Majors de 15 anys

Eric Torres_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Jugant amb els meus amics a pilota, corrent amunt i avall sense parar, angoixant els meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel·lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal·leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tot­hom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.

Marta Terrero_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Avui és dimarts, tercera hora del matí, classe de català i un any més ens han demanat que escrivim un microrelat. No hi ha més remei, hem d’escriure’l! Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan  simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada… ni deures, ni normes, res! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens… contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat…

Estefania Troguet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui acabo el meu període de pràctiques. M’he esforçat de valent durant un mes ja que és un lloc de treball al qual aspiro des de fa molt i m’ha costat molt poder accedir-hi. Tinc una reunió amb el director general de l’empresa i estic molt nerviosa ja que avui probablement signaré el contracte definitiu. Entro al despatx amagant el somriure i m’assec davant del director. Sense donar-me ni el bon dia, em diu:
–Ets molt competent, fas les tasques quan se’t demana i ben fetes, mentre que els teus companys són més lents i mandrosos. Això podria causar-los desmotivació, així que no contractaria algú… com tu. És massa arriscat.

Sandra Corral_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa uns dies que està estrany, el seu entorn no sap el perquè del seu comportament. Ningú s’imagina el que li està passant. El seu rendiment laboral empitjora. I tot és per culpa d’un menairó que el persegueix i li fa la vida una mica difícil. Li posa proves de tota mena i això fa que caigui en una depressió perquè no pot fer res de bo mentre el menairó l’acompanya. No sap com desfer-se d’ell. Un dia decideix plantar cara al petit ésser. Li diu que pot quedar-se amb ell tot el temps que vulgui i que acabarà llevant-se de les caigudes i que s’enfrontarà a tot. Ell vol ser feliç i tenir un bon rendiment laboral.

Yaiza Martinez_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX

Des que em llevo de bon matí fins que s’acaba l’escola. Em passo les hores de classe mirant el rellotge, el temps passa molt lent. Durant l’última hora de classe passa més lent que a les altres hores. I per fi sona la campana per marxar, surto la primera de la classe molt ràpid. Surto cap a fora, i allà està ell, esperant-me amb un somriure d’orella a orella. Estic tota la tarda amb ell. Però sé que algun dia tot això que he viscut amb ell s’acabarà. Res dura per sempre, encara així em quedarà el record del que he viscut. Naixem per viure tot això, sabent que algun dia tot acabarà, fins i tot la nostra vida.

Andreia Silva_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc una mica diferent, estic il·lusionada, em confonc, desconfio, tinc dubtes, caic, m’aixeco i dono la cara. Faig riure, odio patir, amo viure, sóc una mica capritxosa. De vegades tinc problemes per expressar els meus sentiments. La gent al principi sol pensar que sóc tímida, però simplement necessito unes hores per tenir una mica de confiança. Sóc massa impulsiva, de vegades faig coses sense pensar, de les quals em penedeixo. Odio que em menteixin i que facin de mi una tonta. Sóc una mica gelosa i una mica desordenada, m’agrada maquillar, m’apassiona comprar roba. És molt poc el que demano per ser feliç. Acceptar-me com sóc!

Eric Babià_2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Sona el despertador. Et penses que encara somies. El so monòton et fa adonar que un altre dia ha començat, un altre cop la mateixa rutina. T’arrauleixes per estar més calentonet, la fresca matinal t’ha fet agafar fred. Et dius a tu mateix que arribaràs tard i tot i així esgarrapes 5 minuts. Ja has perdut massa temps, t’asseus al llit, els músculs es comencen a despertar. Prems l’interruptor. Tot il·luminant l’habitació, la llum impedeix que obris els ulls, ets incapaç de veure-hi res. Et pares a pensar, de cop t’adones que ahir encara érem dissabte, avui és diumenge. Tens un dia per endavant, tornes al llit, això et fa sentir feliç.

Àlex Font 2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Quan va arribar a la parada, la cacera ja havia començat. Els gossos bordaven bojos per l’eufòria i els arbres tapaven el sol. Davant seu les mates i els ginebrons es sacsejaven violentament. Un porc fer. El primer que va sentir, després de disparar a aquell home desprotegit, va ser el retrocés de l’arma.

Marc Balaguer_4t A secundària ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Un pres esta sent jutjat al tribunal per haver assassinat la seva dona. El jutge li demana la versió dels fets, ja que si no hi ha cap raó justificable seria condemnat a cadena perpètua. L’assassí li va dir: Miri senyoria, estàvem parlant molt tranquil·lament sobre els meus hàbits alcohòlics, a la cuina, mentre jo estava pelant patates amb un ganivet força llarg i punxegut. És clar, no n’havia trobat cap altre, quan de cop i volta, rellisco i caic a sobre seu. I així fins a vint-i-quatre vegades. El pres va passar la resta de la vida a la presó caient moltes més vegades amb objectes contundents a sobre dels seus companys.

Marta Freixas_4t A secundària ESCOLA ANDORRANA ORDINO

El teu nom és tan bonic com destructiu. Per tu hi ha dolor, solitud i llàgrimes. Però sempre se t’ha perdonat, perquè sense tu no es pot viure i ets tan bonic que et tornes necessari. Però no sempre portes destrucció, també portes molta felicitat i per això se’t perdona. Quan miro el cel, de nit  o de dia hi veig el teu nom. En els nens i les famílies hi veig el teu nom. Perquè el teu nom és a tot arreu i fa la gent feliç, i quan m’envoltes amb els teus braços llargs i amb la teva escalfor em fas feliç tot reflectint-te a la lluna i als estels fas feliç a tothom. T’admiro i et necessito. Perquè el teu nom és amor.

Héctor Zarza_1r B CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Va ser una nit molt freda.
No hi veia i em deixava portar per la situació tot i que era conscient que allò no tenia cap mena de sentit.
Plovia a bots i barrals i l’ansietat em superava.
Ganes, desig, ànsia per a crear  la raça perfecta!
Però només podia trobar monstres sense control, que ho destruïen tot…
fins i tot ells mateixos…
Maleïts humans!

Maria Pérez_1r B CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Diuen que la distància és un obstacle. Jo crec que fins i tot arriba a ser bo perquè fa que sempre tinguis ganes de veure algú i que quan el vegis, aprofitis cada minut al seu costat. La distància aclareix els sentiments, no dubtaràs si estimes algú quan el tens lluny. T’adones en quina mesura el necessites. Enyorar és bonic encara que de vegades faci mal. “Ulls que miren per últim cop, braços que donen l’última abraçada i llavis que són portes de l’alè, calleu amb un últim petó”. Quan hi ha amor de veritat no hi ha distància; és una gran prova d’amor.

Richard Ventura Sulit_2n DEP FORMACIÓ PROFESSIONAL AEL

Tinc una certa edat, començo a pensar en la mort, penso que la meva mort serà extremament patidora. La mort deu servir per poder viure la vida més intensament. També penso en les llàgrimes i en les que realment anirien amb sentiments intensos. Llavors, en aquella tomba, penses que molta gent t’està mirant, penses que realment són allà perquè els importes, però si ets mort, ja no pots pensar ni saber si realment els importes o és només que ho fan veure. La mort deu ser hor­riblement sentimental ja que si ets mort no pots tornar a expressar els teus sentiments a les altres persones a qui donaries les gràcies per tot el que han pogut fer per tu.

Amadeu Huesa Curto_2n DEP FORMACIÓ PROFESSIONAL AEL

A l’habitació no hi havia llum i aquella dona no tenia força ni per caminar. Caminar implica un esforç psicològic molt petit. Encara que ens trenquem una cama ens ajudem de crosses, encara que un home a la guerra no pugui caminar s’arrossega amb els braços, però aquella dona tenia ferides de dues guerres, no de bales ni de ganivets, sinó d’una guerra contra un ogre poderós amb les mans de ferro i una altra contra si mateixa. L’ogre té part de la lluita guanyada. Ella no sap el perquè, però el seu cap és una caixa de dinamita, on tota la pólvora es barreja. La metxa està a punt, només un petit llumí sortit de la seva pròpia mà encén  l’autodestrucció.

Désirée Machado_Tle BPR REST. LYCÉE COMTE DE FOIX

Estimat Pare Noel, aquest any m’he portat molt bé, les meves notes són bones, la veritat que em sorprenc a mi mateixa, no sé com m’ho faig, suposo que és perquè si vull ho puc aconseguir. Per això, no vull un patinet, ni una bicicleta, tampoc vull una moto, ni un cotxe. No necessito un ordinador nou, ni un lector de CD, ni uns cascos per escoltar música. Tampoc que em toqui la loteria, per què voldria tants diners? La veritat és que no necessito res. No fa falta que vinguis aquest any, no et deixaré ni galetes, ni llet i la xemeneia estarà encesa. Però gràcies igualment. Bon Nadal, no treballis massa, i feliç Any Nou.

Rui Lima_Tle BPR RESTAURACIÓ LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor es pot trobar a qualsevol lloc, però tot pot començar per una petita discussió que es va fent cada cop més gran. De cop la discussió s’acaba i apareix la ràbia i pensaments deshonestos amb qui s’ha discutit. Un temps després la ràbia es transforma en tristesa que al mateix temps es transforma en dubtes. De cop et preguntes quan vas començar a discutir amb aquella persona, per què va començar la discussió. Et preguntes també quan vas començar a estimar-la i sobretot quan va aparèixer la ràbia cap a aquesta persona, quan van començar aquests pensaments deshonestos. De cop et preguntes, quan es va acabar l’amor?

Jesús Rubio_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX

El 18 d’octubre em vaig aixecar com qualsevol altre dia, però aquell va ser un dia diferent. Tenia molt present que a les sis de la tarda viatjaria cap a Armènia amb la selecció de futbol. Faltaven poques hores per marxar i encara estava a classe quan el meu professor va rebre una trucada. Em va mirar i em va dir que m’esperaven a recepció. Vaig sortir volant, no sabent què podia passar però quan vaig veure el meu germà plorant, ja vaig saber què havia passat. Em va caure el món a sobre. A Armènia, durant deu dies, vaig estar completament sol sense l’amor ni l’afecte de cap familiar. No cal dir que va ser molt dur. Et trobo a faltar…

A. Teixeira_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX

S’està posant de moda el fenomen dels amics traïdors. Els que per davant són el que volen fer creure que són, però que per darrere són el que ja sabíem que eren. Fa ràbia admetre que els que creies que eren amics teus són els que saben com ferir-te on més et fa mal i, a sobre, són uns covards perquè t’ho fan per darrere. Moltes vegades no s’adonen del mal que et fan perquè pensen que ets un titella sense sentiments, que et deixes manipular per ells. Això és aprofitar-se dels més dèbils. Crec, doncs, que és millor tenir-ne pocs i saber de quin peu calcen que tenir-ne mil que es mostren d’una manera i actuen de forma ben diferent.

Anouk Arias_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX

Somric. Per sentir els flocs de neu que es fonen sobre la meva cara. Admirant com cauen majestuosament aquestes petites partícules. El dia no havia anat del tot bé. Nervis, exàmens, coses normals d’una vida d’estudiant. No volia tornar a casa, no sense haver estat amb tu. T’enyoro tant. Sembla mentida que un dia jo et pogués trobar a faltar. Ja era de nit, però volia estar sola amb aquell silenci que t’omple tot el cap i et ressona a les orelles. Plorava, et volia aquí amb mi. Notar com m’abraces fort i em bufes els cabells. Vaig aixecar el cap, i de sobte et vaig veure arribar. Sabia que no em podies fallar. Somric. T’estimo, papa.

Marc Bleda_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX

El futbol és un esport que ens fa vibrar a tots els seus seguidors. La “salsa” d’aquest art, com va dir l’autor del hat trick del Barça a Göteborg, Pitxi Alonso, és el gol. El gol té dues cares: o bé et fa cridar d’alegria o bé t’esfonsa en la tristesa més profunda. Per explicar els sentiments que ens provoca el gol podem posar com a exemple el gol d’Andrés Iniesta a Stamford Bridge, a les semifinals de la Lliga de Campions de l’any 2009, quan en Ballack es va enfadar molt i, d’altra banda, tots els seguidors del FC Barcelona vam embogir amb el gol màgic d’aquella nit que va dur el Barça als cims del món del futbol.