persona que era allà, al seu costat, era el Leo. Ara tenen 25 anys i l’Ivan i el Leo continuen estant junts, tot i que costa de creure.