Majors de 15 anys

Diego Pinheiro De Castro_CENTRE EDUCACIÓ BÀSICA ADULTS

Hem anat a collir bolets al bosc. Oh! Sorpresa! Sota un arbre gran i majestuós, hi ha moltíssims bolets. Els collim, però… definitivament, ens hem perdut. S’està fent fosc. Hem d’intentar que algú ens senti:
-Ei! Hola! Algú ens sent?
Silenci… Ens estem esgargamellant per a res… Comencen a sentir-se tot tipus d’animals feréstecs i això ens produeix una angoixa ater­ridora…
De sobte, se sent un soroll esgarrifós…  Alguna cosa s’apropa…
És una bèstia enorme!
-Aaaggg!

Laia colom_1r Pro Restauració LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu marit i jo teníem un sopar. És per això que vàrem deixar el nen amb una cangur. La noia va arribar i nosaltres vàrem marxar. A mig sopar, vaig tenir un pressentiment. Vaig decidir trucar a casa. La cangur em va dir que tot anava bé, que no ens preocupéssim. Menjant les postres, vaig voler tornar a casa. Vàrem entrar a casa i la cangur estava tranquil·lament asseguda al sofà. Li vaig demanar com havia anat tot i si el nen ja dormia.
–Està a la cuina, em va contestar. Sabia que alguna cosa no anava bé. Vaig entrar a la cuina i quina va ser la meva sorpresa quan no vaig reconèixer al meu fill. M’he l’havien canviat!

Montse Guerra_1r Pro Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

La Raquel era universitària. La Raquel es dedicava al món de la música. Era Dj. La reconeguda Dj Àngel. Però aquesta doble vida pocs la coneixien. Un dia, la universitat la va contractar per a la festa de final de carrera sense saber que era una de les seves estudiants. Ningú podia imaginar-se que la noia rareta, com algú l’havia batejada, fos Dj Àngel. L’hora de l’actuació va arribar. Tothom va callar per veure sortir la gran Dj. Quan la Raquel va aixecar el cap amagat en aquella gorra, es va fer un silenci immens. Els companys la van reconèixer i sorpresos, però meravellats per la seva música, van ballar tota la nit.

Judith Gea_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordes quan les decisions importants es prenien amb “pitopito gorgorito dónde vas tú tan bonito? A la era verdadera pim pom fuera”. Quan podíem parar les coses, quan amb un senzill “no val” tot desapareixia, quan els errors s’arreglaven dient “comencem de nou?”, quan la major desil·lusió era d’haver estat elegit l’últim a l’equip del col·le. O aquell crit de “ruc l’últim!” que ens feia corre com bojos fins que el cor ens sortia pel pit. Totes aquestes coses senzilles ens feien feliços, no necessitàvem res més. Els anys passen i l’únic que ens queda són els records d’aquells anys. No hem d’oblidar mai el nen que portem dins!

Karim Nafei_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

El Joan i el David planejaven atracar un banc, just quan estiguessin a punt de tancar, només els faltava un cotxe per a la fugida. El Joan faria la feina perillosa mentre el David s’esperava fora. El Joan entra al banc apuntant amb la pistola els treballadors, omple la bossa de bitllets i surt corrent. Es dirigeix a un cotxe parat en un pas de vianants, fa baixar el conductor, un avi que es resisteix abandonar el seu cotxe. El Joan li dispara sense pensar-ho i fuig. Els dos amics es retrobem per repartir-se els diners i es diuen adéu. A l’endemà, el David rep una trucada de la seva mare dient-li que havien matat el seu avi.

Sara Tapia_2n ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Les onades balancejaven el petit vaixell de fusta tot murmurant un poema d’amor. Ella, asseguda a la proa, es deixava portar pel vent i tancava els ulls per sentir-lo millor. La lluna, com un director d’orquestra, dirigia la brillantor dels estels i les ombres del capvespre. Ella, emocionada, deixà caure una llàgrima que, a cop de lluna, semblava un diamant perdent-se en les profunditats.

Ulysses Bailén_2n ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Els petits estan emocionats però els grans, que no ho han vist mai, fan veure que no els importa, es deixen portar per l’esdevenir del dia.
Per primera vegada, a través de la finestra del meu camarot, puc veure ter­ra americana!

Adrià Palumbo_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Jimmy Wales. Aquest nom us és segurament desconegut però utilitzeu la seva creació cada dia. Quan busquem un autor, un personatge conegut, un país, un esdeveniment… Collons, on anem! A Wikipedia, home. Sense aquest xaval que es diu Jimmy Wales penso que els alumnes de tot el món patiríem al buscar definicions al diccionari. Wikipedia: Enciclopèdia universal i multilingue. Quina pena que no em surti res al Wikipedia quan escric el microrelat. Per un cop hauré d’utilitzar la poca inspiració que tinc, perquè demà li he de tornar el microrelat a la meva professora de llengua catalana i si no li torno hi haurà problemes.

Oriol Cassany_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Mark Zuckerberg…“El creador” de Facebook. Una idea brillant i una mica d’ajuda profesional és l’únic que va necessitar aquest jove, ara considerat el més ric del món. Tot això que va crear està valorat en 13.500 milions de dòlars. Es va inventar “una xarxa social” que va capgirar el món i més concretament la vida de la majoria dels adolescents, i també no tan adolescents, d’arreu del món. Per molt que la gent es rigui del seu aspecte físic o de la seva estrafolària manera de vestir, a molts de nosaltres ens hauria agradat ser els creadors d’aquesta gran xarxa social i la majoria de nosaltres voldríem estar ara mateix al seu lloc…

Anna Serra_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Naixem i no ens queixem perquè no ens regalen un rellotge. Tenim el biològic. Sí, tot comença i… un dia rere l’altre; ara bé, per sort o desgràcia, només dura 24h. Sempre estem pendents del temps, del maleït temps i el temps passa i nosaltres l’ignorem. Creiem que podrem fer totes les coses que desitgem: formar una gran família, tenir una bona feina i ser el millor en tot; però no ens enganyem la vida passa més ràpid del que nosaltres imaginem, perquè ara esteu llegint això i mentre ho feu, torneu a mirar el rellotge i aquest maleït temps ja no tornarà a ser igual.

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Em tenia un jove a les mans i em posà dins la butxaca. Vaig sortir-ne, i era en un garatge. Hi havia gent i instruments. Admirava el panorama entre les cordes d’una guitarra. Felicitat. L’endemà, un concert. Una cançó rere l’altra. No podia més i em van llençar. La gent marxava i només quedaven els organitzadors. Una adolescent em va escombrar, em recollí, em netejà i em foradà. Em va passar un cordill i se’m va penjar al coll. Aquella nit fou única per a aquella noia. Una pua com jo desperta sentiments molt profunds. Sempre recordo aquella data tan especial.

Salima Raguig_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan te les proposen no saps què dir! Penses que per una vegada no passarà res. Són substàncies incontrolables, quan les proves no penses en les conseqüències futures perquè quan les consumeixes et sens al teu món, feliç, penses que tot és de color rosa i t’oblides de tots els problemes. Malauradament un dia t’adones que ja no pots passar-te’n per més que ho intentis. L’abast de les drogues és desmesurat. No solament t’afectarà sinó també els que t’envolten, familiars, amics, etc. La teva vida està en joc i el més absurd és que tu ho saps i la gent no està en mesura de donar-te consells, simplement perquè és incontrolable. Això no és un joc!

Patrícia Sousa_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor pot ser meravellós però també molt dolorós. Hi ha moltíssima gent que no pot ser feliç perquè ha tingut un amor molt difícil d’oblidar. Jo estava enamoradíssima d’un noi i sabia que si algun dia ho deixàvem sofriríem tots dos; ja han passat uns quants mesos i encara hi penso. No puc oblidar-lo! Vam viure una història genial. Quan a vegades escolto les nostres cançons recordo aquells moments únics que fan que la vida tingui un altre sentit. Fa temps que tinc una altra parella però ni així puc oblidar el meu passat. Que dur és conviure sempre amb aquest record!

Guillem Castro _1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Tot just surto de la primera classe i ja penso en ella…
Quines ganes de dormir abraçats i quedar-nos així una llarga temporada, sense preocupacions, sense maldecaps, sense escola ni exàmens ni obligacions..
Però, sincerament, creus que arribarà el dia en què tot sigui així?

Mireia Mandicó_1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Obro la bossa, em poso els patins, agafo els guants i l’ampolla d’aigua, me’n vaig a la pista…
Què m’està passant?
Entro, escalfo i ja estic cansada, em fa mal tot el cos…
Què m’està passant?
I llavors t’adones que s’ha acabat, que has de començar una nova vida sense allò que t’ha marcat per sempre.

Èric Moreno_2n DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Gran part dels joves sortim els dissabtes a la nit de festa i alguna vegada prenem una copa de més. Aleshores ho veiem tot millor, riem, ballem i no pensem en les conseqüències de l’endemà. De cop, és tard! Hem de marxar: taxi, autobús, caminant… depèn… Això sí, quan arribes a la porta de casa les claus es mouen molt més del que has fet tu a la discoteca. Ho intentes una i altra vegada, tanmateix, no hi ha manera que la clau entri dins el pany i si el manyoc cau a terra: Oh! perquè quan decideixes acotxar-se per agafar-lo, acabes estirat i davant la dificultat d’aixecar-te passes la nit a la fresca.

Edurne Pérez_2n DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Sóc rodó? Crec que puc adoptar moltes formes, llarg, curt, gran, petit, ample, estret… Al llarg de la meva vida sempre estic pendent dels segons, minuts i hores. Sempre vaig al mateix ritme, tanmateix alguns em porten avançat i d’altres retardat; però sé que sóc molt important per a tothom, tant que sense jo seria quasi impossible saber quina hora és i, en alguns casos, quin dia. Sempre hi ha gent mirant-me i alguns obsessionadament. Estic asseguda. Contemplo les agulles del rellotge. Les torno a mirar. Per què és tan important per mi el seu moviment? Decideixo que la importància del temps rau en no perdre ni un sol segon.

Lisa Cruz_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Un altre estiu. Un altre estiu amb la seva família. Un altre estiu suportant cops i insults. Dos llargs mesos pregant perquè el seu tiet no vingui a la seva habitació, pregant perquè la seva tieta oblidi de deixar-li la maleïda llista de tasques, pregant perquè quedi alguna cosa per menjar un cop arribi la nit. L’armari sota l’escala, encara que massa petit per al seu cos prim és l’únic lloc segur, lluny de les mans perverses del seu oncle. Un altre matí s’apropava seguit d’una altra nit poblada de malsons. Els fantasmes de les persones que ell havia mort a causa d’ell deixaven pas al dia i l’amenaça de represàlies.

Kyla Serres_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

No puc dormir. Un munt de coses entren i surten del meu cap. Penso en aquell dia horrible, no paro de donar voltes al llit, quan de sobte veig una ombra: és la meva mare, està dreta davant meu: va vestida de blanc. No em puc moure, feia tant de temps que no la veia! M’aixeco lentament, tinc por que marxi. Estiro el braç, les nostres mans estan juntes, però no sento res: són com si fossin de fum i a poc a poc, la seva mà desapareix. No la vull tornar a perdre, l’abraço però no ho nota i de sobte estic sola. Obro els ulls estic al meu llit com si res hagués passat, era tot un somni, la meva mare va morir l’any passat i mai tornarà.