Enzo Auladell_3ème B Lycée Comte de Foix
L’estiu dels 18 anys, els amics d’infància vam voler organitzar quelcom sabent que ens separaríem per anar a la universitat. Volíem marcar el nostre comiat amb un viatge que recordéssim sempre. Ja portàvem mesos estalviant. Vam decidir anar a París i fer el trajecte en cotxe. En arribar a París, vam visitar el centre, la torre Eiffel i un museu. No havíem contractat dades mòbils i, sense wifi, en una ciutat tan gran com la capital francesa, érem incapaços de situar-nos. I, què fan uns nois de 18 anys que no saben parlar francès i sense wifi a París? Doncs, fàcil, aviat ens vam perdre en una ciutat amb més de dos milions d’habitants.
vane
Temps
Noa Figueredo_3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino
El temps és aquella mesura del moviment, en relació amb el precedit i el passat, que determina el principi i el final de la nostra vida. La majoria de nosaltres pensem que aquest temps és etern i que hi haurà temps per a tot. La veritat és que no, que no hi ha temps per pensar en el passat o en el futur. L’únic important és viure el present, l’ara. És rellevant no deixar passar aquest temps, aquest gran espai entre els nostres records. Viure la vida al màxim sense deixar passar cap oportunitat, ni ocasió. No pensis en el que diran, o en el que estan pensant… la vida és massa curta per a tot això. La teva vida és només teva. Viu per a tu.
La meva finestra
Gina Armengol_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Des de l’habitació admiro el paisatge i veig com tota la muntanya es pinta amb una admirable gamma de verds, marrons, vermells… Contemplo com el vent fa que els arbres xoquin entre ells i com les gotes de la pluja cauen bruscament a terra. Estic tranquil·la dins de casa, calenta, protegida i segura. Però en el fons ho sé. Sé que quan arribi el moment de madurar, de tenir responsabilitats, de preocupar-me pels diners i per moltes coses més i obri la finestra, notaré com el vent i la pluja acaricien la meva cara. Notaré l’olor de la pluja, veuré com el terra mullat s’omple d’aigua i notaré el sabor amarg de la preocupació.
El pas de la vida
Èric Puente Serena_3r C Col·legi Mare Janer
Arribo. Parlo. Pujo. M’assec. Estudio. Escolto. M’aixeco. Tafanejo. M’angoixo. Truco. Marxo. Camino. M’espero. Entro. Surto. Torno. Parlo. Critico. Insulto. Menjo. Pujo. M’assec. Em queixo. Parlo. Marxo. Truco. Teclejo. Escolto. Camino. Escric. Em vesteixo. M’espero. Parlo. Ric. Em desvesteixo. Em preparo. Escalfo. Jugo. Xuto. Passo. Estiro. Em canvio. Camino. Arribo. Saludo. Em dutxo. Sopo. Miro. Parlo. Truco. Xatejo. Em neguitejo. Ric. Observo. Repenso. Descanso. Respiro. Dormo. 40 anys després…
Em desperto. Em vesteixo. Surto. Camino. Treballo. Torno. Menjo. M’espero. Treballo. M’angoixo. Acabo. Parlo. Truco. Parlo. Sopo. Dormo.
Estimat temps
Zoe Bregolat Martellotto_3r C Col·legi Mare Janer
Un rellotge ens marca, l’agulla ens defineix, es mou, i una acció s’interposa. L’acció diu qui som, indica pel que passarem i si aquesta serà l’hora del nostre encant.
L’agulla torna a la rutina, recordem el repte, el que ens va fer més forts, o ens va fer arribar a un punt on tan sols volíem apagar el rellotge, treure-li les piles.
El temps passa, volem un canvi, replantejar-nos aquelles agulles, les que porten el nostre nom escrit.
L’agulla es mou, la llum no apareix, però tu hi has de creure.
El temps vola, vas darrere d’ell, l’acompanyes, aneu agafats de la mà, marca la teva hora. Però la pregunta és: Tu, com l’has viscut?
Vist o no vist
Neo Dols Tejeiro_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Era un matí amb núvols, el cel estava tot tapat. Va decidir anar a veure la persona que tant estimava. Volia que per fi es fixés en ella. Quan va arribar es va apropar i, sense pensar-ho, va voler cridar la seva atenció. Ella li feia gestos, ell no ho veia. Ella li feia l’ullet, ell no ho veia. Ella aixecava la mà, ell no ho veia. Per últim, ella es va apropar més perquè la veiés, però ell encara no la va veure, així que va decidir anar-se’n. Abans de marxar, va pensar: “Jo sé que has vist tot el que he fet. Ho sé perfectament.” Finalment, ella va sortir del cementiri amb bona cara i la certesa que la cita havia estat un èxit.
El despertar
Diana Ferreira Lopes_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
La senyora Josefa es desperta i el primer que fa és posar-se de genolls per resar pels seus familiars. Quan acaba, va al lavabo a preparar-se per començar el dia. Ella i la seva gossa surten de casa a les 7.30 del matí, se’n van a fer una passejada pel poble, s’asseu en un banc i la gossa s’estira al seu costat. La senyora respira profundament i nota la brisa del matí. Passats tres minuts, sent el clàxon del forner i s’hi acosta per comprar pa i els pastissos acabats de fer que els agraden tant, amb aquella oloreta dolça i bona. Després torna a casa i prepara la taula per als nets, però ningú s’asseurà a esmorzar amb ella. Ja no.
La meva distracció
Claire Reinoso_3ème H Lycée comte de foix
Sempre que torno de l’escola el primer que faig és dirigir-me al menjador. Allà, cada dia, després de classe, m’esperen uns éssers fabulosos. Són més petits que un conill i són peluts; tenen les orelles i els ulls grans i quatre potes. Em distrec molt fàcilment amb ells. Gairebé sempre un d’ells m’acompanya a treballar perquè s’adorm sobre meu. Després d’estimar-los i estudiar una estona, els deixo córrer pel jardí. Es tornen bojos. Corren d’un costat a l’altre, es paren a menjar una mica d’herba i tornen a córrer. Estan així tota la tarda fins que els intento agafar per entrar-los a casa. Són els meus conills d’Índies.
La vida
Carla Granados_3ème H Lycée comte de foix
La vida és un instant, un moment. És aquell dia que vas anar a jugar a futbol al parc amb els teus amics o aquell que vas riure tant que et vas pixar a sobre. La vida són tots aquests instants. Poden ser moments tristos, com quan el teu millor amic marxa a viure als Estats Units. També poden ser feliços, com quan retrobes el teu germà després d’un any i mig sense veure’l. Per això el meu consell és que no t’ho pensis més i facis allò que sempre has volgut fer i mai no has fet. Fes pònting, queda amb els amics, ves a sopar a fora, enamora’t, viatja… Pensa que avui som aquí; però demà, per molt trist que soni, podem no ser-hi.
Un dia a l’institut
Cristian Chiaramon Ti Mañas_3r A Col·legi Espanyol María Moliner
Em vaig despertar, era un dia com un altre i vaig anar a l’institut. Era primera hora i estava molt cansat, em tocava música i era una assignatura que no m’agradava gens, el professor es deia Gustavo, era molt bona persona i havia sigut militar. Aquests anys hi ha hagut una malaltia mortal degut a febre alta. Quan estaven fent uns experiments per trobar una cura, es van barrejar dos productes químics que van fer una reacció pitjor que la pròpia malaltia. I ara el 95% de la població són una espècie de zombis. Amb els anys s’han fet immunes, encara estan buscant la solució, però ja no hi ha esperança i ens hi hem d’acostumar.
Estiu i vacances
Carlos Adrián Lima dos Santos_3r A Col·legi Espanyol María Moliner
Aquestes vacances me’n vaig anar a València amb el pare i el germà. Vam anar a la platja, a la piscina, també vam visitar un castell. M’ho vaig passar molt bé. Hi vam estar uns 20 dies. Després vam anar a Catalunya, a un hotel amb piscina. Internet no anava gaire bé així que anava molt a la piscina per no avorrir-me. Hi vam estar un cap de setmana. Després vam tornar a Andorra, vam anar a jugar a bitlles, a cartes, a la muntanya i vam fer un pícnic. Al final el meu pare se’n va anar perquè tenia feina i les vacances s’havien acabat. Va tornar la meva mare, que havia anat a Barcelona. I aquestes han sigut les meves vacances d’estiu.
El gran torneig
Nihad el Attabi_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia vaig anar a un torneig de futbol a Salou. A la primera part no vam marcar cap gol i quan vaig sortir al terreny de joc vaig fer un punt. Havíem de guanyar per ser segons del campionat i aconseguir el trofeu. Vam quedar segons i vam guanyar el trofeu. Em van regalar una revista de futbol i ens vam fer una foto. Després vam anar a un restaurant de Salou per dinar. Tot seguit, vam pujar a l’autobús i no vaig tenir temps de fer fotos del partit que va estar força bé perquè era la primera vegada que competia fora d’Andorra. M’ho vaig passar molt bé al campionat perquè vam quedar segons al torneig i vam aconseguir un trofeu.
Canvis
JÚLIA DOMINGO FUENTES_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Arriba l’adolescència, entres a la secundària i ja ets gran. Però no, segueixes sent el mateix nen innocent i manipulable. Coneixes gent nova, deixes les teves amistats enrere, creus que has fet bé, et creus gran. Comences mentint als teus pares, després surts de nit, proves l’alcohol, el tabac i ja estàs. Ja estàs amb aquest cercle viciós que no s’atura ni un dia de la teva vida. Arriba un dia en el qual t’adones que no pots parar. Ningú et pot ajudar, les teves amistats són iguals que tu i els teus pares no ho saben. Però de cop arriba aquella persona que fa que ho canviïs tot, la que era la teva vida canvia en un moment.
L’amor
Celia Diaz Mier_3r Col·legi Sagrada Família
Tot de cop vaig recordar que quan era petita vivia pensant que l’amor es basava a trobar a aquella persona que et faci somriure sempre i que mai permeti que ho passis malament. Avui miro al meu voltant i descobreixo que l’amor són els t’estimo de la teva mare, els riures amb el teu millor amic, el confio en tu d’algú que t’importa, plorar per haver perdut la teva persona preferida, anar a un lloc especial per a tu, els petons, les abraçades, adonar-se que l’amor propi no és egoista… Tot això és l’amor, i no només cal centrar-se en una relació amb un noi o una noia; la teva mirada ha de ser més àmplia i veuràs que tenim molt més al davant.
La competició
Neus Hernández_3r Col·legi Sagrada Família
Competició a França. A partir d’aquell moment comença el patiment de veritat, entrenaments durs, noves tècniques. Però el pitjor és el dia abans, quan has d’anar a dormir d’hora perquè l’endemà t’has de llevar a les 5 del matí per anar amb el cotxe a un lloc llunyà . Et canvies, et pentines, vas al pesatge i vas a escalfar, veus el nivell dels teus oponents, la xerrada de l’entrenador, et separen dels companys, et fiquen amb les noies del teu pes. És el torn del nervis d’una competició, aquella sensació que tant em fa dubtar si el que he patit entrenant durant els últims mesos em serviria.”Hajime” 1, 2, 3, ets una màquina de matar.
Endevinalla
Ruben da Silva_3ème C Lycée Comte de Foix
He estat setze anys de la meva vida a casa, estimat pels catalans i odiat a la capital espanyola. No soc gaire alt, però, per a molts, soc igualment el més gran. A casa he tingut tinc encara molts amics. Allà on he crescut, sense mi, haurien viscut molts fracassos. Però que hi fos jo tampoc era una garantia d’èxit. Quan vaig arribar, era un noi brasiler i el meu “pare” em va ensenyar com adaptar-me a la meva nova llar. Des que ell va marxar de casa, vaig haver de pilotar-la jo sol amb el pes que això representava fins a l’agost del 2021. A partir d’aquell moment, vaig deixar la casa de la meva vida per anar a París. Qui soc?
Un món imaginari i un de real
Jana Rodriguez_3ème C Lycée Comte de Foix
En una saleta, de parets blanques, sense finestra ni mobles, hi havia un nen que escrivia. Escrivia tots els seus desitjos en un full. Estava tot sol i no tenia amics. Escrivia tot el que li passava pel cap, era el rei del seu món imaginari, però no tenia poble. Escrivia tot allò important. El seu regne era aquell lloc. El seu petit món blanc era la seva escapatòria però algun dia el nen hauria de sortir-ne i descobrir una altra realitat, un món ple de colors. També coneixerà el mal i el nen haurà d’adaptar-se per sobreviure. Aquell nen que ara és príncep del seu món un dia es convertirà en rei de dos mons, i serà un bon rei.
Dubte existencial
Maitane Domínguez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Què hi ha després de la vida?” o “què hi ha després de la mort?” són preguntes que ens fem molts de nosaltres i no podem treure’ns del cap. Alguns tenen por, d’altres tenen ganes que arribi, i a la resta hi és igual. Curiós, oi? També hi ha diferents creences sobre què passarà després; alguns pensen que existeix el cel i l’infern, gent que creu en la reencarnació i els que pensen que no hi ha res, que de cop tot s’apaga i deixes de sentir, d’existir. Si a algú d’entre vosaltres, estimats lectors, se li ha presentat algú que ha traspassat i li ha explicat el que hi ha més enllà, no ens deixeu amb aquest dubte existencial.
La veritat
Izan Cristeto_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El meu dia a dia és “simple”: m’aixeco, em dutxo, em vesteixo, vaig al col·legi, em retrobo amb els amics, jugo, m’ho passo bé, em poso a estudiar, treballo (poc o molt) amb grups o sol, dino, torno a jugar amb els meus amics, surto de l’institut, faig les extraescolars, torno a casa, em dutxo, sopo, estic una mica amb la meva família i torno al llit. I l’endemà el mateix, i el següent i l’altre.
Pot semblar avorrit, dit així, però hi ha moments del dia en els quals m’aturo. Paro, reflexiono i m’adono de la importància de tot el que fem, ja que la vida és com una maqueta: si traiem una peça, la maqueta cau com un castell de cartes.
Deslleialtat
Júlia Martínez Bonet_4t A Col·legi Mare Janer
Agraïda. Agraïda estic de tenir-te al meu costat. Revisc quan penso en el teu somriure matiner. Formar una família mai m’havia resultat interessant, no obstant, per tu ho canviaria. T’estimo. T’estimo tant que no puc deixar de pensar-te ni un sol minut. Has convertit la meva ànima grisa en una d’acolorida. Ets la meva raó per existir. Qui li dona sentit a una miserable vida. Gràcies per haver-me ajudat a descobrir l’amor verdader.
Aquestes paraules serien les que t’agradaria escoltar, però no sempre s’escolta el que un desitja. La realitat és que la carta la dedico a la meva amant. Només t’ha estat enviada per poder dir-te: adeu!