e_640

JÚLIA COSTA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

És un nou dia i el meu millor amic i jo comencem l’escola. Estic molt emocionada perquè ja soc una nena que anirà a l’escola de grans. Els pares em diuen que el Biel no pot venir a l’escola perquè no existeix, però jo el veig, jo el sento, jo el noto i fins i tot l’oloro. Això em molesta perquè jo sense ell no soc ningú. Ja entro a la classe i parlo amb un nen que està al costat del meu armari. Es diu Marc i s’assembla molt al Biel. Durant tot el dia estem junts i ens anem coneixent més. Els dies següents els passem jugant i gaudint, no ens separem de cap manera. En fi, ja he trobat al meu verdader Biel, en Marc. Un amic per sempre.

MIKAELA MURCIA_3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Hola, Drac, avui tampoc he aconseguit fer cap amic, els nens de la meva edat em miren molt rar quan els dic que parlo amb el meu nino preferit, però això no és res nou, saps? Avui la mare al cotxe m’ha dit que demà hem d’anar a un lloc que es diu “hospital d’infants”. Sincerament no sé què és, però diu que he de prendre unes pastilles diferents de les que prenc ara mateix i també ha dit que tu no parles realment, però jo no la crec un pèl perquè tu i jo parlem cada dia. Així que no sé què vol dir tot això de les pastilles, que tu no parles, l’hospital, els nens… Drac, ja hauria de dormir, així que et desitjo molt bona nit, t’estimo.

BREIXO DA SILVA_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

El 21 d’agost de l’any 1945 el nucli de plutoni (Demon Core) va produir una ràfega de radiació ionitzada que va arribar directament a Harry Daghlian, un gran físic, però, que va cometre el gran error de treballar tot sol, en experiments de reflexió de neutrons amb el nucli. Aquest va ser col·locat dins d’una pila de maons de tungstè, reflectors de neutrons, perquè l’encaix s’acostés a la massa crítica. Mentre intentava col·locar un maó, va deixar caure accidentalment el nucli de plutoni a terra, cosa que va convertir-lo en una massa supercrítica, tot i retirar el maó ràpidament, Harry Daghlian va rebre una dosi fatal de radiació.

GUILLEM ROUS_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

En un petit poble d’Andorra, uns joves van decidir organitzar una jornada de neteja per protegir la seva meravellosa natura. El riu Valira del Nord, que serpentejava per la vall, havia començat a acumular deixalles, i això preocupava tothom. Decidits a fer un canvi, van organitzar una gran neteja. Van passar tota una tarda creant pancartes. El dia de l’esdeveniment, també hi van convidar els veïns, i amb música i bon humor, van recollir plàstics i papers. Al final del dia, el riu brillava de nou. Gràcies a la seva iniciativa, van inspirar tota la Parròquia a cuidar el país, recordant que cada petita acció compta per un futur més verd.

ANNA AVELLANET DUAT_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ens apropem al camp, l’adrenalina recorre el meu cos, anem a un pas lleuger. Arribem al camp, la felicitat envaeix el cos del meu company. El pas s’accelera. Galopem. Estem gaudint, el ritme ha augmentat. La crinera del meu cavall vola lleugera. El camp s’està acabant, alentim el pas, s’acaba el galop, els dos exhausts, amb respiracions ràpides, pulsacions fortes. Felicitat. Tranquil·litat. Seguim pel bosc. Tornada. Desmuntar. Dutxa. Repetir. Despertar. Cotxe. Escola. Surts. Cavall. Sorpresa. Avui tot és diferent, ve el veterinari. Està malalt. Tumor. Tristesa. Desesperació. Mesos. Cura. Felicitat. Retorn. Rutina. Felicitat. Vida. 

AINA ALTIMIR RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

A l’estiu estava molt bé, no m’havia d’aixecar a les sis del matí i podia estar tot el dia sense fer res. Tot el dia a dintre de l’aigua, no tot el dia a dintre de l’escola. Per molt que de vegades em queixava que m’avorria perquè no tenia res a fer, era millor que estar fent classe. Em queixava de la calor, però em passava per alt quan em ficava a dintre del mar, en una platja amb aigua cristal·lina i sorra que et cremava els peus. I el millor de tot no era la platja o la piscina, sinó els moments en família o amb amics que es queden en un record que mai s’oblida. M’agradaria tornar a l’estiu, però m’hauré d’esperar uns quants mesos. 

ROLANDO DAVID MARTÍNEZ FIGUEROA_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Com cada dia al sortir de l’escola, pujava a l’autobús. Havia anat al fons. Al cap d’una estona va pujar un noi amb la cara coberta i una motxilla buida. Va començar a robar a tots els passatgers, quedant-se els seus objectes de valor: mòbils, rellotges, anells, entre altres. Jo vaig sentir molta por, però no podia fer-hi res. Quan el lladre va arribar al meu lloc, em va mirar per uns segons, després sense dir ni fer res, va baixar del bus amb pressa. Vaig arribar a casa pensatiu i no vaig trigar a sentir la porta d’entrada. Era el meu germà. Portava a la mà un rellotge que mai li havia vist i una motxilla que em semblava familiar.

ANDIJA KASILICA_3r a COL·LEGI MARIA MOLINER

El 2024, Jon Parker va batre un rècord donant la volta al món en dues hores tot propulsant-se amb un tobogan aquàtic. Va arribar una mica tard a l’hora de sopar, però amb moltíssima gana perquè en el poc temps que havia estat donant la volta al món va veure tot tipus de gastronomies i li havia entrat gana. Quan va arribar a casa, la seva mare li va preguntar on havia estat i ell no sabia què dir-li perquè no li podia dir que havia donat la volta al món, així que li va dir que només havia estat jugant al carrer. Es van posar a sopar tranquil·lament fins que a les notícies sortia el titular: “El noi que ha donat la volta al món”.

VASCO GONÇALVES_3r A

ea segona ensenyança de santa coloma

És un matí com qualsevol altre, cada dia igual, la mateixa rutina. M’aixeco, em dutxo, em vesteixo i preparo l’esmorzar com sempre. Després, surto de casa, agafo l’autobús i vaig cap al col·legi. Arribo, pujo a classe i em donen les notes de dos exàmens, dues A a matemàtiques i a català. Content, vaig al pati, esmorzo, estudio,  menjo, passen les hores lentament fins que surto de l’escola a les 17 h i vaig a entrenament. Quan acabo, vaig cap a casa. Estic eufòric pels meus resultats: “Mamà, he tret dues A!”, “Que bé! –diu ella–, però t’haig de dir que avui s’ha mort el gat…” El que semblava el millor dia s’ha convertit en el pitjor.  

Leo Carviçais_3rA

EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Quina nostàlgia quan aquells dies eren especials per a mi i per a tots els fanàtics del futbol, quan aquelles nits eren màgiques. Partits bons i partits dolents, però l’afició mai va dubtar que tu poguessis amb tot. Ens feies feliç a tots els amants de l’equip. Per què te’n vas anar? Aquella trista sortida del club va ser el pitjor, et volem de nou al Barcelona; ni a París ni a Miami, el Barça i el Camp Nou són casa teva. Sabem que Lewandowski és bo per a l’equip, però nosaltres seguim pensant quan tornaràs. Et necessitem a prop, és a dir, que vinguis a la ciutat amb nosaltres. Et volem aquí al més aviat possible. Vine ja, si et plau! 

ALEIX ORTIZ_3ème A Lycée Comte de Foix

La vida al camp és difícil i dura, però si t’agrada t’ho passaràs molt bé. En primer lloc, cal cremar les herbes perquè després surtin més sanes. Segonament, toca escampar els fems perquè les olives siguin excel·lents i la producció sigui de més qualitat. Al cap d’un temps arriba el moment de la collita. Es fa durant els mesos de setembre i octubre. Amb aquestes olives de la collita fas un oli molt saludable i reconegut arreu del món per les seves propietats antioxidants. Finalment, toca gaudir de la natura, dels avis, dels cosins, dels tiets, dels germans, dels amics… Viure la vida plàcidament i contemplar la meravella que ens envolta.

Martí riera_3ème A Lycée Comte de Foix

El mòbil és un problema per a la nostra societat. Quan la gent sent el mòbil pensa en rialles, videojocs, xarxes socials…  Però jo penso en addicció, privació de llibertat, mals comportaments, males notes, i un llarg etc. El meu primer mòbil va representar un moment de felicitat absoluta. Al passar un temps i veure que les xarxes s’havien apoderat de la meva vida, tot es va trasbalsar. Vaig acabar perdent quasi tots els amics, llavors vaig pensar si realment era necessari perdre’s la vida per unes aplicacions absurdes que no portaven enlloc. Finalment, vaig prendre la decisió encertada, gaudir de la vida i de la gent que

Laia Rogel Caldas_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La pluja cau, com les meves llàgrimes desconsolades. La teva foto a la pantalla, somrius com sempre. Potser per això no ens en vam adonar, o perquè estàvem tan centrats en nosaltres que no escoltàvem com demanaves ajuda a crits. Tant de bo seguissis aquí. Encara vaig a la casa de l’arbre i veig les nostres fotos, sé que una part de tu està amb mi. La visito sovint perquè et vull tornar a veure, bé, el que vull és veure’t tornar, encara que sigui impossible. Potser si ens n’haguéssim adonat, potser… Amb tantes coses que podrien haver passat i vas triar una solució eterna per a problemes temporals. No et guardo rancor, sinó al meu cor. 

Teo Cayetano Oñate_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Sento com la fresca brisa matinera em fa dolços petons a les galtes. Les oronetes entonen un harmoniós càntic. Miro davant meu. Un radiant somriure em mira fixament. La propietària d’aquest somriure és la nit i jo el dia, no podem viure l’un sense l’altre. Tanco els ulls. Sento un altre cop la brisa, però és gèlida. Les oronetes ja no canten. El silenci engrandeix la meva soledat. Miro davant meu. El somriure ja no hi és, ni la seva propietària. Llavors la realitat em colpeja. Mai hi havia hagut algú somrient-me. El meu maleït cervell enamorat havia creat la imatge que el meu cor desitjava. Intento reconstruir

GIANNA PRETE ZURBRIGGEN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Dues persones, diferents camins. S’havien vist, parlat, rigut del mateix, es veien cada dia i van començar a compartir moments, a estar amb les mateixes persones, però no es coneixien de veritat. Estaven connectades sense saber-ho. Un fil vermell invisible les unia. Aquell fil es podia estirar i enredar però mai es podia trencar. Aquelles dues ànimes estaven destinades a trobar-se, sense importar el temps, lloc o les circumstàncies. Potser aquella persona encara no ha aparegut, és algú del present o algú amb qui ja no tens contacte. Jo realment sento un fil vermell, i crec que ja sé qui és la persona, però no vull confiar-me de més.

JUANA EHRAIJE GARRALDA _3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

És de nit i la Maria està dormint tan bé i a gust que somia que està en una platja increïble amb els seus amics, feliç i relaxada, prenent el sol. En el somni els seus amics li diuen que van tots a caminar per la platja, que si vol anar amb ells, però ella decideix quedar-se carregant el seu cos de vitamina D. Es queda sola i, de sobte, sent un soroll esgarrifós que res té a veure amb el tranquil·litzador so de les ones i s’adona que s’apropa un tsunami amb una força que ho destrossa tot. En un instant, el corrent de l’aigua se l’empassa. De lluny sent una alarma. Era un somni? S’aixeca atordida i envoltada d’un toll d’aigua.

Ginebra Subirats Merino_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa pudor de podrit dins d’aquella sala. Escoltant música mentre inspecciona un cos del segle XV. Per fora, cap signe de lesió, per dins tots els òrgans  tenen cicatrius com si l’haguessin atravessat amb arma blanca, els pulmons negres com si l’haguessin cremat viu. El cos sembla mort recentment, però desprèn l’olor com si hagués començat la putrefacció. Els signes de la causa de la mort es contradiuen, impossible de descobrir què li havia passat. Amb el cos obert sobre la taula d’autòpsies, tenir-lo allà fa néixer la sensació d’estar observat. De cop i volta, notant com el seu cos s’obre i cau a terra: mort per causa desconeguda.

Gisela Gil_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai no t’ha passat que relaciones un color amb una lletra per cap raó? O també algun número o alguna música? Doncs si t’ha passat, probablement tinguis sinestèsia, no és negatiu. Molts artistes famosos tenen aquesta condició! El que fa el teu cervell és que “encamina” la informació sensorial (una part del sistema nerviós responsable de les sensacions que sents) en coses superaleatòries, ja poden ser colors relacionats amb lletres, números…Generalment aquestes persones són molts creatives i se’ls donen molt bé les matèries artístiques però, en canvi les matèries com les matemàtiques i les ciències ja no el

Pere Mitjana Mira_3r A COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia, mirant l’àlbum de fotografies de la infància, en vaig trobar una que em va deixar de pedra. En aquella imatge hi sortíem el meu amic i jo. Fa temps que no el veig. L’últim que em va explicar va ser que volia ser militar. Però, després d’un hivern dolent i d’una llarga primavera, no va trobar lloc a l’anhelada escola d’infanteria. Marcat per aquell somni frustrat, va tirar la tovallola i va començar a treballar del que menys li agradava. Després de tot aquest sentiment nostàlgic recordant els vells temps, vaig tancar l’àlbum de fotografies. Em penedeixo d’haver perdut contacte amb ell. Ara em dirigeixo al tanatori. 

Ada Brescó Flujas_3r A COL·LEGI MARE JANER

Avorrits, comencem a buscar pertot arreu alguna cosa per fer, per passar l’estona, i deixar la tecnologia apartada. Trobem un joc de cartes desconegut al calaix que mai havia obert de casa meva. Llegim les instruccions i no és gens complicat, comencem la partida. En Marc treu una carta d’un terratrèmol, la Carla en treu una d’un huracà, i per últim, jo, que trec una tempesta elèctrica. He guanyat aquesta partida, la meva catàstrofe meteorològica causa més mal. Anem jugant fins que arriba un missatge al telèfon d’en Marc. I sense adonar-nos-en, tornem a la rutina. La tecnologia ja es pot considerar un membre més de la família.