e_640

JOSE PRIETO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un nen es troba un rellotge en una estació de tren i se’l prova. Canviant l’hora s’adona que pot tornar enrere en el temps. Llavors, aprofita l’ocasió per resoldre els problemes del passat. Tot anava molt bé, quan de sobte un dia s’adona que els seus pares ja no el reconeixien. El nen va començar a reflexionar i va arribar la conclusió que cada vegada que tornava al passat i canviava un defecte tenia una influència en el futur. Això el va marcar tant que finalment va decidir no canviar més els seus defectes, acceptar i afrontar el futur tal com es presentés per no perdre més familiars seus.  

Gerard canal_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un home es despertava cada dia en un lloc diferent i anava coneixent el món de manera ràpida, ja que només tenia 24 hores. Un dia es va despertar i no sabia on era. Va començar a escoltar gent disparant, helicòpters i bombes. Es va adonar que era a Israel. Però ja era massa tard per fer-hi res, perquè una bomba li va caure a prop. Va començar a córrer amb totes les seves forces, però no va ser suficient. En aquell moment, va veure el perill que suposa viatjar i va reflexionar sobre les guerres, i com de malament ho passen les persones que tenen familiars i amics a la guerra, que moren per defensar el seu país.

ELIAN GARRIDO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’altre dia havia sortit a passejar pel carrer al costat de casa meva. Al costat de la carretera vaig veure un noi que em semblava que em saludava, jo, vaig fer el mateix i el vaig saludar. De sobte m’adono que aquell senyor no em saludava a mi, sinó a una noia, que se situava darrere meu. Per no passar vergonya, vaig deixar la mà alçada, instants després va venir un taxi i hi vaig pujar, va portar-me fins a l’aeroport. Avui soc a l’Afganistan començant una nova vida. Les oportunitats s’han d’aprofitar.

LOLA CASAS_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

La relació entre germans és d’amor-odi. De bones, ho donaries tot per ell però a vegades, no vols cedir ni en un detall. Quan ets el germà gran, sempre et toca fer les coses, ja que has de donar exemple. Quan discutiu o vol quelcom de tu, sempre tindrà la raó o se sortirà amb la seva, perquè els pares el veuen més fràgil i el protegeixen. A més, el petit aconsegueix als dotze anys moltes coses que tu no has aconseguit fins als quinze. El gran li obrirà totes les portes perquè els pares ja ho hauran experimentat abans, i no es plantejaran tants dubtes. I tot això, per als grans, fa ràbia. Però al final, és una gran sort tenir germans.

ABRIL GOMES_3ème H  LYCÉE COMTE DE FOIX

Dies abans del meu aniversari, vaig rebre aquella misteriosa trucada. Quan vaig agafar el telèfon ja havien penjat. No podia recuperar la trucada, el número no havia quedat registrat. Segurament era de l’estranger. Després d’aquella intrigant trucada, no n’hi va haver cap més. Un matí com qualsevol altre, vaig anar a l’institut però llavors, estava especialment alegre i emocionada perquè l’endemà seria el meu aniversari i em feia il·lusió. Quan ja vaig tornar a casa, la porta estava oberta. Quina sensació! Vaig entrar i hi havia la meva àvia. Tot va prendre sentit, era ella qui havia trucat perquè ens volia avisar de la seva visita. 

ALMA MARTINÉZ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Avui ha sigut un dia molt dur, només volia descansar amb el meu marit i el meu fill. Ells estaven dormint quan, de sobte: Ring! Ring!… Em va començar a sonar el telèfon. Jo l’ignorava, però no parava de sonar. Com que no volia que es despertessin, em vaig aixecar i vaig contestar. Al principi ningú responia així que vaig penjar. De sobte, quan estava tornant al llit va tornar a sonar, em vaig girar i vaig respondre. Estava bastant espantada, ja que era molt tard. Una veu estranya va respondre… —desperta’t, res és real, desperta ja—… On soc? vaig pensar. Soc en un hospital.  —Acabes de despertar d’un coma de 10 anys—. Res era real.

Ruben Gama_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Veient la televisió vaig sentir el timbre de casa. Em vaig aixecar i vaig anar cap a la porta per veure qui era. Vaig obrir la porta i vaig veure una caixa a terra. Vaig agafar la caixa i vaig entrar dins de casa. Vaig asseure’m per obrir la caixa i vaig trobar una carta en un sobre negre. Vaig començar a obrir-lo i vaig veure que era un sobre d’una persona amb qui em vaig barallar fa temps. Creia que era una carta de disculpes o per fer-nos amics, però la vaig llegir i no era el que pensava: eren tot insults. La vaig anar a tirar a les escombraries, però vaig sentir un soroll molt repetitiu, com un rellotge, i… BOOM! 

JOEL GONZÁLEZ_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cinc anys abans la Segona Guerra Mundial, la família Reinz, una família pobra, vivia als afores d’Alemanya. Un dia, els pares van anunciar que havien comprat uns bitllets de tren per anar-se’n a un altre lloc. Durant el viatge, aquesta família es va fer amb la família Smith. La benjamina dels Smith, la Sofia, es va fer molt amiga d’en Sergi, el benjamí dels Reinz. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, els Smith van haver de marxar sense haver-se acomiadat. El Sergi li va donar un collar a la Sofia com a record i ella, a canvi, li va donar un ram de roselles. Finalment, quan la Sofia va marxar, el Sergi l’únic que feia era visitar el camp de roselles per recordar els seus millors moments amb ella, esperant tornar-la a veure algun dia. 

Gorka Montes_3r E EA SEG. ENS. DE STA COLOMA

Hi havia una vegada una família que no tenia gaires diners i estava molt malament econòmicament. El fill gran estava capficat amb una banda de drogues que es deia On my block, aquella banda era bastant famosa, sobretot era molt reconeguda per la policia. Un 28 de febrer es van organitzar amb una altra banda per fer un tiroteig a l’EA de Santa Coloma. Quan va començar el tiroteig, els alumnes van posar-se sota les taules. Tot era un caos absolut i van matar nou alumnes i dos professors. Finalment, quan va acabar el tiroteig la policia va vindre i ja no hi eren. Després del tiroteig les dues bandes es van ajuntar per comprar-se drogues i com el fill gran era el líder, es va emportar tots els diners ell. D’aquesta manera van poder ajudar la seva mare a pagar el lloguer. 

AITANA TEIXEIRA DA ROCHA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

El diagnòstic va caure com una cascada. La seva veu no s’escoltava. Les llàgrimes de la seva mare es quedaven a la seva ment. Què havia fet ell perquè ploressin? Res, no havia fet res, però tenia a veure amb el seu silenci. Els braços de la seva germana el cobrien com una manta. Ara sabia per què els pares ploraven d’amagat. Mai més escoltarien una paraula d’ell, només les seves mans en moviment. Mai seria el mateix a la família després de la notícia, mai més tornaria a ser el nen que coneixien quan va néixer, mai seria reconegut pel que era sinó pel diagnòstic. Tenia TEA i això significava que el controlaria el silenci molt temps. 

Naiara Lorente Montero_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

No era una relació normal com a altres famílies, a les magnífiques pel·lícules ni com normalment es veu. No sé si esteu preparats per llegir això… Una nena petita que vivia amb els seus avis des dels tres mesos perquè ells no volien saber res d’ella. Tenia visites amb ella, ho odiava perquè quan hi anava… la tancaven en una habitació sense llum. Aquella nena angoixada i sense saber què fer, amb molta por, plorava desconsoladament cada dia que passava, la nena volia ser feliç! Però havia de seguir anant a visitar-la, però un dia ella va embogir d’una manera inexplicable. Després d’allò, mare i filla no es van tornar a veure més. 

GUIDO NARANJO CASABELLA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa uns dies, passejant per Santa Coloma, vaig trobar-me una senyora molt estranya. Devia tenir uns setanta anys i no parava de cridar: “Volaré! Volaré!” Unes hores després d’aquest incident, vaig veure un objecte volador molt estrany, era la vella! Vaig quedar al·lucinat com havia aconseguit començar a volar, és més, com havia pujat tan amunt? La vella va sobrevolar tota la parròquia i va anar fins a Escaldes-Engordany. Ningú sabia com s’ho feia per volar, però al final va donar igual perquè la vella es va estampar. 

DANNA SALAZAR_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Abel i els seus amics estan molt il·lusionats, ja que aniran a una festa a passar l’últim moment junts abans d’anar a universitats diferents i no tornar-se a veure. Va ser una nit inoblidable, van cantar, beure molt. Cap a les sis del matí, la festa va acabar i van agafar el cotxe. Tot eren rialles fins que es van saltar un semàfor i van xocar contra un altre cotxe. L’Abel es va despertar a l’hospital, va intentar obrir els ulls però no veia res, estava cec per l’accident. Va tornar a casa preguntant pel seu millor amic, li van dir que no va sobreviure. Encara se sent culpable perquè era ell qui conduïa aquella nit.

ALBERT OSORIO RUBIO_3r A COL·LEGI MARE JANER

Em desperto. La muntanya m’acull amb el despertar del sol. Més de cinc ocells volant, dos muflons a la collada i un isard al pic. M’acosto a l’estany i veig dos truites. Cent metres més avall em trobo un pastor d’ovelles amb dos gossos d’atura i, a la seva dreta, un ramat de més d’un miler d’ovelles. I me’n vaig a la riuada de baix de la vall. Dos colors d’ aigua, una amb gran abundància de calci deixant les roques i troncs que cauen al riu d’un color blanquinós. L’altre riu amb grans quantitats de ferro. Baix del pic més gran d’Andorra hi veig un orri, abans en ple ús, ara és història d’un parc natural amagat. D’Andorra. 

MARINA MARQUÉS ROURA_3R A COL·LEGI MARE JANER

Cada nit, els llums brillen intensament, i el murmuri de la multitud em fa sentir viu. M’agrada l’adrenalina del moment, el soroll de l’aplaudiment que em fa vibrar. He après a fer trucs, a saltar, a girar; és el que se m’ha ensenyat. La gàbia, amb les reixes d’or, és la meva llar, però els records de la llibertat em persegueixen. Els nens em somriuen, em toquen, i jo els miro amb ulls plens de desig. Un dia, un petit em va deixar una joguina, un record del món exterior. Però quan la funció acaba, torno a la meva cel·la. Crec que demà la gàbia estarà buida; un altre crearà un nou espectacle. El meu cor s’atura amb la solitud. 

Caracteres: 694 | Palabras: 128 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

GABRIELA YANGUMA LEON_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Mai vaig pensar que aquell dia tan avorrit les nostres mirades es creuarien i des d’aquell moment no et deixaria de pensar, i que aquell dia es tornaria el millor de la meva vida. Vaig tenir tants somnis amb tu i al teu costat. Els nostres ulls havien dit tantes coses i, cada vegada que et veia, el món s’aturava. Cada instant era perfecte per mi. Cada vegada que et veia i em miraves, m’enamorava molt més de tu i m’il·lusionava. Fins que un dia em vas trencar el cor. Et vaig veure agafat de la mà i tan feliç amb aquella persona. Des d’aquell dia no et vaig veure de la mateixa manera. No nego que t’estimo, però ja no puc fer res.  

MIQUEL CASAL LLOBET_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Vaig amb la meva moto de trial per la muntanya. Fa mal temps. Em separo del grup. Entro per un camí en mal estat. Passo per un arbust i de cop fa bon temps. Busco els amics, però no els trobo. Torno a seguir el camí per on havia passat. L’arbust ja no hi és. Torno cap al poble, ningú em recorda, només un senyor que havia desaparegut feia molts anys de la mateixa manera que jo. Li explico el que ha succeït i em diu que només podré tornar si hi vaig en menys de 20 minuts o, si no, hauré de tornar a esperar cinc anys perquè es torni a obrir el portal cap al món en el qual visc. Pujo el màxim de ràpid, tinc l’arbust al meu davant… 

Caracteres: 696 | Palabras: 141 | Párrafos: 4 | Líneas: 14 /11 | Columnas: 1

DIEGO CALERO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Era de nit, tenia mal de cap i no trobava el meu germà, se suposa que ja havia tornat del seu treball, però no estava enlloc. En sortir de la meva habitació vaig veure el meu gat mort, vaig quedar corglaçat. Sota el seu cadàver hi havia una nota que deia “sempre vaig preferir els gossos”. Tot seguit vaig buscar els meus pares, però… Estaven morts i també hi havia una nota, que deia “pares” qui els necessita? La solitud és el millor no creus?”. No podia creure el que estava presenciant. Estava paralitzat quan de sobte vaig ser apunyalat. Era el meu germà, tenia una mirada freda i penetrant i deia: La solitud és el millo

ABDE NNOUR LAGMARI_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

On sóc, què hi faig aquí, el silenci és sepulcral, no veig a ningú, la solitud m’envaeix. Què sento? No pot ser! Per què hi ha tanta gent armada? No pot ser! Acaben de tirar una bomba al meu costat! Afortunadament he sobreviscut. Uns minuts després caic a terra, m’he desmaiat, no sento res, la meva vida queda aturada uns minuts. Em precipito en un món desconegut, desconnecto uns instants. De sobte em desperto. Estic viu. Què hi faig aquí? Estic envoltat de cadàvers, gent ferida, crits angoixants, plors desesperats… AJUDA!!  Ningú em sent, ja no tinc més forces! Algú em toca, sento l’última palpitació, l’últim esclat. Adeu, món crue

JORDI BATALLA JULIÀ_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sempre he viatjat amb l’exprés antic. Quan hi pujo l’olor i els seients em transmeten un munt de records, des que era petit fins a l’actualitat. Les imatges m’arriben com els flaixos d’una màquina de fer fotos antiga. Als cinc anys hi vaig pujar per primera. Encara recordo l’airet que m’acariciava la cara. Quan vaig començar secundària, hi entrava diàriament: amb els amics, amb la família, escoltant música, amb els deures a la mà… Avui estic assegut a l’estació, observo un nen de cinc anys i penso que aquesta història es tornarà a repetir però no seré jo el protagonista. Et trobaré a faltar. Avui me n’he acomiadat. Ens mudem de ciutat.