vane

Jan Pujol Martínez _3ème I Lycée Comte de Foix

Estic per la carretera del Coll de la Botella amb la moto de trial. Arribant al coll, quan de cop i volta em trobo la policia nacional d’Andorra. Al cotxe hi havia un amic meu i el seu pare, que era policia, jo no ho sabia. El meu amic em va reconèixer i per espantar-me li va dir al seu pare que encengués les sirenes del cotxe. Em vaig parar, i el cotxe es va aparcar darrere meu. Primer va sortir el seu pare del cotxe per fer la broma i em va començar a dir que trucaria als meus pares… li vaig suplicar que no ho fes, i de cop i volta va sortir el meu amic rient. El vaig mirar i em vaig ficar a riure amb ell. Va ser una bona broma.

Inés Sangrà Canut _3ème I Lycée Comte de Foix

De vegades, sec i penso en els altres. Com seria viure una altra vida. Pot ser qualsevol persona, però la majoria del temps penso en ella. Ella, que ocupa la meva ment dia rere dia, nit rere nit. Però per què? Per què ella i no una altra? Després de nits en blanc somiant, imaginant, com seria passar una vida sencera al seu costat, per fi ho he entès. He descobert tones de coses: explicacions i justificacions per arribar a la remota conclusió, que estic bojament enamorat. D’aquella noia de cabells llargs i d’ulls blaus penetrants que un dia va aparèixer al bell mig de la ciutat i em va preguntar: “T’agradaria ser el meu príncep blau?

Marc Pérez_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Va començar en una nit fosca. Una família vivia en una casa enmig del camp, tot era tranquil, silenciós, amb calma. Un dia la mare va dir als seus fills que anessin a sopar. Quan els fills van arribar estaven mirant la televisió, que deia que un fantasma havia aparegut en un camp. La mare, el pare i ells estaven espantats ja que ells vivien en un camp. Eren aproximadament les dotze de la nit, i els nens se’n van anar a dormir. Durant la nit els nens van sentir un soroll. Van veure que no havia objectes, però ell es va adonar que un ganivet no hi era. El fill estava molt nerviós i va trucar a la policia i finalment el van trobar.

Carolina Osona_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Mai t’ha passat que has començat a parlar amb el teu gos. Sembla que t’escolta i et comprèn, però mai has pensat si certament t’escolta o simplement et veu moure la boca i fer sorolls? No t’ha passat mai que quan l’escridasses perquè ha fet alguna cosa malament t’ha fet cara que se’n penedeix? Doncs a mi sí i m’ha fet moltíssima pena. A vegades quan li dius que faci alguna cosa i no ho fa, com per exemple quan estàs jugant amb ell i li tires el pal per jugar i no et fa cas. I després em pregunto, els gossos t’escolten o solament et fan cas perquè hi estan acostumats o només ho fa el meu? Soc l’única que s’ho pregunta, oi?

Laia Puigdemasa Müller_3r B Col·legi Sant Ermengol

Eren les dotze de la nit i plovia molt. Va parar a una màquina rentacotxes. Va obrir la seva cartera i va treure’n tres monedes. Va arrencar el cotxe i va entrar a la màquina, les portes es van tancar i va començar la neteja. Estava teclejant el telèfon quan de sobte es van apagar tots els llums i la màquina es va aturar de cop. Va obrir la llanterna del mòbil i va sentir un soroll molt fort. Una mica espantat es va girar i… una àvia diabòlica amb els cabells despentinats i els ulls molt vermells i vidriosos el mirava. L’última cosa que va veure abans de morir va ser un ganivet amb la punta molt afilada travessant-li el cor.

Carla Calvet Fonoll_3r B Col·legi Sant Ermengol

Dormia, més ben dit somiava. Tot era perfecte, em trobava de viatge amb els meus amics. New York. L’objectiu? Visitar, caminar i passar-ho bé. Cada dia era ben diferent. Acabàvem esgotats. Vam passar tot l’estiu viatjant amb els amics. Em sentia profundament satisfet. Tot havia estat possible gràcies a l’esforç. De sobte em vaig despertar. Sabeu on era? En un avió.

Martina Tonino_3r D
EA 2a Ensenyança d’Ordino
La notícia va arribar quan tenia 8 anys. Els meus pares s’havien separat. No m’ho esperava, em va impactar molt. No sabia què pensar ni què fer. Suposo que era normal. No m’adonava de la situació en la qual estava. El meu futur havia canviat en qüestió de segons. Superar-ho em va costar uns quants anys perquè sabia que entrarien persones noves a la meva vida i en recordar el passat em posaria trista. A més, sabia perfectament que hi hauria discussions fortes i d’altres no tan fortes. Ara, passats els anys continuen aquestes sensacions, emocions, discussions i enfrontament però intento recordar tots els moments amb la màxima felicitat.

Aitana Rivero_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
Mans blanques i venes blaves. Més ossos que pell. Blaus deixats per les agulles que el mantenien amb vida. Estirat. Prim. Ella, quasi plorant, sostenint les llàgrimes davant de la família, fent-se la forta i defensant un discurs d’esperança. A mi, deixen de preocupar-me les persones que hi ha davant i em trenco, ploro. Recordo que tota la vida l’he vist feliç, actiu. Ple de vida. Ara la imatge és ben diferent: sedat tot el dia i ple de tubs als braços que el connectaven a una màquina, una màquina sorollosa però imprescindible per mantenir-lo amb vida. No puc més, em refugio al lavabo, sec, penso… i si tot acaba? Simplement ploro.

Keila Cellay_3r curs 2019-2020 EA 2a ensenyança d’Encamp

Encara recordo quan va arribar al col·legi a finals d’abril, va ser un enamorament sobtat, no m’ho esperava gens. No anava a la mateixa classe que jo però la veia als patis i als canvis d’aula. Els primers dies em vaig animar a parlar-li una mica, però quan el meu millor amic em va dir que volia sortir amb ella vaig decidir que era millor no dir-li res. Només van estar junts una setmana, però jo estava segur que a ella li seguia agradant. L’última setmana d’escola vaig mentir dient-li que m’agradava una altra i ella va fer el mateix. Vaig decidir guardar-me tot el que sentia i mai li he dit la veritat, mai hem tornat a parlar…

Rui Alves_3r curs 2019-2020 EA 2a ensenyança d’Encamp

Abans que la meva àvia morís, em va explicar una història que fins ara no em creia. La història és que ella quan dormia somiava en un gos. El somni se li repetia tan sovint que fins i tot se l’imaginava quan estava desperta. Ella deia que aquell gos li deia totes les coses que li passaven i jugava amb ell. Una vegada jo vaig arribar amb un gos a casa seva. La meva àvia va insistir que el gos era igual que el que s’estava imaginant tot el temps. Jo veia que la relació entre el meu gos i ella era molt familiar, com si es coneguessin des de feia molt temps, quan en realitat els havia presentat jo el dia que me’l van regalar.

Kílian Sànchez Codina_3r B Curs 2019-2020 Col·legi Maria Janer

La veus, us trobeu i parleu. La mires i imagines una vida al seu costat, un futur i una família creats per tu mateix. Imagines gaudir cada dolç moment junts, cada instant, cada segon. Penses en com n’és de bonica, el color dels seus cabells, el verd dels seus ulls, el seu petit nas i les seves perfectes orelles. Et preguntes per què t’agrada tant, i decideixes apropar-te suaument als seus llavis per fer-li un agradable i màgic petó i se’t fa etern. Massa tard. Et despertes. La melodia del despertador et penetra al cap d’una revolada. Saps a l’acte que no és veritat, que mai ha succeït. Mai! Ella ja és feliç, però no amb tu, amb un altre.

Judit Jiménez Baena_3r B Curs 2019-2020 Col·legi Maria Janer

Moments! Aquells dies amb els avis, els pares, els germans, els amics…! Avui en dia, els adolescents no gaudeixen d’estones en família o amics. La tecnologia ha evolucionat i, últimament, els nens tenen mòbil ben aviat. Quan no se’n tenia, les relacions eren més properes, profundes i autèntiques. Passa el temps i les persones que sempre han estat al teu costat van marxant i plores. Per què plores? Són records que no queden en l’oblit, records d’infantesa, aquells temps sense la tecnologia a l’abast i ara, t’adones del temps que has perdut i que podries haver aprofitat gaudint de la família i d’aquells a qui més estimes. Massa tard.

GUANYADORA CURS 2019/2020
Ariana Pereira Cascao_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi ha moments en què desitjaria no poder pensar, no tenir la capacitat de recordar o simplement no poder enyorar. Cada segon que passa penso en el sentiment de trobar a faltar o d’haver perdut algú o alguna cosa. Puc fer veure que no m’importa, però realment és l’única cosa en la qual puc pensar. Sens dubte és un gran repte i tot i això no entenc per què li dono tanta importància, no soc la primera ni l’última que viu aquesta situació. No paro de pensar en aquell futur comiat, en aquells primers dies d’una nova vida, on tot comença de nou. Cada segon que passa és per a mi l’últim. Sé que ho trobaré a faltar, sé que us trobaré a faltar…

GUANYADORA CURS 2019/2020
Lidia Rosales Polini_3r A Col·legi Mare Janer

M’encanta recordar aquella olor de xo-colata calenta que feia la meva àvia cada dissabte al matí. M’encantava el somriure que se’m dibuixava a la cara al veure’m reflectida al mirall i notar aquell bigoti negre que tan a gust em llepava. Em recordo del pare entrant per la porta amb els xurros a la mà mentre cridava: “A la taula i al llit…” Em recordo de les moltes vegades que era a casa de l’àvia veient aquella pel·lícula que a mi tant m’entusiasmava. Em recordo d’aquelles paraules tan maques que la iaia em deia, mentre m’acariciava les galtes. Em recordo de tantíssimes coses que, fins i tot a vegades, m’oblido de moltes.

Joel Florencio _3ème F Lycée Comte de Foix
Em dic Joan i tinc 12 anys. Estic estudiant a l’escola francesa d’Andorra i el futbol és la meva passió. Aquest cap de setmana juguem la final de la lliga i si guanyem ens classifiquem per al torneig Futbol Frontier Internacional. En aquest torneig participen els millors del món com el Barcelona, l’Arsenal, el Raimon, el Marsella, el Porto i el PSG. És el meu somni des de petit, el meu germà petit està molt il·lusionat per veure’m participar en aquest torneig. Però m’agradaria que això fos veritat perquè acabo de recordar que estic a l’hospital i que amb el meu problema físic no podré jugar mai al futbol. El millor somni .

Igor Brandao_3ème F Lycée Comte de Foix
Un insecte molt interessant que està sempre molestant i que no para mai, només quan arriba la nit es queda quieta. Al matí quan entra un raig de sol comença a bellugar-se una altra vegada, llavors ens obliga a despertar-nos, ens obliga a aixecar-nos i a agafar una paleta per tal d’intentar matar-la però s’escapa molt ràpidament i gairebé sempre se salva. Hi ha un dia que finalment la pots matar, però ella no sap que està a punt de viure els seus últims minuts, però no parava de molestar fent voltes i més voltes… però quan es va posa al vidre, llavors és el moment d’agafar la paleta i estampar-la contra el vidre.

Rodrigo Cardoso _3r C ea 2a ensenyança encamp
Sabia que el partit era decisiu i si el guanyàvem érem campions de lliga. Anàvem a jugar fora del país. Jo jugava poc perquè tenia problemes a les cames i això m’impedia córrer com els altres. Però tinc una habilitat que em caracteritza, trec la pilota amb molta facilitat. Gràcies a això, s’està fent realitat el meu somni: conèixer el meu jugador de futbol favorit. Vam arribar als penals, estàvem tots molt nerviosos, ja havien xutat tots i havien fallat. Era el meu moment, vaig xutar i vaig veure la pilota entrar. Tothom cridava d’eufòria i entre tot aquell soroll vaig sentir el meu nom. Era ell, m’estava cridant.

Jaume Jordi Teixidó_3r C EA 2a ensenyança encamp
Aquell dia va ser molt important, vaig veure el partit i se’m van obrir les portes al món del rugbi. Vaig apuntar-m’hi. Cinc anys després, l’equip s’havia reduït. De sobte, em vaig trobar sol, jo volia seguir però no m’atrevia. Pensava que em farien mal, que no els podria placar, que quan em plaquessin no podria aixecar-me. Ho vaig explicar al meu amic, que de seguida em va animar. Les seves paraules van donar-me el coratge que necessitava. Quan es va acabar la temporada, vaig passar de categoria i en aquella ocasió la por no va paralitzar-me.